Resultats de la cerca

Estudià a Kosmonos i a Jicín, a l’escola dels jesuïtes El trasllat de la família a Prússia, l’any 1742, li permeté ingressar a l’orquestra de la cort El 1750 fou nomenat mestre de capella del duc Frederic III de Saxònia-Gotha, al servei del qual restà fins el 1778, després que li fos concedit, el 1770, el títol de kapelldirector Durant la primera època a la cort de Gotha compongué nombroses cantates i música instrumental, i fou tant sols a partir del 1765 que es dedicà a l’òpera, gènere que li proporcionà fama i reconeixement Després de l’estrena de la seva única òpera italiana Xindo…

Entrà en l’orquestra del bisbe d’Augsburg 1746, activitat que interrompé del 1749 al 1751 per ampliar estudis a Nàpols Al seu retorn, el 1758 esdevingué director de l’esmentada orquestra El 1768, any en què el bisbat passà a l’elector de Trèveris, s’establí definitivament a la cort d’aquest, on, a més de director de l’orquestra, hom li encomanà tasques d’assessorament musical Compositor plenament inserit en el Classicisme, la seva abundant producció instrumental inclou simfonies algunes atribuïdes erròniament a Johann Christoph Bach, concerts, música de cambra, per a piano sol o acompanyat,…

Vida S’educà al Gymnasium dels jesuïtes de Komotau Es formà musicalment amb Johann Woborschil, de qui rebé lliçons de cant, violí i arpa Anys més tard anà a Itàlia, on estudià amb el pare Martini Decidí d’installar-se a Venècia, on estigué al servei del comte Leonardo Veneri La seva primera òpera, Merope , és del 1757 i fou composta amb motiu del carnaval de Venècia En aquesta ciutat creà, fins que marxà, una òpera cada any per les festes del carnaval La seva estada a la capital del Vèneto es prolongà fins el 1763, any en què es traslladà a Viena per substituir ChW Gluck com a compositor de…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Breznice 1752-58, on, a més, serví com a cantant A Praga, fou violinista al seminari jesuïta i hi estudià filosofia, teologia i dret Exercí també de violinista a l’església de Tn, on aprengué contrapunt amb l’organista titular El 1770 esdevingué primer violinista del teatre de la cort de Viena Posteriorment fou nomenat director musical i ajudant de cambra del governador austríac -l’arxiduc Ferran d’Este- a la Llombardia Retornà a Viena després de la invasió francesa de la Llombardia, el 1796, i quedà al servei de l’arxiduc fins a la seva mort Home de gran…

Fins el 1662 fou mestre de capella de la cort dels ducs de Saxònia-Lauenburg a Schlackenwerth Entre el 1662 i el 1665 exercí el càrrec de vicemestre de capella a la cort de Güstrow i del 1665 al 1673 fou mestre de capella a la de Gottorf El 1665 rebé l’encàrrec de compondre la música per a la cerimònia de la inauguració de la Universitat de Kiel El 1686 retornà al seu antic càrrec a Schlackenwerth Pfleger compongué més de 200 obres sacres, en llatí i en alemany, i diverses odes profanes Mentre que la seva collecció de divuit concerts sacres breus denominada Psalmi, dialogi et motettae 1661, a…

S'especialitzà en anatomia patològica, on féu aportacions bàsiques És coneguda també una malaltia que duu el seu nom La seva obra més important és Handbuch der pathologischen Anatomie , en tres volums 1842-46

Investigà especialment problemes relacionats amb la desintegració radioactiva i descobrí l’existència de la radiació còsmica El 1936 fou distingit, juntament amb K Anderson, amb el premi Nobel de física

Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid D’un temperament bohemi i càustic, collaborà en diversos periòdics de Madrid És autor, entre alres estudis, de Juicio crítico de las obras de don Antonio de Capmany de Montpalau 1857 i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España 1860 De la seva obra poètica en català, reduïda i de no gaire qualitat, cal destacar el poema L’orfenet savoiard , allunyat dels models floralescs Pòstumament en foren publicades les Obras críticas 1882 i les Obras literarias 1894

Mateu Fernández de Soto i Llasat Barcelona 1881 — Amèrica Central d 1939, escultor, fill de pare castellà i mare tortosina, fou molt amic de Picasso i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel Barcelona 1882 — 1938, àlies Patas , bohemi típic, personatge central del món picassià de l’època barcelonina, que durant la guerra civil de 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat Hi hagué dos germans més, Lluís Barcelona 1894 — 1965 i Wenceslau Barcelona 1889-, narrador i publicista, resident a Buenos Aire, on aplegà algunes de les seves narracions en…

Començà els seus estudis a Hradec Králové amb F Volkert i els acabà a Praga Gran admirador de les òperes wagnerianes, en ser director de l’Òpera de Praga, programà una setmana dedicada a la producció del compositor alemany També hi dirigí Il trovatore i altres òperes de Verdi Considerat l’autor de la primera òpera txeca pel seu singspiel Dráteník 'El llauner ambulant', 1826, obtingué un gran reconeixement pel caràcter patriòtic de l’obra, tot i les clares influències de CM von Weber i la música romàntica alemanya Especial significat tingué la música que escriví per a la peça de JK Tyl…