Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
lliri tigrat
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les iridàcies, de 30 a 60 cm d’alçada, de fulles allargades i plegades i de flors efímeres, campanulades o ciatiformes, vermelles o grogues i diversament tacades d’ataronjat o de porpra.
És planta de jardí introduïda de Mèxic
tulipa silvestre
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, bulbosa, de 30 a 60 cm d’alt, amb tres fulles linears o lanceolades, amb una sola flor de sis tèpals, groga o externament vermellosa, i amb el fruit en càpsula.
Creix en pastures i matolls, a l’Europa central i meridional
Els cinorincs
Els cinorincs, microscòpics i de vida marina, al nostre país no han estat estudiats a fons fins ara, tot i que es consideren molt comuns a totes les mars El seu aspecte extern recorda molt el de les larves dels dípters, sobretot per la cutícula dividida en anells i per les setes terminals del cos L’exemplar de l’esquerra, de l’espècie Echinoderes dujardini , fou trobat en mostres d’aigua procedents dels fons de posidònia dels voltants de Tossa de Mar, a 5 m de profunditat hi podem distingir perfectament els caràcters externs d’aquests animals A la dreta, un detall dels anells del mateix…
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts freds
Els pasturatges i la collita espontània El món vegetal del desert és certament pobre però, tot i això, disposa d’un bon nombre de plantes que els humans utilitzen com a pastura per als seus ramats, com a aliment, com a agents remeiers, com a condiment o com a combustible La vida del desert, que es desenvolupa lluny dels centres habitats, obligà els nòmades a buscar en el seu entorn aquelles plantes que els podien ser útils i els ajudaven a sobreviure en una vida gens fàcil A més de les plantes utilitzades per a menjar i curar, els habitants del desert fan servir moltes plantes per a adobar la…
ceba
Bulb de la ceba
© Fototeca.cat
Horticultura
  Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, potencialment biennal, amb un únic bulb gran, de forma ovoide, rodona o deprimida segons les varietats; amb fulles cilíndriques fistuloses i tija florífera de 60 a 120 cm d’alçària, dreta, fistulosa, fusiforme, que duu a l’àpex una umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicellades.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva La ceba és una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis, on el bulb entra en la composició de la majoria dels menjars i és pres de moltes maneres sofregit, estofat, bullit, escalivat, cru, etc també té fama com a planta medicinal, i ha estat usada en el tractament de l’asma, l’ascites, la diabetis, la hidropesia, la hipertensió, etc Originària de l’Àsia central, ja era conreada pels caldeus vers el 2000 aC Planta de fàcil conreu, prefereix els climes càlids…
porró

porró de vidre, usat habitualment com a recipient per a beure vi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Vas de forma bulbosa o cònica, que es prolonga per la part superior en un broc gros, per on hom l’omple, i per la part inferior, en un altre de llarg que arrenca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid en decantar convenientment el vas.
Serveix generalment per a beure-hi vi
reig bord

Reig bord
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 10 a 20 cm d’alt, de barret al principi arrodonit i finalment aplanat, de color vermell escarlata, guarnit d’esquames blanques, restes del vel universal, i de cama blanquinosa, bulbosa a la base, amb un anell membranós i penjant i amb una volva reduïda a faixes verrucoses.
Es fa en boscs de coníferes i de caducifolis És una espècie metzinosa, a causa del seu contingut en micoatropina i muscarina La seva ingestió produeix intoxicacions més o menys greus, però rara vegada mortals Els antics habitants de la Sibèria l’utilitzaven com a droga allucinògena També antigament, barrejat amb sucre, havia estat emprat per a matar mosques Com indica el seu nom, es pot confondre amb el reig o l’ou de reig Les principals diferències són el color de les làmines i del peu, que són blancs en el reig bord i grocs en l’ou de reig, i la presència de berrugues blanques sobre el…
cortinari

cortinari metzinós
Biopix: JC Schou (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Gènere de fongs d’aspecte variable, de la família de les cortinariàcies, capell viscós o sec, amb el marge reunit a la cama (que és cilíndrica o bulbosa) per una cortina que es trenca en obrir-se el capell i resta entorn del peu en forma de filaments tenyits per les espores, que són sempre de color ferruginós i poc o molt verrucoses.
Bé que és extremament ric en espècies, l’única apreciada com a comestible és el cortinari gros  C praestans , bolet massís i carnós, de capell bru fosc El petit cortinari metzinós  C orellanus , de tonalitats vermelloses, és considerat tòxic i mortal S’ha d’anar amb compte de no confondre cap d’aquestes espècies de cortinaris amb les cames deperdiu  Chroogomphus rutilus i semblants que, a diferència d’aquests, tenen el barret viscós o humit i les làmines també fosques, però clarament decurrents
Castell de Ribes o de Bell-lloc (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic nucli de Sota-ribes, origen de la població de Sant Pere de Ribes, amb la torre del castell i la primitiva església parroquial ECSA - J Todó Aquest castell es troba uns 500 m de la sortida de la població de Sant Pere de Ribes, per la carretera de Vilanova, al veïnat anomenat actualment Sota-ribes MLIR Mapa 35-17447 Situació 31TCF966685 Història Des dels seus orígens, el castell de Ribes va restar estretament lligat a la seu de Barcelona L’any 990, després de la ràtzia d’Almansor, que afectà molt el terme, el bisbe Vives de Barcelona va concedir una carta de…
Lipsanoteques de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Lipsanoteca d’atzabeja en forma de flascó EI Museu de la Seu d’Urgell conserva, entre un gran grup de lipsanoteques, un petit recipient d’atzabeja núm 602 en forma de flascó i de mides molt reduïdes 23 mm d’alçada i 7 mm d’amplada màxima L’ampolleta, que ha estat datada al segle XI, presenta una ornamentació molt simple, a base de línies marronoses que circumden la panxa i uns rebuidats acanalats en el coll Les restes semblen indicar la presència originària d’una nansa És possible que la seva primera funció no fos litúrgica, sinó cosmètica vas d’ungüents o essències, i s’utilitzés…