Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
rellotge de foliot
Tecnologia
Rellotge en què l’òrgan regulador era l’anomenat foliot o esperit, consistent en un conjunt format per una barra horitzontal amb dos contrapesos situats en els seus extrems, muntada sobre un eix vertical en el qual eren situades les dues palanques de l’escapament.
En oscillar el foliot, les dues palanques deixen anar alternativament les dents de la roda d’escapament, les quals donen simultàniament un petit impuls destinat a mantenir les oscillacions del foliot L’error d’aquelles primeres màquines era d’una mitja hora al dia Cal tenir en compte, però, que només portaven la busca horària i que, per tant, només permetien apreciar l’hora d’una manera molt aproximada El regulador de foliot va durar des del començament del s XIV fins a la fi del s XVII 300 anys, que fou definitivament desplaçat pel rellotge de pèndola
la Biga
Història
Nom donat, a mitjan segle XV, a la classe superior de Barcelona, la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que dominava el govern municipal des de feia més de dos segles.
Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I els Marquet, Fiveller, Dusai, Llull, Sapila, Marimon, Turell Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials Dominava el govern ciutadà i tenia una gran preponderància a la generalitat, des d’on els ciutadans honrats atacaren i venceren el partit popular de la Busca , i, un cop recuperat el…
DVB-C
Electrònica i informàtica
Sistema de transmissió per xarxa de cable, modulat en 64-QAM, a una velocitat variable de 9,6 Mbps a 38,4 Mbps dins d’un canal de 8 MHz en les bandes de VHF i UHF.
Com que les capçaleres de les xarxes de cable reben el senyal des de satèllits, s’ha de fer una transmodulació des de QPSK a QAM La transmodulació és el procés de passar d’una modulació a una altra i gràcies a ella es pot emprar una modulació idònia per a les característiques dels satèllits en el segment de DVB-S els senyals dels satèllits són més sensibles a errors que els dels cables, i una altra de més adequada per a la transmissió per cable, ja que en tenir menys probabilitat d’errors en les dades es busca una modulació més eficient en velocitat de transmissió
Dolors Gaos i González-Pola
Cinematografia
Teatre
Actriu de teatre, cinema i televisió.
Germana dels poetes i escriptors Vicent i Alexandre Gaos, es formà en els escenaris de l’Amèrica Llatina, on es traslladà amb la seva família el 1939 Prolífica a l’Estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figura també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com Molokai 1959, de LLucía la seva primera interpretació Viridiana 1961 i Tristana 1969, de LBuñuel El verdugo 1963 de LGBerlanga El arte de vivir 1963, de JDiamante La busca 1966, d’AFons Mi querida señorita 1972, de Jde Armiñán…
micropolifonia
Música
Terme utilitzat per G. Ligeti per a designar un dens teixit polifònic compost per nombroses veus amb dissenys lineals molt semblants.
L’aplicació d’aquesta tècnica, que Ligeti emprà per primera vegada en l’obra Atmosphères 1961 i posteriorment en obres com Requiem 1963/65 o Lontano 1967, també ha estat present en l’obra d’autors com per exemple W Lutoslawski o C Halffter D’altra banda, la micropolifonia, que es pot entendre com una reacció respecte del serialisme integral, suposa la subordinació de les parts polifòniques que poden arribar fins a 88 parts reals com és el cas en algun moment de l’esmentada Atmosphères a l’efecte global d’un dens entramat sonor que busca saturar l’espai acústic i que es…
Associació Excursionista Montanha Aran Club
Excursionisme
Entitat excursionista de Salardú.
Fou fundada el 2003 malgrat que els seus orígens es remunten a l’any 2000 Es dissenyà com a associació que havia d’integrar iniciació, recreació i competició De les seves duesàrees de treball sobresurt la d’esquí adaptat per a persones amb discapacitats físiques En aquest sentit, fou una de les impulsores del Centre de Tecnificació per a l’Esquí Adaptat de la Val d’Aran L’altra gran àrea de treball és la d’iniciació i formació, en què es busca la integració de persones amb discapacitats físiques o sense Alguns dels seus esportistes més destacats són l’esquiadora balear…
Costa Brava (Family Album)
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 95 min., dirigida per Marta Balletbò i Coll.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MBalletbò i Coll Barcelona, amb Ana Simón Cerezo, María José Palacio i Anna Masó ARGUMENT MBalletbò i Coll GUIÓ MBalletbò-Coll, ASimón Cerezo FOTOGRAFIA Teo López García Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Glòria Martí MUNTATGE Ignacio Pérez de Olaguer, Joana González so MÚSICA Ika i Seña Ika Kotchnev i Scenia Kotchneva, El Ansia Emili Remolins, Xavier Martorell i Miquel Amor SO Xavier Berruezo INTERPRETACIÓ Desi del Valle Montserrat Ehrzman Rosas, MBalletbò i Coll Anna Giralt-Romaguera, Marta Martí Anna Jr, Montse Gausachs Marta LPuig, Sergi…
Vals
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal, publicada l’any 1935.
Narra la història de la maduració i la degradació parallela d’un jove, Zeni, que comença un procés d’aprenentatge vital en el qual busca autorealitzar-se a través de les relacions amoroses La trajectòria la inicia a casa del seu oncle Agustí, en l’ambient burgès d’una colònia estiuenca La primera relació amorosa la manté amb Teresa, una noia més gran que ell i amb qui estableix un vincle més maternal que no pas eròtic Zeni ha de fer un viatge a Viena i ella li demana que li porti un vals, el qual esdevé el símbol de la forma i el ritme que caracteritzen la trajectòria vital del…
aranya
Electrònica i informàtica
Programa informàtic que busca pàgines web, les indexa i les emmagatzema en el directori d’un cercador.
Antoni Puyol i Lebón
Esport general
Dirigent esportiu.
A divuit anys 1949 s’incorporà al Club Atlètic Ibèria fou membre de la junta directiva d’aquesta associació durant 32 anys i president del 1966 al 1981 Aquest any passà a ocupar la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol, presidida per Antoni Guasch, al qual succeí l’any 1989 Donà un fort impuls a aquesta organització i a la selecció catalana de futbol, per a la qual buscà rivals i partits internacionals Creà la Primera Divisió Catalana i la Copa Generalitat des del 1993, Copa Catalunya, i el 1992 fou nomenat membre de la Federació Espanyola L’any 2001 acabà el mandat a la…