Resultats de la cerca

Els sistemes tradicionals de calefacció per combustió de llenya o carbó llar de foc, escalfapanxes, estufes han estat coneguts des de l’antiguitat Més modernament, la calor necessària ha estat produïda cremant combustibles diversos, com carbó, petroli, butà, etc, per la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència efecte Joule, i per la despresa de calor en certs canvis termodinàmics, com la condensació de vapor emprada a la bomba de calor En la calefacció central una font única de calor escalfa una caldera en la qual hi ha un fluid que, per unes…

Hom distingeix els grups de formació endotèrmica, que en descompondre's alliberen una quantitat de calor igual a llur entalpia de formació com és ara el grup azida, -N=N≡N, que es descompon produint nitrogen, dels grups de formació exotèrmica, en els quals la calor generada és deguda a reaccions entre els elements del grup

En un sentit més rigorós, relació dQ/dT entre l’energia calorífica dQ lliurada a un sistema i l’augment de temperatura dT , quan aquesta darrera tendeix a zero, sempre que no tinguin lloc canvis de fase o reaccions químiques Si la massa del sistema és un gram, la capacitat calorífica rep el nom de calor específica si és un mol, calor molar, i si és un àtom gram, calor atòmica

Fou originàriament definida com la quantitat de calor necessària per a augmentar la temperatura d’un gram d’aigua destillada de 14,5°C a 15,5°C, a la pressió atmosfèrica normal constant D’acord amb el principi de conservació de l’energia, hom prefereix de definir-la en unitats de treball Així, hom ha definit la caloria termoquímica , 1 cal t h =4,184 J 1948, la caloria a 15°C o caloria, pròpiament, 1 cal 1 5 =4,185 5 J 1950 i la caloria de les taules internacionals, o caloria IT , 1 cal I T =4,186 8 J 1956 Té com a múltiples la gran caloria o quilocaloria , 1 kcal=10 3 cal, i la…

La calor pot ésser mesurada quantitativament calorímetre observant els efectes que produeix, els més importants dels quals són l’elevació de la temperatura d’una substància en fornir-hi calor el canvi de fase d’una substància, com, per exemple, de sòlid a líquid, de líquid a gas, etc i la transformació de l’energia química, elèctrica o mecànica en calor, o viceversa Són objectes de la calorimetria les mesures de la calor de combustió, la calor de reacció, la capacitat calorífica, la calor específica i les calors de transformació

És degut al fregament dels electrons lliures amb els àtoms i els altres electrons La quantitat de calor produïda és donada per la llei de Joule

La forma més simple consisteix en una resistència disposada en el fons d’un reflector de calor parabòlic de xapa, susceptible d’ésser orientat per tal de dirigir els raigs calorífics emesos especialment per radiació Uns altres radiadors elèctrics consisteixen en una mena de gàbia, a l’interior de la qual hi ha diverses resistències susceptibles de funcionar simultàniament o independentment, i poden ésser proveïts d’un motor aspirador que aspira l’aire a través de les resistències i el barreja amb l’aire ambient Quan les resistències són disposades de manera que hom no observa cap filament…

És pròpia dels rèptils i dels ocells i pot ésser feta mitjançant la calor transmesa directament pel cos la majoria d’ocells, algunes serps, els monotremes o per mitjans extracorporals, com colgant els ous a la sorra calenta serps, sauris, tortugues i algus ocells o sota matèries vegetals en descomposició cocodrils

En un procés adiabàtic reversible l' entropia del sistema es manté constant Qualsevol compressió o expansió d’un fluid que es realitzi en un temps molt curt per exemple, expansió del vapor en una turbina pot ésser considerada adiabàtica En un gas ideal, un procés adiabàtic és regit per la relació p V γ =constant essent p , la pressió V , el volum, γ = C p /C v C p , la calor molar a pressió constant C v , la calor molar a volum constant mentre que per a un procés isotèrmic es compleix pV = constant

Ho fa mitjançant l’augment de temperatura calorímetre no isotèrmic o la transformació física, generalment una dilatació o un canvi d’estat calorímetre isotèrmic , d’un cos de massa i calor específica conegudes, anomenat cos calorimètric