Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
els Torrents
Raval
Raval del municipi de Castellgalí (Bages), a la dreta del Cardener, al N del terme.
Senyorius laics i eclesiàstics al Bages anteriors al 1300
Art romànic
Aguilar de Segarra L’actual municipi és format pels termes dels castells d’Aguilar i de Castellar i els termes de les Coromines i Santa Maria de Cirera Castell d’Aguilar Castell de Castellar Artés A l’actual municipi li ha estat retallada la parròquia de Santa Maria d’Horta que pertanyia a l’antic terme del castell d’Artés i ara és incorporada al municipi d’Avinyó Per a l’estudi d’aquest castell remetem al que fem en tractar el seu edifici Castell d’Artés Avinyó L’actual municipi d’Avinyó és el mateix que el del terme del castell amb l’afegit de la parròquia de Santa Maria d’Horta Castell d’…
Ramon de Caldes
Historiografia catalana
Degà de la seu de Barcelona, jurista i compilador del Liber feudorum maior.
Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la batllia entre el…
Banc de Manresa (1881)
La constitució Títol del Banc de Manresa, 1881 El Banc de Manresa es constituí a la mateixa ciutat de Manresa el 17 de novembre de 1881 L’objectiu social —molt genèric— destaca les operacions comercials —“ girar, descontar y negociar toda clase de efectos y valores, hacer préstamos, recibir depósitos, llevar cuentas corrientes ”— i les obres públiques “ obtener concesiones de obras de pública utilidad ” art 4 dels estatuts El capital serà de 10 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 500 pessetes El desemborsament inicial serà del 5% del nominal —25 pessetes—, com era preceptiu…
Sant Jaume dels Comdals (Manresa)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat sud-occidental F Junyent-A Mazcuñan Capella situada a l’extrem meridional del terme, ranejant el de Castellgalí, i emplaçada, actualment, dins una propietat privada, adjunta a la fàbrica, prop de la carretera de Manresa a Abrera i a tocar del riu Cardener Long 1°50’21” - Lat 41°41’55” Hom hi va per la carretera de Manresa a Abrera En arribar a la colònia fabril dels Comdals cal desviar-se, a mà dreta, just en arribar a un pont que cal travessar tot seguit per anar a l’altre cantó de la carretera, on s’alça la…
la Fàbrica
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Castellgalí (Bages), situat a la riba dreta del Cardener, poc abans de la seva confluència amb el Llobregat.
És un nucli modern amb les característiques d’una colònia fabril , que es prolonga amunt per la carretera que puja al poble vell Rep també el nom de Can Carner , empresa industrial que la va crear A l’altra banda del riu hi ha l’estació del ferrocaril
Sant Salvador de Guardiola
Sant Salvador de Guardiola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al S de la comarca, entre Manresa i el massís montserratí.
Situació i presentació És una de les poques poblacions de la comarca que mantenen, tot i que amb algun canvi, la seva fisonomia tradicional El topònim Guardiola és un diminutiu de guàrdia, construcció militar per a la vigilància i la protecció d’un territori o nucli de poblament sorgida a l’alta edat mitjana en zones frontereres com aquesta Així, Guardiola és sinònim de castellet, castell petit o talaia El municipi limita al NW amb el terme de Rajadell, al NE amb Manresa, a l’E amb Castellgalí, al S amb Marganell i el Bruc Anoia i a l’W amb Castellfollit del Boix El territori,…
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…
Marganell

El Raval de Cal Janet, a Marganell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de Can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera, els 673 m del…
els Comdals

Torre dels Comdals (Manresa)
© C.I.C. - Moià
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil de filats del municipi de Manresa (Bages), a la dreta del Cardener, al límit amb el terme de Castellgalí, a l’indret de l’antiga masia dels Comdals.
El lloc és esmentat per primera vegada el 1049 L’església de Sant Jaume devia ser la capella del mas Comdals i devia dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat Té culte com a capella de la colònia dels Comdals, però queda dins el clos murallat de la torre del propietari Capella d’origen romànic, l’edifici fou obrat entorn del segle XII Consta d’una sola nau coberta amb una volta apuntada i un absis semicircular obert a la banda de migdia El cos allargat de l’església és una conseqüència de les ampliacions que ha sofert Així, la porta de tramuntana i els finestrals…