Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Josep Salat i Móra
Literatura catalana
Erudit.
Era advocat de professió Escriví un Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunya Barcelona 1818, en dos volums, del qual restà inèdit un tercer volum El 1822 ingressà a l’ABLB Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador , ampliant un text del mateix títol que havia confeccionat Antoni Elies i Robert, el qual aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de Josep Pau Ballot Deixà inèdits uns Apuntamientos para la historia de Cataluña en la invasión de las tropas francesas en 1808
Ramon Masferrer i Arquimbau
Botànica
Botànic.
Participà com els seus germans Francesc de Paula, també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Josep , eclesiàstic i escriptor en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuixart, aplegà un notable herbari de la plana de Vic i publicà Recuerdos botánicos de Vich 1877 Metge militar, fou destinat a les Canàries i les Filipines, cosa que li permeté escriure Recuerdos botánicos de Tenerife 1880, Catálogo razonado de la flora de Tenerife 1882, El jardín botánico de Orotava 1882 i altres monografies…
Elies Olmos i Canalda
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Exercí de rector a les poblacions de Benissivà 1902 –la Vall de Gallinera– i Carlet 1908 Obtingué per oposició la plaça de canonge arxiver i bibliotecari a la catedral de València l’any 1912, en produir-se la vacant de l’historiador Roc Chabàs i Llorens Es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on exercí la càtedra L’any 1928, publicà el Catálogo descriptivo de los códices de la Catedral de Valencia a Madrid, obra que fou reeditada a València el 1943, corregida i notablement augmentada, amb un pròleg del Rvd P León Amorós També realitzà,…
Joan Vich i Salom
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Des del 1948 fou bibliotecari i cronista de la diòcesi de Mallorca Centrà la seva tasca investigadora en els aspectes històrics de la casa reial de Mallorca i elaborà diferents reculls documentals Deixà inèdits diversos treballs sobre la història de l’Església a Mallorca Publicà articles en Lluc , Documenta i Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Entre la seva bibliografia sobresurten Documenta Regni Majoricarum 1945, Miscelánea Tridentina Maioricense 1945-46, Aspectos históricos de la Casa Real de Mallorca 1948, el pròleg al Catálogo de la sección histórica del Archivo Municipal de…
Antonio Tovar Llorente
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i lingüista castellà.
Catedràtic de llatí a la Universitat de Salamanca, d’on fou rector 1951-56, professor de la Universitat de Tübingen 1967, professor invitat a diverses universitats americanes i membre de l’Academia Española 1967, és autor d’estudis i traduccions sobre autors grecollatins Gramática histórica latina Sintaxis , 1946 Vida de Sócrates , 1947 Aristóteles Retórica , 1953, sobre temes diversos de lingüística indoeuropea Sprachen und Inschriften, Studien zum Mykenischen, Lateinischen und Hispanokeltischen, 1973, preromana Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas , 1949 The Ancient Languages…
Alfons Puerto Pastor
Historiografia catalana
Arqueòleg i pintor.
De formació autodidàctica, treballà en les excavacions de la basílica de son Peretó Collaborà amb el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic des del 1958 i fou conservador i catalogador de l’arxiu del Museu Arqueològic de Manacor 1960-63 Entre el 1965 i el 1972 fou delegat local de belles arts del Ministeri d’Educació i Ciència Vinculat als mitjans de comunicació locals, collaborà en publicacions com ara Cort , Diario de Mallorca , Última Hora , Perlas y Cuevas i Manacor Comarcal Com a investigador, centrà els seus treballs en l’estudi del Museu Arqueològic de Manacor De la seva…
Antoni Elies i Robert
Literatura catalana
Erudit.
Residí a Vilanova de Meià i a Falset Fou advocat de la Reial Audiència de Catalunya i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i de la de Bones Lletres 1787 de Barcelona En aquesta darrera institució presentà el treball Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana 1795, el qual conté un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador Aquest recull constituí la base del repertori que publicà J Salat amb el mateix títol, com a apèndix de la segona edició de la gramàtica de Ballot També redactà…
Jeroni Castell
Música
Organista català.
Juntament amb els pares Joan Graner, Bernat Baretja, Pere de Vilagrasa, Joan Marc i Miquel Villalba, és un dels pocs monjos músics de la darreria del segle XVI de qui es té notícia Ingressà a l’Escolania de Montserrat, on rebé la seva formació musical, i el 1586 entrà a formar part de la comunitat monàstica El Catálogo de los Monges que siendo niños sirvieron de Escolanes segles XVI-XVIII l’anomena destríssim en la música i gran organista del monestir de Montserrat i també del de San Martín de Madrid A Montserrat, a més, exercí els oficis de cantor major i de mestre de novicis La pèrdua de l’…
Miquel Cuní Martorell
Botànica
Excursionisme
Entomòleg, botànic i excursionista.
Més conegut pel seu vessant científic, gràcies a les seves sortides excursionistes aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, Excursión entomológica y botánica a San Miguel del Fay , Arbucias y cumbre del Montseny 1880, Excursión entomológica y botánica a la Cerdaña Española 1881, Insectos observados en los alrededores de Barcelona 1888,…
Francesc Tomàs i Rotger
Arquitectura
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i arquitecte.
Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs Palma, Mallorca — 1809, deixeble de Francisco d’Herrera el Mozo Amplià estudis a Madrid, on residí, i esdevingué acadèmic de San Fernando el 1795, que passà a València i esdevingué acadèmic de Sant Carles Després s’establí de nou a Palma, on fou segon director de dibuix i primer d’escultura a la Societat Econòmica d’Amics del País Deixà obra neoclàssica —singularment busts i retrats— i imatgeria religiosa Fou molt elogiat per Jovellanos Escriví Catálogo de pinturas de mérito existentes en Mallorca con expresión de sus autores i Noticia biográfica de…