Resultats de la cerca
Es mostren 658 resultats
Sebastià Badia i Cerdà
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Deixeble de Manolo Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina El 1953 en l’Exposició de Belles Arts de Primavera, a Barcelona, li fou concedida la tercera medalla A més, rebé el segon 1954 i el primer 1955 premi de l’Acadèmia Sant Jordi, i la tercera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1960 És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers 1955-66 i del monument als bombers de Barcelona 1967 Al març del 2009 fou declarat fill predilecte de Caldes de Montbui
Enric Maass i Cerdà
Pintura
Pintor.
Fill de l’aquarellista i antiquari barceloní Emili Maass i descendent dels fotògrafs Napoleon A catorze anys ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi La seva primera obra s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i amb aquest estil participà l’any 1962 al Primer Ciclo de Arte de Hoy, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc A partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran Teresa d’Arenys , la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i de gran qualitat tècnica Exposà a Barcelona, Madrid, Palma…
Carmina Pleyan i Cerdà
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i professora de llengua i literatura castellanes.
Catedràtica de llengua i literatura castellanes per la Universitat de Barcelona, impartí aquestes matèries en l’ensenyament secundari en instituts de Lleida, Figueres i Girona, i dirigí una filial de l’Institut Maragall de Barcelona El 1963 obtingué la càtedra de l’Institut Montserrat i del 1970 al 1975 fou responsable d’orientació pedagògica a l’institut experimental pilot Joanot Martorell, ambdós també a Barcelona Es jubilà l’any 1985 Fou autora de diversos llibres de text de la seva especialitat molt utilitzats durant els anys seixanta i setanta Entre els títols més destacats cal esmentar…
Pere Guixà i Cerdà
Literatura
Narrador.
Llicenciat en filologia romànica, collabora en els suplements de cultura de la premsa diària Avui , La Vanguardia , El País Professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2008, manté una regular i continuada activitat com a narrador i els seus contes han estat celebrats com un dels exponents més interessants de la nova narrativa Ha publicat els llibres L’examen de l’autodidacte 1999, Àlies Barcelona 2001, L’embolic del món 2002, Topolino 2004, No pots no sentir-ho 2006 i Fora de la màquina 2011
,
Àngel Cerdà i Fernández
Música
Compositor català.
Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu i posteriorment fou deixeble de C Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre del Cercle Manuel de Falla, des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge musical basat en un sistema modal Fou un compositor molt productiu Durant els anys cinquanta compongué algunes de les seves obres de cambra més reeixides, com la Sonata para piano y violonchelo 1954 o la Suite para orquesta de cuerda 1955 Anys més tard abandonà la composició, activitat que no reprengué fins a la dècada dels vuitanta Aquesta nova etapa es caracteritzà pel…
Damià Cerdà i Juan
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Professor mercantil per l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona 1936 Ha centrat les seves investigacions en el camp de l’arqueologia submarina i la ceramologia, sobretot en estudis d’àmfores i ceràmiques gregues Ha participat en diferents excavacions a Portopí, Calvià, ses Salines, Menorca o Cabrera Realitzà tot un seguit de prospeccions arqueològiques a Alcúdia i Pollença, resultat de les quals fou el descobriment de la conducció d’aigua que abastia la ciutat romana de Pollentia Ha escrit “Economía antigua de Mallorca”, dins Historia de Mallorca I 1971, en deu volums “Hallazgos…
Pere Mulet i Cerdà
Historiografia catalana
Investigador.
El 1960 es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i fou professor de la Universitat de Palma entre el 1967 i el 1978 És responsable de la revista d’informació local Es Saig La seva tasca com a investigador s’ha centrat en l’estudi de la història local d’Algaida, sobretot dels s XVII i XVIII És coautor de Contribución a la historia del Santuario de Sant Honorat inèdita i Estudio sobre los establecimientos de Panxuat i Tresorer inèdita De la seva bibliografia cal destacar Bibliografia d’Algaida 1992 i Algaida 1999
Francesc Jordà i Cerdà
Historiografia catalana
Prehistoriador.
Vida i obra Estudià a la Universitat de València, collaborà des d’aleshores amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València i es llicencià el 1936 Patí la repressió de la postguerra i cap al 1945 tornà a collaborar en els treballs del SIP Posteriorment, fou director del Museu Arqueològic de Cartagena 1950, cap del Servei d’Investigació Arqueològica de la Diputació d’Astúries 1952 i director del Museu Arqueològic d’Oviedo 1953 Es doctorà el 1955 amb el treball El Solutrense en España y sus problemas Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca des del 1962…