Resultats de la cerca
Es mostren 284 resultats
hexàgon
Matemàtiques
Polígon de sis angles i, per tant, de sis costats.
En un hexàgon regular, la longitud l de cada costat coincideix amb el radi de la circumferència circumscrita, i l’apotema val
segon
Matemàtiques
Unitat de mesura d’angles.
Segons que la divisió de la circumferència sigui la sexagesimal o la centesimal, el segon corresponent és anomenat sexagesimal símbol ' o centesimal símbol ''
minut
Matemàtiques
Unitat de mesura d’angles.
Segons que la divisió de la circumferència sigui la sexagesimal o bé la centesimal, el minut corresponent és anomenat sexagesimal símbol ´ o centesimal símbol c
quintant
Transports
Instrument portàtil de reflexió emprat per a determinar l’altura dels astres.
És semblant al sextant, però el limbe comprèn la cinquena part de la circumferència, és a dir 72°, i permet, per tant, de mesurar angles fins a 144°
problema de Dido
Matemàtiques
Problema consistent en la determinació de quina d’entre totes les corbes tancades sense punt doble, amb un perímetre donat, conté l’àrea més gran.
Fou resolt per J Bernoulli, que deduí correctament que la resposta és la circumferència el nom és atribuït llegendàriament a la fundadora de Cartago, que l’hauria plantejat empíricament
dibatag
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins de clor gris vinós a la part superior del cos i blanc a l’inferior, d’una talla, des de la creu, de 80 cm, i d’un pes de 30 kg.
La cua fa uns 35 cm, i té les banyes com un arc de circumferència Habita en petits grups a les zones de bosc clar de Somàlia i Abissínia
excentricitat
Matemàtiques
En una cònica, raó entre la distància de qualsevol dels seus punts al focus i la distància perpendicular d’aquest punt a la directriu.
Hom la representa amb la lletra e A la hipèrbola és sempre e > 1, a la paràbola e = 1, a l’ellipse, e < 1 Quan e = 0, l’ellipse degenera en la circumferència
sistema ptolemaic

A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les…
angle

Diversos tipus d’angles
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Regió del pla limitada per dues semirectes d’origen comú.
Per a mesurar angles hom utilitza diverses unitats l’angle recte, el grau sexagesimal, el grau centesimal i el radian El grau sexagesimal és obtingut dividint el cercle en 360 parts iguals El grau es divideix en 60 minuts i el minut en 60 segons Les abreviatures són ° grau, ′ minut, ″ segon Per exemple, 23° 27′ 35″ es llegeix 23 graus , 27 minuts i 35 segons El transportador d’angles permet fer mesures directes d’angles dibuixats en graus sexagesimals El grau centesimal és obtingut dividint l’angle recte en 100 parts iguals El grau es divideix en 100 minuts i el minut en 100 segons El símbol…
cantó

cantó
Heràldica
Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut, normalment el primer (destre) del cap; si és el segon, és anomenat cantó sinistre
, però és rar.
A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit