Resultats de la cerca
Es mostren 5817 resultats
llangardaix

Llangardaix comú
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd o lluert Lviridis ateny uns 35-50 cm de llargada i és de…
dibatag
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins de clor gris vinós a la part superior del cos i blanc a l’inferior, d’una talla, des de la creu, de 80 cm, i d’un pes de 30 kg.
La cua fa uns 35 cm, i té les banyes com un arc de circumferència Habita en petits grups a les zones de bosc clar de Somàlia i Abissínia
fòlada
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels folàdids, que presenta conquilla de valves iguals, allargades i lleugerament còniques i oberta per ambdós caps, de 9 a 14 cm de llargada.
No duu xarnera, i les valves resten unides solament per músculs La superfície externa de la conquilla presenta unes estriacions denticulades La fòlada té un peu curt i truncat, i els dos sifons són llargs i soldats quasi fins al final Habita a les roques calcàries de poca profunditat, on excava galeries d’uns 10 cm És abundant a l’Atlàntic i a la Mediterrània És luminescent en la foscor, comestible i força apreciada
mosaic
Construcció i obres públiques
Rajola per a pavimentar interiors, molt fàcil d’abrillantar i generalment de forma quadrada, de 20 a 40 cm de costat (hom també en fabrica en forma hexagonal i vuitavada).
És anomenat també mosaic hidràulic La rajola d’un mosaic és formada per tres capes La capa fina és feta amb pòrtland blanc, sorra fina de marbre i els colorants generalment òxids artificials que hom vulgui afegir-hi la capa intermèdia, anomenada brasatge , és feta amb sorra i pòrtland aquest, absolutament eixut, per tal que es prengui amb l’aigua ja presa de la capa fina i la capa inferior, dita gros , és de pòrtland i sorra o grava, amb una mescla molt pobra de ciment En la fabricació hom sotmet la rajola a pressions de 100 kg/cm 2
cardó

Cardó
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, de tija erecta, angulosa i amb agullons (de 50 a 150 cm d’alçada) i amb les fulles caulinars oposades i soldades per la base formant un clot (fitotelma).
Les flors, d’un color que tira a lila, són agrupades en capítols ovoides 5-8 cm de llargada, amb palletes aristades que els donen l’aspecte de pinyes eriçades de pues, envoltades per bràctees de l’involucre, espinoses i corbades Viu generalment en vores de camins humits Els capítols secs s’empraven per a cardar
enganyapastors

Enganyapastors
© Simon J. Tonge
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caprimulgiformes, de la família dels caprimúlgids, d’uns 27 cm de llargada i plomatge burell amb dibuixos negres i blancs que el confonen amb el medi.
El cap és gros i aplatat, amb el bec curt, ample, una mica corbat a l’extrem i amb una mena de pèls a banda i banda que li permeten de caçar insectes tot volant Té el cos allargat, cua d’uns 14 cm, ales llargues i gairebé punxegudes i potes curtes amb els dits molt petits, la qual cosa li impossibilita de parar-se a les branques dels arbres Nocturn, sol volar entremig dels ramats, cercant-hi els insectes de què s’alimenta Habita als boscs de les zones temperades i càlides d’Euràsia, i hiverna a l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans
orpheus

Orpheus
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument programat, inventat al segle XIX, que consisteix en una petita capsa en forma de piano de cua, d’uns 90 cm de llargada per uns 50 d’amplada, que conté vint-i-quatre cordes al seu interior.
El suport programat del so és un disc de cartó perforat de 33 cm de diàmetre que emmagatzema una sola peça El mecanisme de lectura mecànica per lleves s’acciona amb una maneta lateral L’ orpheus fou un instrument rar que construí a Leipzig l’empresa Paul Ehrlich & Co, la qual fabricava capses de música amb lectura per disc, amb una patent de l’any 1886
escórpora

Scorpaena porcus
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids, d’una llargada màxima de 30 cm, que tenen el cos oblong i comprimit.
Llur cap és gros, amb unes quantes sèries de crestes espinoses i apèndixs cutanis No tenen bufeta Posseeixen glàndules verinoses en relació amb els primers radis de les aletes pectorals i ventrals, la picada de les quals resulta molt dolorosa Llur camuflatge en el fons és perfecte, perquè tenen la facultat d’adquirir una coloració que imita el paisatge on es troben Són depredadors que cacen a l’aguait restant perfectament immòbils i vigilant amb els ulls enormes fins que una presa es posa a llur abast Són de costums bentònics i viuen a les costes rocalloses i a les praderies de…
milà

Milà
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 60 a 65 cm, de color castany fosc amb la vora de les plomes més clara, les parts inferiors més vermelloses, amb fines ratlles verticals fosques, i el cap i el coll grisencs ratllats de negre.
Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
secretari
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels sagitàrids, de 120 cm d’alçada, 110 de llargada i 210 d’envergadura, que té les potes molt llargues, és gris i negre, amb la cera groga i la pell del voltant dels ulls nua i vermellenca.
Té un llarg plomall erèctil darrere el cap i les rectrius centrals 15 cm més llargues que les altres S'alimenta de serps, petits mamífers, insectes grossos i rèptils Habita a les planes obertes i sabanes del centre i el sud d’Àfrica i és protegit per les lleis de caça