Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
superconductivitat
Electrònica i informàtica
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.
Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller d’un material…
amortidor de suspensió

Amortidor de suspensió
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu mecànic que redueix progressivament, fins a anul·lar-les, les oscil·lacions que en el sistema elàstic de suspensió d’un vehicle (molles, ballestes, coixins pneumàtics, etc.) provoquen les irregularitats del terreny o la variació de les condicions de funcionament (frenades, viratges, vent, etc.).
Generalment els amortidors de suspensió són cilindres de funcionament hidràulic, formats per un pistó de doble efecte amb unes vàlvules que tenen controlat el pas de l’oli en tots dos sentits quan l’esforç sobre el pistó —a través de la tija— és molt gran, la vàlvula corresponent estrangula al màxim el pas de l’oli i limita en proporció la velocitat amb què l’amortidor pot comprimir-se o distendre's, i viceversa L’amortiment ha d’ésser prou gran per a evitar que l’element elàstic de la suspensió trigui massa temps a deixar d’oscillar completament suspensió tova i no tan excessiva que arribi…
Vestir-se de cotó
Contava Heròdot 480-420aC que a l’Índia hi havia arbres que feien llana Llana vegetal que no desmereixia en qualitat i solidesa la lla-na d’ovella Enmig de tants relats fabulosos referits al mític Orient, aquests arbres singulars podien haver estat presos per una fantasia més Però el cas era que aquests arbres existien realmentAquests arbres —en realitat, arbustos d’un metre d’alt, a penes— responien al nom sànscrit de “karpassi” Amb el temps, esdevindrien vitals per a l’activitat tèxtil Aquests arbustos propis de les zones tropicals seques eren lesplantes del cotó El cotó, en efecte, és una…
Dos per un
N’hi ha de dos geps, originaris dels deserts freds asiàtics, i n’hi ha d’un sol gep, originaris dels deserts aràbics I també n’hi ha d’un sol gep que són híbrids dels uns i dels altres, com els que es troben a l’Anatòlia i al Caucas Són els camells, els quatre per quatre del desert Freds o càlids dos tipus de deserts i un camell per a cada necessitat Tant el camell comú o dromedari Camelus dromedarius , propi dels deserts càlids del N d’Àfrica i de l’Àsia occidental i que té un sol gep, com el camell bactrià C bactrianus , que en té dos i habita els deserts freds asiàtics, han estat…
eriçó

Eriçó
© Xevi Varela
Botànica
Petit arbust molt espinós, de la família de les papilionàcies, que forma coixins de 10 a 30 cm d’alt, amb fulles petites, simples o trifoliolades, amb flors de calze inflat i corol·la blava, en grups d’1 a 3, i amb llegums dehiscents estretament oblongs.
És calcícola i creix preferentment en carenes i llocs ventosos, a les muntanyes de l’est i el sud de la península Ibèrica
fustany
Indústria tèxtil
Teixit amb ordit de lli i trama de llana o cotó, amb lligament de sarga i perxat pel revès, que servia per a folres, matalassos, coixins, gipons, etc, i es difongué des del s XIII a partir d’Itàlia en substitució de la draperia de qualitat.
La seva confecció tingué un important desenvolupament en la indústria catalana medieval La importació de fustany estranger, tanmateix, contribuí, a mitjan s XV, a la seva decadència cotó
Principals plantes superiors al·lòctones incorporades a la flora dels Països Catalans
A qualsevol flora coexisteix un conjunt de plantes considerades autòctones o natives al costat d’altres, en nombre més o menys elevat, d’introduïdes Aquests vegetals, originaris de vegades de regions llunyanes i d’introducció més o menys recent, s’anomenen allòctons o exòtics La nostra flora, que no és excepció a la norma, també acull un cert nombre d’aquests vegetals La regió d’origen d’aquestes espècies és molt diversa àsia oriental, Pròxim Orient, àfrica, Amèrica, Austràlia, etc i encara, sovint, no se sap exactament quina és, com tampoc, de vegades, l’època d’introducció al país Els…
Les potials
Les potials constitueixen un dels ordres més amplis i diversificats de molses als Països Catalans, on està representat principalment per molses acrocàrpiques petites o molt petites, sobretot de llocs secs Els fillidis presenten nervi i cèllules sovint papilloses La càpsula és erecta, amb caliptra petita i cucullada en forma de caputxa, que cobreix solament 1/3 de la càpsula, i amb peristoma simple, de 16 dents, sovint retortes en espiral i dividides en segments filiformes, a vegades absent Només podem presentar com a exemples les espècies més representatives d’entre les gairebé 100 del nostre…
Cura del malalt a la llar
El propi domicili és considerat el lloc més idoni per a una persona malalta, sempre que això no limiti el restabliment de la seva salut En realitat, la majoria de les persones malaltes s’estimen més romandre a casa seva mentre es recuperen, i són relativament pocs els casos en què són necessàries atencions o procediments especials, que només puguin ésser prestats si el malalt està ingressat en un hospital Habitualment, el malalt pot romandre a casa seva, o hi pot tornar un cop la seva malaltia ha estat diagnosticada i se n’ha establert un tractament que no necessiti de mitjans hospitalaris…
Sant Cugat de Ravós del Terri (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt evocador que formen l’església i el castell estretament compenetrats TAVISA L’església de Sant Cugat, inclosa dins el recinte del castell de Ravós, es troba en un petit turonet al marge dret del Terri Mapa L39-14366 Situació 31TDG867578 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Cornellà del Terri a Medinyà i desviar-se al punt quilomètric 4 a 3 km de Cornellà L’edifici és perfectament visible des de la carretera, de la qual dista uns 200 m JMC-JRM Història L’església parroquial de Sant Cugat havia estat la capella del castell de Rogationibus , al comtat de…