Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
Morgana
Personatge del cicle llegendari de la Taula Rodona, dita comunament la fada Morgana
.
La primera vegada que apareix és en l’obra de G de Monmouth Vita Merlini 1150, com una fetillera que en una illa paradisíaca guareix les ferides del rei Artús Present a tota la literatura cavalleresca posterior, la seva figura ha donat nom al fenomen de la fata morgana , miratge que es produeix a causa de la refracció anòmala de la llum en l’atmosfera en la proximitat de la terra És visible en diversos llocs marítims, i a Itàlia es palesa principalment a l’estret de Messina
ordre dels mots
Gramàtica
Procediment sintàctic que tenen les llengües per a expressar llurs diferents modalitats o categories gramaticals.
En les llengües d’una morfologia més rica per llurs variades possibilitats de flexió, com el llatí, l’ordre dels mots en la frase és molt més lliure que en moltes llengües que han de compensar una certa manca de recursos morfològics amb una particular fixesa en l’ordre dels mots De fet, però, totes les llengües presenten casos en què l’ordre dels mots en la frase és rigorosament fix i d’altres en què permet una major llibertat Donat un ordre considerat gramaticalment habitual o lògic usat comunament com a recurs per a distingir entre el subjecte i l’objecte del verb, nucli de la…
aixada

Aixada
© Fototeca.cat - Corel
Agronomia
Eina per a cavar la terra, especialment en els cantons dels casells on no són útils ni la xaruga ni el forcat.
Consisteix en una planxa de ferro, més o menys grossa, plana o lleugerament corba, de forma comunament rectangular o trapezial, bé que, segons l’ús a què l’eina és destinada i la tenacitat del terreny, pot prendre diversos aspectes forma de cor per a terrenys molt compactes, buidada amb dues puntes per a terres dures i pedregoses La part metàllica té el caire inferior tallant per tal de penetrar millor a terra i s’adapta a un mànec de fusta, generalment recte, fixat per mitjà d’un petit tascó ferro i mànec formen un angle agut d’obertura variable aproximadament de 60° Obra per…
arquitectura orientada a serveis
Electrònica i informàtica
Metodologia i conjunt de principis per al disseny i desenvolupament de programari en forma de serveis interoperables.
Aquests serveis són funcions de lògica de negoci implementats com a components de programari per exemple, peces de codi discretes o estructures de dades que poden ser reutilitzats i combinats segons un determinat propòsit o objectiu funcional Els principis de disseny s’apliquen en general durant les fases de desenvolupament i integració de components de programari Permeten la creació de sistemes altament escalables, modulars i distribuïts Alhora, ofereixen una forma estàndard d’accés i invocació de serveis comunament en forma de serveis web, amb la qual cosa s’aconsegueix una…
Els odontocets fisetèrids
Els odontocets són cetacis que es distingeixen de la resta perquè tenen dents N’hi ha algunes espècies, però, en les quals aquestes dents no apareixen fins que l’animal no arriba a la maduresa sexual o s’hi troba proper També és freqüent, en les femelles d’algunes espècies, que, fins i tot en els exemplars adults, les dents no arribin a sortir En els odontocets actuals, totes les dents tenen la mateixa forma són homodonts, tenen només una arrel i si es trenquen o cauen no són reemplaçades per altres de noves A diferència dels misticets, que posseeixen un espiracle amb dos orificis…
mètode de compensació de Poggendorff
Química
Sistema més comunament emprat per a mesurar la força electromotriu de les piles electroquímiques.
Per portar-ho a terme, hom connecta una pila A, generalment un acumulador de força electromotriu constant i més gran que qualsevol de les que hom vulgui mesurar, a través d’un conductor uniforme BC, de gran resistència La pila X, la força electromotriu de la qual hom desitja mesurar, és connectada a B amb els pols ordenats en la mateixa direcció de la pila A i, a través d’un galvanòmetre G, a un contacte mòbil D, el qual és desplaçable al llarg de BC Hom regula la posició de D per tal que no passi corrent per G, en el qual cas la caiguda de potencial al llarg de BD serà exactament la força…
oxidant
Química
En una reacció d’ oxidoreducció
, l’espècie que guanya electrons, reduint-se.
No existeix cap definició absoluta del terme, puix que molts reactius poden comportar-se com a oxidants o reductors, segons el sistema enfront del qual actuen així, per exemple, el peròxid d’hidrogen, que actua generalment com a oxidant, actua com a reductor enfront del permanganat en medi àcid No obstant això, els potencials d’oxidació-reducció constitueixen una mesura, exacta si hom treballa en condicions de reversibilitat, del poder oxidant de les substàncies Els composts emprats comunament com a oxidants pertanyen a tipus molt diversos, i entre ells cal esmentar, a més de l’…
malaltia de Biermer
Patologia humana
Anèmia arregenerativa per dèficit de vitamina B12.
És anomenada comunament anèmia perniciosa i també malaltia d’Addison-Biermer Es caracteritza per una atròfia de les cèllules parietals de la mucosa de l’estómac que condiciona la manca de producció del factor intrínsec de Castle , necessari per a l’absorció intestinal de la vitamina B 12 En la gènesi de l’atròfia de la mucosa gàstrica, hi fa un paper important un trastorn immunitari amb formació d’anticossos contra les cèllules parietals L’anèmia és megaloblàstica, amb gran presència de megaloblasts al moll de l’os i de macròcits a la sang perifèrica Pot anar acompanyada de…
porífers
Esponja: animal diploblàstic (e porífers) (x 1)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous pluricel·lulars diploblàstics, aquàtics i generalment marins, de simetria radial o bé asimètrics, i sense òrgans diferenciats.
Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…
quelant
Química
Dit de cadascuna de les diverses espècies aniòniques o neutres que poden establir dos o més enllaços per molècula amb un mateix ió metàl·lic (lligand).
La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres D’altra banda, com més gran és el nombre de grups donadors…