Resultats de la cerca
Es mostren 13337 resultats
Conjunt Català de Música Contemporània
Música
Formació instrumental fundada a Barcelona el 1968 amb el suport del Club 49 i de les Joventuts Musicals de Barcelona, i dirigida per Konstantin Simonovitch.
Composta per un grup fix de nou músics -tres instruments de fusta, quatre de corda, piano i percussió-, aviat assolí un bon nivell interpretatiu i realitzà concerts fora de Barcelona, com a Madrid i al Festival d’Avinyó Es dissolgué el 1972 per problemes econòmics, després d’haver estrenat nombroses obres d’autors espanyols i estrangers
Conjunt Català de Música Contemporània
Música
Grup instrumental promogut a Barcelona el 1968 pels compositors catalans Joaquim Homs, Josep M.Mestres i Quadreny, Xavier Benguerel i Josep Soler.
ordinador amb conjunt d’instruccions complexes
Electrònica i informàtica
Microprocessador dotat d’un conjunt ric d’instruccions.
La majoria dels ordinadors personals estan basats en un microprocessador CISC, amb un conjunt d’instruccions que pot superar els 100 elements Els microprocessadors CISC no tan sols disposen d’un gran nombre d’instruccions, sinó que aquestes poden ser d’una complexitat bastant elevada per exemple, moure el contingut de posicions contigües de memòria a una altra ubicació, fins que no es compleixi certa condició L’ús de microprocessadors CISC es basa en la idea que es poden preestablir quines són les operacions que més habitualment voldrà realitzar un programador, i per tant es…
Conjunt monetari de la Grassa (Constantí)
Tremisos de Khindasvint, procedents d’aquest dipòsit, conservats en el monetari de la Real Academia de la Historia de Madrid De dalt a baix, peces de les seques de Tude, Aurense, Petra, Fraucelo, Calapa i Saldania Extretes de Mateu y Llopis Las monedas visigodas del monetario de la Real Academia de la Historia Hallazgos monetarios IV , “Ampurias” Barcelona, VII-VIII 1945-46, pàgs 244-249, làm II L’anomenat tresor de la Grassa, compost de 800 tremisos d’or, va ser descobert el 10 de desembre de 1816 per jornalers en una vinya de la parròquia de Constantí Tarragonès La nostra informació sobre…
complement d’una part d’un conjunt
Matemàtiques
Donada una part A
d’un conjunt C, A ⊂C,
subconjunt de C
format pels elements de C
que no pertanyen a A
; és representat per CA
.
De manera menys precisa, hom pot definir també el complement d’un conjunt qualsevol C , com el complement del conjunt respecte al conjunt universal format per tots els possibles elements de tots els possibles conjunts, és a dir, el complement de C és el conjunt C' tal que C ∪ C' = U i C ∩ C' = ∅on U és el conjunt universal
acció d’un grup en un conjunt
Matemàtiques
Donat un grup G i un conjunt X, acció d’assignar a cada element g de G una aplicació bijectiva σg de X en X de tal manera que σe (e és l’element neutre de G) és la identitat de X i que σg’ o σg = σg’g, qualssevol que siguin els elements g i g’ de G.
Si g és un element de G , la inversa de l’aplicació σ g és σ g–1 Per exemple, si X , V és un espai afí, l’aplicació v → t v que assigna a cada vector v de V la translació t v definida per v és a dir, t v x = x + v per a tot punt x de X és una acció del grup additiu V ,+ en X Un altre exemple és l’acció per conjugació del grup G de matrius reals invertibles d’ordre n en el conjunt X de matrius reals d’ordre n , definida per la relació σ g x = gxg -1 Si X és un conjunt amb estructura per exemple un espai vectorial i les aplicacions σ g són automorfismes d’…
compleció d’una part d’un conjunt
Matemàtiques
Fet d’afegir a un conjunt els elements que li manquen per completar-lo.
funció generatriu d’un conjunt de funcions
Matemàtiques
Funció de dues variables f
( z,u
) tal que el seu desenvolupament en sèrie de potències respecte a una de les variables, p ex u
, té com a coeficients d’aquestes potències les funcions del conjunt en qüestió.
Així, la funció és la funció generatriu de les funcions de Bessel d’índex enter, J n z
funció característica d’una part d’un conjunt
Matemàtiques
Donada una part A d’un conjunt C, aplicació f:C→{0,1} tal que f(x)= 1 si x∈A, i f(x)=0 si x∉A
.
És anomenada també funció indicatriu d’una part d’un conjunt o, simplement, indicatriu d’una part d’un conjunt