Resultats de la cerca

Definició L’ esclerodèrmia és una malaltia crònica, d’origen desconegut, que provoca una fibrosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme És manifesta sobretot a la pell, els músculs i les articulacions, però també pot afectar òrgans diversos com l’esòfag, l’intestí, el pulmó, el cor o el ronyó També s’anomena esclerosi sistèmica progressiva , un nom que fa referència a les seves característiques bàsiques, és a dir, una esclerosi o enduriment de les fibres del teixit conjuntiu que afecta tots els sistemes de l’organisme, en una evolució lenta i progressiva Freqüència, edat i sexe…

Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb…

Comprèn l’esquimal pròpiament dit i el del sud d’Alaska, ambdós dividits en dialectes El més evolucionat és el del sud de Grenlàndia el seu sistema fonològic comprèn tres vocals i una sèrie única d’oclusives, i no té africades El mot esquimal sovint es presenta com un conglomerat d’elements accessoris units a un element lexical bàsic Té singular, plural i dual En la flexió nominal hi ha dos casos sintàctics l’absolut i el relatiu, i sis casos adverbials El verb té tres modes independents —indicatiu, interrogatiu i optatiu— i quatre modes subordinats —conjuntiu, subjuntiu i dos…

Aquest fenomen es pot produir experimentalment, però també espontàniament, a causa de la gran quantitat d’estímuls procedents del medi a què és contínuament sotmès tot organisme viu L’estudi dels reflexos condicionats fou desenvolupat, a partir del 1903, per Ivan Petrovič Pavlov, basant-se sobretot en experiments sobre la secreció de les glàndules salivals en els gossos, i donà lloc a la reflexologia, inaugurada el 1927 per W Bekhterev, el qual denominava reflex d’associació o conjuntiu el reflex condicionat altres, com Richter, n'han dit també reflex psíquic Té una importància…

És constituïda per una capa epitelial ectodèrmica, l' epidermis, i una capa d’origen mesodèrmic, el derma o cori cutani L’epidermis és formada per quatre capes o estrats basal, germinatiu o de Malpighi granulós, lúcid i corni El color de la pell és variable segons la quantitat de pigment melanina de la capa de granulosa El derma és format per teixit conjuntiu lax amb els vasos i els nervis El conjunt del derma i l’epidermis és anomenat cutis , a sota del qual hi ha el teixit cellular adipós Amb l’ajuda dels seus annexos pèls, ungles, glàndules sebàcies i sudoríperes, papilles…

L’eritema nodós és una inflamació de les parets de teixit conjuntiu que separen els lòbuls de greix subcutani, caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos, i que es localitza en general en la cara anterior de les cames És deguda a un mecanisme immunològic poc conegut, habitualment desencadenat per unes malalties determinades o l’administració d’uns medicaments concrets Les lesions pròpies de l’eritema nodós guareixen al cap d’unes tres setmanes a sis, i no provoquen complicacions Això no obstant, com que l’erupció sol anar acompanyada de símptomes generals, com…

Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’adult, pesa de…

Tenen 34 anells o segments interns La regió cefàlica és mancada de tentacles, i la boca, proveïda a vegades d’una trompa evaginable, presenta una faringe armada amb denticles o bé inerme El celoma, obliterat per un teixit conjuntiu, és reduït a una sèrie de llacunes connectades amb l’aparell circulatori, que consta de vasos longitudinals i capillars Adaptats a un règim hematòfag, aquests animals, després de fixar-se amb la ventosa caudal, apliquen la ventosa bucal a la pell de llurs víctimes i xuclen la sang amb la faringe L’aparell excretor té 16 parells de nefridis que s’obren…

L’esclerodèrmia és una malaltia lenta i progressiva, en la qual es produeix una inflamació i una posterior esclerosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme Es manifesta amb enduriment de la pell, debilitat muscular, rigidesa articular i diverses alteracions dels òrgans interns Els afectats han de seguir uns hàbits de vida que no afavoreixin l’empitjorament de la malaltia Cal que facin servir guants, mitjons i roba que els protegeixin del fred, i evitar qualsevol mena de contacte amb aigua freda No es poden sotmetre a tensions emocionals, ni poden fumar, perquè…

Els músculs esquelètics, és a dir, aquells que s’insereixen en els ossos o en les estructures articulars, sia directament o per mitjà de tendons, són els que s’encarreguen de mantenir les postures corporals i de desplaçar el cos bellugant-ne els diferents segments Així, doncs, en llur acció està la base de qualsevol exercici físic Cada múscul esquelètic és compost per nombroses cèllules o fibres musculars, molt estretes i allargades, que es disposen parallelament entre elles, i formen fascicles o feixos musculars Cada fascicle muscular, d’uns quants millímetres de diàmetre i una longitud molt…