Resultats de la cerca

El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…

S’ocupa d’aspectes diversos, com l’estudi de les condicions climàtiques i edàfiques òptimes per al desenvolupament de cadascuna de les espècies, el coneixement de les malures més freqüents i els mètodes de prevenció i de guariment, el millorament de les varietats ja existents i l’obtenció d’altres de noves, etc Entre les espècies conreades directament sobre el terreny, per a l’explotació com a flor tallada, destaquen les roses, els clavells, els crisantems, les gardènies, els gladiols, els narcisos, els lliris, les tulipes, els ranuncles, les anemones, etc, i com a plantes ornamentals en…

S'introduí per estudiar la demanda d’aigua de l’atmosfera sense tenir en compte les especificitats de cada conreu i del seu maneig

Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, presenta brots florals de color gairebé blanc agrupats en una inflorescència compacta, tendra i carnosa, la qual es menja quan les flors encara són poncelles El règim de conreu és igual que el de la col li cal, però, més nitrogen que a aquesta i és més sensible a les gelades El terme coliflor s’utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té sentit genèric, mentre que bròquil blanc s’utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple…

És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves Itàlia central, oms, vinya i blat o espart Campània i moresc, mongetes i vinya Minho Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra Normalment coincideix…

Té per objectiu aconseguir o un més gran rendiment econòmic ocupació completa del sòl, o una millora en la qualitat de la producció associació de lleguminoses i gramínies en els prats, o l’obtenció de collita mentre la planta principal no es troba en condicions de proporcionar-la associació vinya-olivera, o una protecció dels conreus delicats durant el període primer del seu desenvolupament, o de facilitar el creixement de certes plantes associació veça-civada, on la veça és sostinguda per la civada Respecte a la natura de les plantes conreades, hom parla d' associació llenyosa , en el cas de…

Alguns sistemes de conreu de societats més avançades són basats en la policultura

Hi ha conreus, molt mecanitzats, de canya sucrera i d’ananàs

Antigament hom arrabassava els arbres, arbusts, etc, els cremava i n'escampava la cendra a tall d’adob més modernament hom es limità a cremar només la brossa L’artiga era conreada generalment només quatre o cinc anys, fins a l’esgotament del sòl, i després abandonada quan, al cap d’alguns anys, la vegetació espontània del lloc l’havia novament ocupat, hom repetia l’operació El procediment de fer artigues, vigent encara en alguns indrets, ha estat molt generalitzat a les zones muntanyoses o boscades dels Països Catalans fins al s XIX, especialment durant els períodes d’intensificació i d’…