Resultats de la cerca

Amb uns 200000 socis 2020, desenvolupa l’activitat al territori de l’Estat espanyol, bé que sobretot a Catalunya Té la seu central a Barcelona, i està orientada a donar servei als professionals, ja siguin enginyers o d’altres professions És l’entitat matriu del Grup Caixa d’Enginyers , que integra també Caixa d’Enginyers Gestió societat gestora de fons d’inversió, Caixa d’Enginyers Vida i Pensions societat gestora d’assegurances, reassegurances i fons de pensions, Caixa d’Enginyers bancassegurances operador d’assegurances, Ingenium Shopping cooperativa de consumidors i Norbolsa d’…

A Barcelona, l’ofici dels ollers formà part com a confraria del Consell de Cent, des de la seva formació el 1257 El gremi, organitzat el 1304 i format per ollers, gerrers i rajolers gerrer, rajoler, era sota l’advocació de sant Hipòlit Rebé ordinacions municipals els anys 1314, 1320 i 1335 Fou el primer gremi de la ciutat que establí l’examen de mestria 1389 i el 1402 obtingué nous privilegis El 1531 se'n separà l’ofici d’escudellers, el qual mantingué amb el dels ollers una sèrie de rivalitats fins al final del segle XVI Els ollers-gerrers-rajolers obtingueren ordinacions de Felip II el 1599…

Els objectius principals són la creació i sosteniment de serveis en general, i d’una manera específica els d’ordenació urbanística dels terrenys situats entre ambdues ciutats, les comunicacions interurbanes, un escorxador, un mercat central i uns frigorífics, una central lletera, un parc de bombers, una casa de salut, un centre d’ensenyament secundari, un servei d’aigua potable i un tractament d’escombraries La zona d’influència, inicialment de 1 229 ha, fou ampliada a 1 650 ha el 1672, per a la creació d’una àrea d’Actuació Urgent ACTUR de l’Institut Nacional d’Urbanització Els serveis…

Començà a escriure en “El Felanigense” Traslladat a Barcelona des de Palma, on havia estudiat el batxillerat, hi estudià dret tot escrivint a “La Vanguardia” 1889-95 i al “Diario de Barcelona” 1895-1905, mentre enviava cròniques a “La Almudaina” que feren un gran impacte a les Illes Collaborà, també, en múltiples publicacions “La Veu de Catalunya”, “The Daily Mail”, “Economia i Finances”, “Revue Économique Internationale”, etc Els seus principals articles han estat recollits en l’obra El optimismo que debemos tener 1924, i en el fullet La indústria de los forasteros 1903, amb…

Té l’origen en una drogueria del barri barceloní de la Ribera, de la qual es feu càrrec Joan Uriach Feliu el 1858 Més endavant, el seu fill, Joaquim Uriach Uriach , continuà amb el negoci, que cobria tot l’espectre terapèutic de l’època, i fundà el primer laboratori de l’empresa 1898 a la zona de Sant Martí de Provençals, on l’any 1959 s’inicià la construcció de la nova seu corporativa El 1954  Joan Uriach Marsal , representant de la quarta generació familiar, s’incorporà a l’empresa, que posteriorment presidí 1995 L’any 2002, les oficines, els laboratoris, la producció i el…

Fou redactor de La Veu de Catalunya 1917-36 i director de Cataluña Marítima 1919-21 i de les publicacions de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona Les seves obres, resultat d’una llarga investigació, aportaren nombroses dades Historia de la economía española 1943-47, Historia política y económica de Cataluña Siglos XVI, XVII y XVIII 1945-48, Historia política de Cataluña en el siglo XIX 1957 i  La economía de Cataluña en el siglo XIX 1961 També escriví una sèrie d’obres que es poden considerar històries institucionals de diversos organismes comercials i…

L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana Els sabaters de Barcelona feien remuntar llur existència corporativa a l’any 1203, amb la fundació de la confraria de Sant Marc des del 1257 l’ofici era present en el Consell de Cent Amb tot, les primeres ordinacions gremials conegudes són del 1375 el 1405 en foren concedides al conjunt format pels sabaters, els tapiners i els cuireters A partir de la reforma municipal del segle XV, els sabaters foren un dels primers gremis de Barcelona i disposaven d’una important casa gremial i uns notables retaules…

Fill de Joan Agustí i Pujol Olot, Garrotxa 1906 – 1965, que inicià l’empresa familiar amb la inauguració del cine Núria 1943-2001, a Olot, i l’emblemàtic teatre Ultònia 1945-2000 de Girona El 1964 Narcís Agustí inaugurà a Olot el Cine Grido, i posteriorment, els multicines Catalunya 1 i 2 1978-2000 i Catalunya 3 1982-2000 a Girona, pioners a la província, i més tard onze sales noves l’any 2000 No obstant això, la seva tasca empresarial se centrà fonamentalment a Tarragona, on obrí nombrosos cinemes, com els Òscar tres pantalles, 1985-2001 —amb la inauguració del qual aparegué per primer cop…

L’any 1998, arran de la liberalització de les telecomunicacions, la Generalitat de Catalunya aprovà la privatització, mitjançant concurs públic, de la seva xarxa corporativa de comunicacions de veu i dades, que fins aleshores gestionava l’empresa Catalana de Telecomunicacions Societat Operadora de Xarxes, escindida del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat El 31 de maig de 1999, l’empresa Lince Telecomunicaciones, que operava amb la marca comercial Uni2, en resultà l’adjudicatària i aconseguí el 75% del capital de l’empresa, mentre que el 25…

L’origen del cònsol prové de l’organització corporativa existent a l’edat mitjana, segons la qual les comunitats de mercaders residents a països estrangers podien elegir un magistrat amb la funció primordial d’administrar justícia segons el dret del propi país o d’acord amb el dret comú comercial o marítim rebien generalment el nom de cònsol d’ultramar i n’és exemple el cònsol de catalans Actualment les funcions i els procediments consulars es regeixen per la Convenció de Viena sobre relacions consulars 1963, en vigor des del 1967, que reconeix dues classes de…