Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
serra de Gallinera
Serra
Alineació muntanyosa entre la serra de la Safor, a l’W, i la de Mestalla, a l’E, al límit de la Safor i la Marina Alta, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera.
Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual la Vall de…
sàlpids

sàlpid Tall esquemàtic (vista dorsal) d'una salpa
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma cilíndrica o de prisma amb dues obertures oposades, amb bandes musculars incompletes per sota i convergents per sobre i només amb dues amples feses branquials.
Són transparents i no presenten larves De l’únic ou produït en l’ovari del progenitor s’origina un oozooide asexual, que, mitjançant un estoló, forma, per gemmació, els blastozooides sexuats, els quals tornen a generar nous oozooides Els oozooides són solitaris, mentre que els blastozooides són colonials i resten units parallelament mitjançant papilles adhesives, constituint cadenes rectilínies de certa longitud salpes o cadenes circulars ciclosalpes Quan maduren, la cadena dels blastozooides es desprèn dels oozooides i fa vida lliure també poden aïllar-se els blastozooides Hi ha una…
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els predadors…
operació amfíbia
Transports
Operació militar conjunta en la qual participen forces navals i terrestres contra zones costaneres, ports o illes dominats per l’enemic.
Tot i que aparegueren pràcticament amb el primer vaixell de guerra, fou durant la Segona Guerra Mundial quan llur importància es manifestà clarament desembarcacions de Normandia, Sicília, Ànzio, Okinawa, Iwo-Jima, acció contra Dieppe, etc
la Pedrera
Jaciment paleontològic
Jaciment del Cretaci inferior situat a prop de Santa Maria de Meià (Noguera).
La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos dels grups dels crossopterigis Holophagus , dels holostis Caturus, Ophiopsis, Lepidotes, Urocles, Vidalamia i d’altres i…
polínia
Geografia
Zona de mar extensa lliure de glaç inclosa al bell mig de la coberta hivernal de glaç marí.
Aquestes estructures marines de les zones polars constitueixen forats efectius d’intercanvi d’energia entre l’atmosfera i l’oceà, de manera que l’aigua s’hi pot refredar intensament En les polínies que es produeixen tocant a la costa de l’Antàrtida, per acció del fort vent terral que arrossega mar endins el glaç marí que es va formant, l’aigua cedeix a l’atmosfera la calor latent de congelació i s’enriqueix en sals En les polínies de mar oberta, sobre batimetries de l’ordre de 2 000 m, la calor es perd per conducció i convecció L’aigua refredada a la superfície s’enfonsa i és substituïda per…
Elm
Cristianisme
Nom amb què és venerat als Països Catalans el bisbe de Síria Erasme (segle VI).
Esdevingué patró dels mariners i navegants arreu d’Europa A la baixa edat mitjana fou identificat erròniament, a Castella, on també fou venerat com a patró dels mariners sota l’advocació de san Telmo amb festa el 14 d’abril, amb Pedro González Telmo Astorga, ~1190 — Túi, 1246, dominicà Als Països Catalans, sant Elm o Erasme fou el titular de diverses confraries de mariners i navegants hom el representava en hàbit pontifical i entre naus, o nau en mà, i tingué capelles a diverses poblacions costaneres a Barcelona de primer al convent de Santa Clara, al barri de la Ribera, i després a Sant…
Jaciments del Vallès
Les dades sobre la flora del Vallès són escasses i fragmentàries s’ha citat la presència de restes de vegetals en diversos punts d’aquesta depressió, però aquests jaciments són molt pobres, contenen pocs exemplars i només s’hi ha determinat una escassa varietat de formes fòssils Els descobriments fets fins avui han estat, doncs, de poca importància i actualment es realitzen campanyes de prospecció a la recerca de nous jaciments en aquesta comarca Entre els llocs esmentats podem destacar el Masrampinyo, Can Llobateres, Can Sant Feliu, Terrassa, Sabadell, Ullastrell, Viladecavalls, etc A la…
Les cloromonadofícies o rafidofícies
Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies que no tenen…
blènnids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes petites, bentòniques, de les aigües marines costaneres, salabroses i dolces.
Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques tenen dents petites i potents, adaptades a la condició de depredador Són mals nedadors, i es…