Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
feocromocitoma
Patologia humana
Tumor desenvolupat a partir de les cèl·lules cromafíniques, que són les encarregades de sintetitzar, emmagatzemar i secretar l’adrenalina i la noradrenalina, i que es troben a la medul·la suprarenal o en llocs aberrants.
La seva simptomatologia és conseqüència d’un augment important de les catecolamines a la sang, i dóna lloc a crisis hipertenses, hipertensió permanent, hiperglucèmia, trastorns cardíacs, etc El tractament adequat és el quirúrgic
estat crepuscular
Medicina
Estat de semiconsciència que precedeix i segueix la pèrdua absoluta de consciència, particularment en les crisis epilèptiques.
amaurosi
Oftalmologia
Pèrdua total de la visió d’un ull o de tots dos, en especial quan aparentment no existeix cap alteració ocular.
Pot ésser permanent o passatgera Es deu a lesions del nervi òptic, de la retina o del cervell causades per malalties renals, diabetis, certes crisis epilèptiques, intoxicacions, sobretot per plom, meningitis, lesions vasculars, etc
Partido Neotrotskista
Partit polític
Partit fundat el 1982 a Barcelona per una escissió del Partido Obrero Revolucionario de España.
Actua també com a Corriente Neotrotskista Crític amb les diverses branques de la IV Internacional considerades centristes, es proposa construir la V Internacional Edita Vanguardia Comunista i, com a Corriente Neotrotskista, La Crisis de la Supertransición
Crisi convulsiva
Reben el nom de crisis convulsives unes contraccions musculars involuntàries que es presenten de manera sobtada i provoquen moviments espasmòdics anormals Poden ésser causats per diversos trastorns que desencadenin descàrregues anormals d’impulsos nerviosos en l’escorça cerebral Aquests trastorns poden ésser deguts a alteracions del sistema nerviós, com ara l’epilèpsia, o bé a alteracions generals de l’organisme que afectin el funcionament de les cèllules cerebrals Poden produir-se crisis convulsives de molt diversos tipus, els quals són descrits amb més detall en el capítol dedicat al…
El que cal saber de la malaltia de Ménière
Patologia humana
La malaltia de Ménière o hidropesia del laberint és un trastorn de l’orella interna de causa desconeguda i caracteritzat per l’aparició intermitent d’atacs de vertigen, sordesa i zumzeigs Bé que no es coneix la causa íntima de la malaltia de Ménière, sembla que l’estrès, hàbits tòxics com ara el consum d’alcohol o tabac, i unes malalties determinades com ara hipertensió arterial, afavoreixen l’aparició dels atacs Així, doncs, evitar i controlar aquests factors pot atenuar l’evolució d’aquesta malaltia Els atacs són molt espectaculars i molestos, i impedeixen qualsevol mena d’activitat El…
adinàmia episòdica hereditària
Patologia humana
Malaltia infantil de transmissió hereditària dominant, que apareix entre els cinc i els deu anys.
Provoca crisis de paràlisi més o menys extensa d’una durada variable, entre 30 i 60 minuts La seva patogènia és desconeguda, però, diferentment d’altres quadres similars, cursa amb valors incrementats de potassi en plasma S'anomena també paràlisi periòdica hipercalièmica
malaltia de Pringle-Bourneville
Patologia humana
Malaltia hereditària del grup de les facomatosis.
Es transmet amb caràcter dominant i es caracteritza per manifestacions cutànies pàpules tumorals a la cara, nevus conjuntius al tronc, fibromes ceratòsics periunguials, etc, neuropsíquiques crisis comicials, endarreriment mental, etc i viscerals tumors oculars, renals, del cor, etc És anomenada també esclerosi tuberosa o epiploia
recaptació
Biologia
Mecanisme de la sinapsi neuronal que retorna un neurotransmissor a la neurona que l’havia alliberat.
Alguns fàrmacs poden actuar com a inhibidors selectius de la recaptació d’un cert neurotransmissor, i són particularment coneguts els inhibidors selectius de la serotonina que s’empren en el tractament de depressions, crisis d’ansietat, trastorns obsessius i compulsius, i en el de la bulímia
amímia
Pèrdua, més o menys completa, de la facultat d’expressió mímica.
Un tipus especial n'és l' amímia amnèsica , en la qual hi ha possibilitat de fer gests sense recordar-ne el significat Hom troba amímies en els estats d’estupor, en les crisis addisonianes, en certes formes de la demència precoç i en alguns quadres neurològics