Resultats de la cerca

Vida Procedent del cinema amateur , durant la dècada del 1940 formà part del Grup del Cinema Tellúric, conjuntament amb els també futurs directors Pere Lazaga i Enrique Gómez Entrà a la indústria cinematogràfica d’ajudant de direcció, fins que el productor Ignasi F Iquino propicià el seu salt a la realització amb el thriller Mercado prohibido 1952 i els musicals Bronce y luna 1952 i Fantasía española 1953 Traslladat a Madrid, posà el seu ofici al servei de l’actriu Silvia Morgan Pasaporte para un ángel , 1953 Duelo de pasiones , 1954 Mañana cuando amanezca , 1954, el futbolista…

Santos Alcocer en fou el director general de producció 1949-51, fins que marxà per crear la seva pròpia empresa Els primers anys, la trajectòria de la firma estigué exclusivament associada amb el realitzador Ricard Gascon, que hi realitzà Conflicto inesperado 1947 Cuando los ángeles duermen 1947 Don Joan de Serrallonga Don Juan de Serrallonga , 1948 La niña de Luzmela 1949 El hijo de la noche 1949 El correo del rey , 1950 i El final de una leyenda 1950 També produí La honradez de la cerradura 1950, Luis Escobar, i després de Luna de sangre 1950, un melodrama dirigit per Francesc Rovira i…

A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els obligaren a…

Exercí la docència, a l’Uruguai, i el periodisme abans de dedicar-se plenament a la literatura Publicà la seva primera obra el 1963, Viviendo , una recopilació de contes, a la qual seguiren una segona del mateix gènere,  Los museos abandonados 1968 i la novella El libro de mis primos 1969 Amb l’establiment de la dictadura militar, el 1972 marxà de l’Uruguai i s’establí a Barcelona, encara que entre el 1974 i el 1975 s’exilià a París Des del 1975 resideix a la Ciutat Comtal Entre la seva extensa producció literària cal destacar també les novelles  La nave de los locos 1984,  La última noche de…

Abans de dedicar-se al cinema, fou jugador de futbol professional al primer equip de la Reial Societat de Sant Sebastià 1954-58 Els anys seixanta fundà una productora dedicada als nous realitzadors del cinema espanyol al marge de la indústria oficial del règim franquista Impulsor de l’obra de Carlos Saura a partir de La caza 1965, consolidà posteriorment un equip tècnic que atorgà un segell de garantia a productes del cinema de l’Estat espanyol com El espíritu de la colmena 1973 i El Sur 1983, de Víctor Erice El desencanto 1976, de Jaime Chávarri Pascual Duarte 1976, de Ricardo Franco Tasio…

Format el 1982 amb el nom de Los Burros, el 1985 canviaren el nom, al mateix temps que accedien a un públic més ampli, materialitzat en el seu èxit discogràfic del 1986 Enemigos de lo Ajeno Des d’aleshores, la seva popularitat augmentà i els projectà internacionalment amb gires i enregistraments En el primer disc, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana , editat el 1985, ja s’apreciava la veu aflamencada, les lletres amb un toc surrealista i les guitarres pop amb melodies ben elaborades, trets que caracteritzaren la trajectòria de la formació Entre els seus…

Vida Hereu del popular restaurant barceloní Los Caracoles, inicià la seva trajectòria artística a l’Orfeó Català, i gràcies a una beca estudià lírica a Itàlia i realitzà diverses gires com a cantant d’òpera i sarsuela Durant la postguerra debutà com a actor en Noche fantástica 1943, Lluís Marquina i Doce lunas de miel 1943, Ladislao Vajda fou contractat per l’Emisora Films i prestà el seu físic voluminós a diversos films dirigits per Ignasi F Iquino Turbante blanco 1943 Hombres sin honor 1944 Cabeza de hierro 1944 Una sombra en la ventana 1944 Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario 1945 i…

Fill de Francesc Pérez i Dolz , la seva família es traslladà a Barcelona el 1929 Després d’estudiar fotografia, el 1941 s’inicià en el cinema com a ajudant d’operador i de direcció en produccions de Miquel Iglesias Adversidad , 1944 i Ricard Gascon Cuando los ángeles duermen , 1947 Don Juan de Serrallonga , 1948 Contractat per Emisora Films 1948, intervingué a En un rincón de España , de Jerónimo Mihura, primer film rodat amb Cinefotocolor Pacto de silencio 1949, d’Antonio Román  Apartado de Correos 1001 1950 i Sin la sonrisa de Dios 1955, de Juli Salvador Hay un camino a la…

Vida Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film  i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics collaborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico  1927 i Mirador  1929-30 i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap de propaganda…

S’inicià en el món de la música amb grups com Kilimanjaro’s 1976, The Meder’s, The Dumper’s i Kul de Mandril L’any 1981 es traslladà a Barcelona, on conegué Manolo García  i junts tocaren en Los Rápidos, que posteriorment s’anomenaren Los Burros 1983 i, finalment, El Último de la Fila 1985-98, que el 2025 anuncià una nova gira del grup durant l’any 2026 El grup, que aconseguí importants èxits, publicà, entre d’altres, els àlbums Cuando la pobreza entra por la puerta% 1985, Como la cabeza al sombrero 1988, Astronomía razonable 1993 i La rebelión de los hombres rana 1995 Durant…