Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
Nicòmac de Gerasa
Matemàtiques
Matemàtic grec.
El seu llibre Introducció a l’aritmètica , d’inspiració pitagòrica, fou considerat durant tota l’edat mitjana un dels més típics representants de la ciència grega Escriví també un Manual d’harmònica , que tingué una àmplia difusió dins el món medieval
Museu
Gramàtica
Literatura
Poeta i gramàtic grec.
És autor del poema Hero i Leandre , molt admirat durant el període del Romanticisme Aquest poema ha estat traduït en vers al català per Pau Bertran i Bros 1888, per Josep Maria Pellicer i Pagès 1894 i per Ambrosi Carrion, i en prosa per Lluís Segalà 1915
Teó d’Esmirna
Música
Filòsof i matemàtic grec.
Vida S’inscriví plenament en el gran corrent d’idees platonicopitagòriques que veia en la música un dels llocs paradigmàtics on es pot copsar la proporció existent entre totes les coses Teó emprà la paraula mousiké per a indicar tant la pràctica musical com aquesta proporció omnipresent És per això que en les Qüestions necessàries per a la comprensió de Plató , únic text complet que s’ha conservat dels molts que escriví, pot plantejar-se de copsar la música en el cosmos, en els nombres i en els instruments musicals
Cecília
Música
Santa i màrtir cristiana, patrona dels músics i venerada a Roma des del segle V.
Segons la tradició cristiana, Cecília fou casada, el 232, amb el noble Valerià, que es convertí al cristianisme i respectà la voluntat de la seva esposa de restar verge Descobert com a cristià, el matrimoni fou martiritzat a Roma Amb tot, no hi ha constància històrica de l’existència del personatge Les darreres opinions suggereixen que, al segle V, algun membre de la família Cecília donà una casa perquè fos utilitzada com a església, i d’aquí devia sorgir la llegenda de la santa Thomas Connolly ha suggerit la identificació de Cecília amb Bona Dea Restituta , deessa romana guaridora de la…
Onkelos
Judaisme
Suposat convers al judaisme, del qual el Talmud conserva una multitud de llegendes.
Segurament és una deformació aramea del nom Àquila , ja que la versió aramea del Pentateuc, dita d’Onkelos targum , exercia entre els jueus de parla aramea la mateixa funció que la d’Àquila entre els de parla grega
Sapor II
Història
Rei sassànida de Pèrsia (310-379).
Fill d’Ormazd II, fou un defensor aferrissat del mazdaisme i lluità sense treva contra els romans durant 26 anys Gràcies a un tractat de pau signat amb l’emperador Jovià 363, obtingué Nísibis i els territoris romans del Tigris, així com un cert poder damunt l’Armènia, on intentà d’introduir el zoroastrisme Gran constructor de ciutats, reconstruí Susa i fundà, entre altres, la metròpolis de Nīsābūr a Koràsmia Traslladà la residència de Selèucia a Ctesifont A partir del 340 perseguí aferrissadament els cristians El seu fill i successor, Sapor III 383-388, conclogué un tractat de pau amb Teodosi
Masuri Sabí
Història del dret
Jurisconsult romà.
Obtingué de Tiberi el ius respondendi Deixeble d’Ateu Capitó, donà el seu nom a l’escola fundada pel seu mestre sabinià Sistematitzà l’antic dret romà Libri tres iuris civilis , recollí les opinions dels antics juristes ad Vitellium , escriví dos o més llibres de Responsa i els Libri memorabilium , els Fasti i els Commentarii de indigenis
Marc Corneli Frontó
Literatura
Escriptor llatí.
Cònsol suffectus 143, orador i jurisconsult, fou mestre de Marc Aureli i Luci Verus La seva obra, incompleta, és coneguda per un palimpsest La seva correspondència comprèn cinc llibres de cartes a Marc Aureli jove, dos a Marc Aureli emperador, dos a Luci Verus, una a Antoní Pius i altres a amics Unes altres composicions seves són De eloquentia, Principia historiae, Laudes fumi et pulueris, Laudes negligentiae, De feriis Alsiensibus, De nepote amisso, De bello Parthico i una correspondència en grec L’estil és arcaïtzant, tendència del s II, de la qual és el màxim representant
Gai Calpurni Flac
Història
Retòrica
Retòric romà, curador del temple i prefecte de les muralles de Tarragona.
Se'n conserven cinquanta-una Declamationes , que hom acostumava a afegir a l’obra de Quintilià
Heró d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic i inventor grec.
Establí una fórmula per a obtenir l’àrea d’un triangle sabent les longituds dels costats i un mètode aproximatiu per a calcular les arrels quadrades i cúbiques Trobà solucions algèbriques de les equacions de primer i segon grau i resolgué per mètodes aritmètics algunes equacions quadràtiques