Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
cos
Història
Tot col·lectiu, conjunt de persones que formen com un organisme, que exerceixen una mateixa funció, etc.
El nom de cos fou donat a diverses corporacions estamentàries i professionals catalanes sorgides al s XVIII, successores de les que desaparegueren amb els decrets de Nova Planta 1707-16, com el Cos de Comerciants de Barcelona, el Cos de Comerç de València cos de comerç o el Cos de la Noblesa de Catalunya, o bé creades d’acord amb les noves necessitats, com el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó En general, al s XVIII hom anomenava cos de comerç els organismes dirigents de la vida mercantil a Barcelona, a més del Cos de Comerciants, la junta de comerç i el consolat Han…
arrest
Dret
Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar.
En el Codi Penal del 1995 desaparegueren l' arrest menor i la possibilitat d’una execució domiciliària com a penes privatives de llibertat En el seu lloc, aparegué la pena d' arrest de cap de setmana amb les següents característiques durada de trenta-sis hores equival a dos dies de privació de llibertat es pot imposar un màxim de vint-i-quatre caps de setmana, llevat que operi com una pena substitutiva d’una altra pena de privació de llibertat s’haurà de complir en un centre penitenciari o en un dipòsit municipal, encara que normalment s’utilitzin els departaments d’ingressos de…
Antius

Masia d’Antius (Callús)
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Veïnat
Veïnat i colònia industrial del municipi de Callús (Bages), situat a la dreta del Cardener, al límit amb el terme municipal de Súria.
La masia d’Antius, al límit amb el terme de Súria, és documentada des del segle XII La colònia d’Antius fou construïda el 1875 pel propietari manresà Joaquim Torrens i Fuster i es dedicà des de bon començament a la filatura del cotó Posteriorment fou regentada pel seu fill, Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs i que féu construir al començament del segle XX, a Manresa, el monumental edifici modernista de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, Ca la Buresa L’any 1932 la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús Vers la dècada del 1960 entrà a formar…
Sant Martí del Brull

Església de Sant Martí del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Església
Església parroquial situada prop de les restes del castell del Brull, per sobre del nucli del Brull (Osona).
L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que…
arameu | aramea
Història
Individu d’un poble semita de l’antic Orient establert al segle XI aC a l’oest d’Assíria.
Una sèrie de documents —un text cuneïforme de la III dinastia d’Ur 2006 aC— esmenten la ciutat d’Aramiki els noms d’Aramu i Ahlamu apareixen a Mari segles XIX i XVIII aC, els quals semblen provar l’existència del poble arameu ja el II millenni aC, bé que la seva localització és difícil Segons la Bíblia, a l’època d’Abraham la regió dels arameus, Aram Naharayim, era al nord de Mesopotàmia, i el seu centre era Haran Als voltants de l’actual Baalbek hi havia unes tribus aramees nòmades, arribades de Mesopotàmia al segle XI aC Hi fundaren diversos petits estats Šamal, Arpad, Alep, Hama i Damasc,…
Sant Miquel de l’Erm (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau Les primeres notícies comencen l’any 1179, quan el 7 d’agost el bisbe de Vic, Pere de Redorta, consagrà la capella de Sant Miquel de l’Erm, i aquest dia 24 masos del terme es varen comprometre a sostenir l’església La capella, se segueix documentant fins al 1404 S’ha conservat per tradició la possible existència d’una comunitat de deodonats, però aquesta possible comunitat no té confirmació documental Després del principi del segle XV hom no coneix cap notícia de la…
Sant Joan de Fàbregues

Sant Joan de Fabregues, a Rupit (Osona)
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de Rupit i Pruit
(Osona), que donà nom al municipi fins el 1955, al S del terme, sobre la cinglera que limita Collsacabra amb la vall del Ter.
Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions…
hemiciònids
Paleontologia
Subfamília extingida dels úrsids amb una distribució geogràfica holàrtica i de rang geològic ampli, des del Miocè inferior fins al Pliocè superior.
A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació, representada àmpliament…
Martí Gasull i Roig
Lingüística i sociolingüística
Activista cultural i cívic.
Llicenciat en filologia clàssica i en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i postgraduat en direcció d’empreses per la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1993 fou cofundador de la Plataforma per la llengua , organització de la qual posteriorment esdevingué coordinador i dins de la qual es convertí en un destacat defensor de la presència del català en el cinema, l’etiquetatge i altres àmbits públics i de consum massiu Morí en el curs d’una expedició al cim del Manaslu, a l’Himàlaia nepalès, a conseqüència d’una allau en el qual moriren vuit alpinistes més i uns altres vuit …
Joseph Herrando
Música
Violinista i compositor valencià.
Vida Traslladat a Madrid amb la seva família, des de la seva infantesa exercí com a violinista al Teatro del Buen Retiro, i més tard, al monestir de La Encarnación El 1760 obtingué la plaça de violinista de la capella reial, vacant per la mort de Francesc Manalt Autor d’un important tractat per a violí París, 1756 Madrid, 1757, es conserven algunes obres seves per a aquest instrument especialment, sonates per a violí i baix continu, que palesen el seu coneixement de les possibilitats del violí, com també la seva opció pels models compositius centreeuropeus, inserits a la faiçó d’un estil…