Resultats de la cerca

Una història atzarosa Façana de ponent de l’església, segurament de l’època de l’abat Miquel Sampsó I 1461-1507 ECSA - ECasas El monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, fundat el 1038 pels Cabrera, vescomtes de Girona, als peus del castell de Montsoriu, va crear entorn seu una petita vila, que tenia com a església pròpia la de Santa Maria, aixecada a poca distància La relació entre l’església monàstica i la parroquial no sempre fou pacífica perquè els monjos reclamaven drets i atribucions que toparen amb l’acció pastoral dels seus rectors o vicaris perpetus, els quals es queixaven del…

L’edifici Es tracta d’una església de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis, semicirculars i precedits d’arcs presbiterals els de l’absis central i nord són dobles Una estructura d’embigat de fusta cobreix les tres naus i, a la nau central, forma unes falses encavallades que suporten la biga comunera No podem ni descartar ni afirmar amb rotunditat que aquesta estructura de fusta sigui l’originària La coberta se sosté amb arcs de mig punt que descansen sobre pilars cilíndrics a cada costat de la nau central aquests pilars presenten una curiosa decoració prop del punt d’unió…

L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…

L’edifici És una església molt reformada i de notables proporcions De nau única capçada a l’est per un absis trapezial, que actualment fa les funcions de sagristia, bastit amb els carreus d’un altre de semicircular que va ser enderrocat La nau té la volta de canó de mig punt, de perfil una mica apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals Al mur nord, prop de la capçalera, se situa el campanar Consisteix en una torre de planta quadrada i s’estructura en cinc pisos, diferenciats seguint els esquemes decoratius dels campanars de les esglésies de la vall, és a dir, amb arquets cecs sota…

El cicle juràssic comença amb terrenys carbonàtics, situats sobre la discontinuïtat que limita el cicle triàsic, com els del cingle de la mola de Colldejou, que pertanyen al Lias o Juràssic inferior L’àmbit de la mola de Colldejou pertany al marge de la conca mesozoica, i el Juràssic mitjà i superior així com el Cretaci inferior hi manquen Sobre el Lias, erosionat, i a través d’una superfície de ferruginització, descansen els terrenys del Cretaci superior colors beix marronós, sobre la mola Jordi Vidal El cicle juràssic s’inicia amb els terrenys carbonàtics situats per sobre de…

Situació Vista exterior de l’església de Sant Pere, tal com és actualment Precisament el mur frontal, de ponent, que mostra la fotografia, és el que retallà la nau de l’església L Prat L’església de Sant Pere és damunt un turó, a pocs metres del mas Soler, situat a l’extrem sud-occidental del municipi de Llanera, prop del torrent de Cabirolls, en una zona de matolls Mapa 329M781 Situació 31TCG703329 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Una vegada passat el punt quilomètric 24, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí que uns 2,500 km endins arriba al mas Soler prop d’aquest…

Situació El poble de Querós era situat a la vall del Ter, a l’extrem de tramuntana del terme municipal de Sant Hilari Sacalm, dins els límits de l’actual pantà de Susqueda Del petit nucli urbà només l’església sc salvà de les aigües, tot i que quan el pantà és ple, l’aigua li frega els fonaments Mapa L38-13333 Situació 31TDG549457 JRR Història L’església és ja documentada el 1104, si bé cal situar ne l’origen probablement cap al final del segle XI Des dels seus inicis estigué vinculada al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles El terratrèmol que afectà la…

No hi ha gaires exemples d’esglésies parroquials gòtiques dins l’àmbit del bisbat de Lleida La gran majoria són romàniques o d’època moderna Els dos casos més rellevants, significatius i importants de temple gòtic parroquial, a banda de Sant Llorenç de Lleida, són Santa Maria d’Almenar i Santa Maria de Sarroca de Lleida, al Segrià, autèntics monuments arquitectònics de la primera meitat del segle XIV, bé que la segona fou modificada al segle XVI L’església parroquial de Sant Vicenç d’Àger, avui del bisbat de Lleida, va formar part històricament de l’abadiat d’Àger i és estudiada amb les…

El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, avui parròquia de la vila, és més conegut per l’anomenada Porta Ferrada, exemple singular a Catalunya d’un cos d’edifici noble d’abans del romànic –potser el mur de la galilea o nàrtex del primitiu temple conventual del segle X, la hipòtesi més versemblant, o tal vegada la façana de l’antic palau abacial–, que no pas per l’església actual, un temple gòtic per al qual el 15 de maig de 1338 el bisbe de Girona Arnau Mont-rodon va atorgar indulgències a tothom qui collaborés econòmicament o amb treball personal i aportació de materials…

Situació Possible mur d’aquest castell, situat al cim del vessant on s’esglaona el poble actual ECSA - J Bolòs El castell de Corbera sembla que era situat al cim del vessant de l’actual poble, al costat de l’indret on s’alça l’església Darrere seu hi ha el poble vell Mapa 31-18 470 Situació 31TBF881506 Si seguim la carretera que va de Gandesa cap a Móra d’Ebre, passarem per Corbera d’Ebre Podem pujar al castell pels carrers del poble JBM Història El primer esment d’aquest castell és de l’any 1153, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà a l’orde del Temple el castell de Miravet,…