Situació
Possible mur d’aquest castell, situat al cim del vessant on s’esglaona el poble actual.
ECSA - J. Bolòs
El castell de Corbera sembla que era situat al cim del vessant de l’actual poble, al costat de l’indret on s’alça l’església. Darrere seu hi ha el poble vell.
Mapa: 31-18 (470). Situació: 31TBF881506.
Si seguim la carretera que va de Gandesa cap a Móra d’Ebre, passarem per Corbera d’Ebre. Podem pujar al castell pels carrers del poble. (JBM)
Història
El primer esment d’aquest castell és de l’any 1153, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà a l’orde del Temple el castell de Miravet, dins el terme del qual hi havia, entre altres, el castell de Corbera. No es coneix la carta de poblament que els templers devien atorgar als pobladors de Corbera durant el segle XII o XIII. Se sap que el lloc sofrí molt durament els resultats de les guerres entre els Entença i els templers. El 1293, en un tossal del terme de Corbera, va tenir lloc un fort combat en el qual els homes del Temple van patir moltes baixes.
El castell i la vila de Corbera van dependre de la comanda i batllia de Miravet. El 1317 passaren als hospitalers, que en foren senyors fins al segle XIX. (JFS)
Castell
Les restes de l’antiga fortificació són molt reduïdes. L’element més important, potser, és un mur que fa de marge, sota l’església. Té una longitud d’uns 27,5 m, tot i que el sector més antic sembla que són els primers 15 m. Té una alçada de 9,5 m i un gruix d’uns 100 cm. És fet amb carreus de mida mitjana, lleugerament escairats, col·locats en filades i units amb morter de calç. Aquesta paret podia ser el mur oriental d’una construcció de planta rectangular força gran. En principi, pot ser datada cap al segle XIII. Caldria, però, fer-hi una excavació arqueològica per assegurar les característiques i la funció exacta de l’edifici que hi hagué en aquest indret. (JBM)
Galeria porticada
Els bombardeigs de la Guerra Civil Espanyola posaren mig al descobert una galeria a l’indret on hi hagué el castell. Darrerament l’Ajuntament del poble ha enderrocat el mur on era aquesta galeria, les pedres de la qual han estat col·locades al jardí del poliesportiu.
Es tracta d’una esplèndida galeria porticada. La seva disposició recorda les arcades d’un claustre i els motius heràldics i la morfologia dels capitells estan relacionats amb el Temple. És una galeria molt menys austera que les galeries dels castells de Miravet i Barberà, ja que els capitells i les bases de les columnes estan bellament ornamentats. Amb tot, la factura dels arcs, de dovelles grosses i ben elaborades, s’assembla a la de les galeries esmentades; amb una diferència notable, però, que els arcs de Corbera descansen sobre un ordre arquitectònic complet, amb columna i capitell, mentre que els de Miravet i Barberà ho fan sobre pilars desproveïts de capitells.
Les columnes són poc esveltes. Les bases tenen les deformacions típiques del segon romànic: escòcia mínima i tor engruixit que recorda vagament la base àtica. Els cinc capitells conservats són de difícil catalogació, ja que s’aparten dels models dels segles XII-XIII: el tambor és molt simple, proper al tronc de piràmide invertida, amb les arestes que es van arrodonint gradualment des de l’àbac fins a la columna. L’àbac no és l’àbac imposta ornamentat que se sobreposa al capitell, tan normal en els claustres romànics; és un àbac, com el clàssic, de base quadrada que corona el capitell. Damunt, directament —sense cap insinuació d’entaulament—, hi ha els salmers que reben les dues arcades.
La decoració, de relleu suau, es concentra en el tambor i presenta temes heràldics i geomètrics. El primer capitell (tal com estan disposats actualment) presenta triangles equilàters amb la creu patent inscrita i la rosa o estrella encerclada. Aquests motius, propis del minso repertori ornamental templer, apareixen, entre altres indrets, en unes impostes del castell de Barberà o a les pintures murals de les esglésies de les comandes de Montsonès (Gascunya) i de San Bevignate (Úmbria). El segon té tota la superfície en escaquejat. El tercer torna a presentar, encara que amb una altra composició, el tema de la creu patent. El quart és ornamentat amb una mena de collar de cercles ressaltats i animals molt estilitzats, un dels quals sembla un gos. Finalment, el cinquè presenta temàtica heràldica amb escuts ogivals.
Per la seva forma, aquests capitells recorden els de l’església de la Mare de Déu dels Àngels (o Sant Salvador) d’Horta —aquests sense decoració— i els del castell de Vallfogona de Riucorb —aquests historiats. (JFS)
Bibliografia
- Els Castells Catalans, 1973, vol. IV, pàg. 661
- Fuguet, 1995, p àgs. 91-92