Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
propi
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants variables de la missa (propi de la missa) i de l’ofici diví (propi de l’ofici), dividida en dos grans blocs: el propi del temps i el propi dels sants.
Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants sèries de textos…
Domènec Rovira
Imatger.
Nebot de Domènec Rovira i conegut com a Domènec Rovira II No assolí, però, la mestria de l’oncle Contractà per a la Confraria dels Dolors de Barcelona els misteris de la Presentació 1665 i de Jesús davant els Doctors 1666 El 1668 li fou pagada una imatge de Sant Pau per a la façana de la Casa de la Convalescència El 1669 el duc de Cardona li encarregà les imatges per a la façana de Poblet i del 1670 al 1681 treballà al retaule major de l’Arboç del Penedès al costat del seu oncle Collaborà amb Francesc Grau al sepulcre de Sant Oleguer a la seu barcelonina 1678, la més reeixida de…
Ramon Guivernau Sans
Gimnàstica
Dissenyador d’aparells gimnàstics.
Format com a mestre fuster a l’Escola Industrial de Barcelona, el 1939 obrí un taller d’artesania que es dedicà a l’exportació Fou soci del Gimnàs Solé, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Garcia Alsina i de l’Escola Alemanya Després d’advertir que la majoria d’aparells dels gimnasos eren antiquats, dissenyà noves barres paralleles, anelles, barres fixes i cavalls amb arcs Es formà en fisiologia i biomecànica i collaborà amb els doctors Sambucy, Vernes i Van Borre en les tècniques de tractament i recuperació de lesions provocades per la gimnàstica El seu disseny més aplaudit…
equitat
Dret
Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques.
Element important i font de dret en el règim jurídic anglès i nord-americà, l’equitat no és pròpiament font de dret en els països inspirats pel codi de Napoleó, bé que serva una importància a l’hora de donar flexibilitat a l’aplicació del dret i a la interpretació de la llei, així com a l’hora de cercar el principi jurídic aplicable al cas concret no regulat per les disposicions legals En l’ordenament jurídic català, l’equitat tingué una gran importància fins que, a partir de la Constitució del 1599, que establí el dret vigent a Catalunya, fou suprimida com a font directa, i hom establí que…
Josep Esteve i Soler
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
Estudià a la Universitat de Barcelona, obtingué un postgrau en administració d’empreses per l’IESE, i a la mort del seu pare, Antoni Esteve , ocupà la presidència del grup Esteve , que dirigí amb els seus germans Joan i Montserrat Ocupà, a més, càrrecs en l’empresariat farmacèutic president de la patronal Farmaindustria 1975-77 i 1987-89, que representà fins el 1994 a la Pharmaceutical Manufacturers Association També fou membre del Consejo Asesor para la Ciencia y la Tecnología 1987-2001 i vocal del Consell de la Fundació Catalana per a la Recerca 1989-2000 Fou membre de les Acadèmies de…
Pedro de Mendoza, abat de Santes Creus (1497-1500)
El 22 de juliol de l’any 1497, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Diomedes de Vilaragut i Pardo de la Casta, castellà d’Amposta, no jurà diputat militar Francesc de Guimerà, donzell i varvassor, de la vegueria de Montblanc diputat reial Vicenç Orrit, ciutadà de Lleida, doctor en ambdós drets oïdor eclesiàstic Esteve de Garret, canonge de Tortosa, ardiaca de Borriol oïdor militar Guerau Bisbal, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès oïdor reial Joan de Gualbes, ciutadà de Barcelona En la segona elecció de diputats del General pel…
Josep Artigas Ojeda
Escalada
Excursionisme
Esquí
Disseny i arts gràfiques
Excursionista, escalador, esquiador i il·lustrador.
Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de La Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Barcelona, també fou cofrare del Grup Cavall Bernat del Monestir de Montserrat Realitzà el disseny del 15è aniversari del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a illustrador collaborà en diversos llibres de muntanya Diccionario de la Montaña 1963, d’Agustí Faus i Costa Escalada 1948-54, d’Ernest Mallofré i finalitzat per Estanislau Pellicer en morir el primer, i Primera ayuda en accidentes de montaña y esquí 1952, escrit conjuntament…
bestiari
Literatura
A l’edat mitjana, tractat didàctic i moral, on eren descrits els animals, reals o fantàstics, i era exposada la corresponent moralització de llurs trets i costums.
Eren petites enciclopèdies d’història natural i, alhora, allegories dels vicis, les virtuts i la conducta humana, i de Jesucrist i el dimoni La tradició dels bestiaris provingué del Physiologus llatí, llibre de teologia basat en exemples del regne animal, interpretats allegòricament, originàriament escrit en grec i potser anterior al 140 dC Fou molt aprofitat pels pares i els doctors de l’Església i per les obres enciclopèdiques del s XIII Els bestiaris francesos s’adscriviren a la tradició cortesana de la literatura amorosa Bestiaire d’Amour , de Richard de Fournival Són…
Societat Catalana d’Estudis Històrics
Història
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada l’any 1946 i dedicada a l’estudi de la història, de l’art i l’arqueologia i de la llengua i la literatura, preferentment de les terres catalanes.
RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions…
Fèlix Duran i Cañameras

Fèlix Duran i Cañameras
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Historiador, llicenciat en dret i doctor en història.
El 1913 ingressà al cos d’arxivers bibliotecaris i arqueòlegs, en el qual ocupà diversos càrrecs Collaborà en revistes jurídiques i històriques i en la premsa diària Prengué una part molt activa en les tasques del Centre Excursionista de Catalunya, com a bibliotecari 1914-20 i president de la secció de ciències i arts 1948, en l’Acadèmia de Jurisprudència, en el Collegi de Doctors i en la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou president Durant la guerra civil de 1936-39 fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia Fou director de la…