Resultats de la cerca

Barruera, a l’entrada de la vall de Boí i en el camí transversal del port de la Gelada, tingué castell o alguna mena de fortificació romànica Hom estima que pot ésser un vestigi del castell de Barruera la gran torre quadrada, d’època indefinida, que es dreça damunt el poble de Barruera, adossada a la casa dita del “Pubill” El primer esment d’aquesta fortalesa és de l’any 1174, en què Arnau Mir I, comte del Pallars Jussà, deixà a Santa Maria de Mur el capmàs que tenia Pere Ramon al castell de Barruera Consta documentalment que Barruera pertanyia als senyors d’Erill ja a la…

Situació Aquesta església es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Navès, vora el torrent de la Vallanca, el qual davalla per llevant, tocant a la casa Marsinyac Mapa 292M781 Situació 31TCG858575 Al punt quilomètric 9 de la carretera de Solsona a Berga hi ha, a mà esquerra, el trencall que passa sota el castell de Besora i arriba, amb 7 km, a un encreuament, on cal seguir la pista del mig, tombant sempre a mà dreta, per arribar a Marsinyac amb 4,500 km, que és on guarden les claus de l’església Història Documentalment consta que el 19 d’octubre de 1044 Guilla vengué…

El coneixement gràfic d’aquest castell el tenim gràcies a un dibuix de Langlois publicat a “La Veu del Diumenge”, suplement de “La Veu de Catalunya”, el 12 d’agost de 1934, ja que actualment és difícil de- tectar-ne l’estructura dins la barreja d’edificis que s’apleguen a l’entorn de l’església de Sant Pere de Castellar, amb llurs modificacions posteriors Documentalment, el castell de Castellar apareix esmentat el 23 de març de 1091, quan el comte d’Urgell Udalard i el seu fill Pere donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona un alou que termenejava amb “ Kastellari castro…

El lloc de Solanell apareix esmentat documentalment l’any 941 en una escriptura per la qual Ermeniscle, la seva esposa Quisenda i d’altres, vengueren a Argesend dos canemars situats a la vall de Castellbò, al lloc de Solanu , per la quantitat de tres argenços Trenta anys més tard apareix un dels primers esments de l’església de Sant Julià, quan consta per un instrument datat el 971 que els esposos Atrover i Gisclavera vengueren a uns particulars una peça de terra “ in valle Castro Leoni, in apendicio Sancti luliani ” La parròquia de Solanello també figura relacionada en l’acta de…

La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de l’actual…

Els orígens d’aquesta fortificació es remunten al final del segle XII Consta documentalment que l’any 1198 Ramon I de Canet, senyor del lloc, obtingué de Pere el Catòlic l’autorització per tal de construir una força forcia dins la parròquia de Santa Maria de Pabirans la Mar o dins la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes Posteriorment, Santa Maria la Mar s’incorporà al vescomtat de Canet, creat el 1322, i seguí les seves mateixes vicissituds Cap al 1350 passà als Fenollet, vescomtes d’Illa, i d’aquests als Pinós 1423 i als Castro 1441 Després passaria una altra vegada als Pinós…

L’església parroquial de Preixens apareix esmentada documentalment l’any 1172, amb motiu de la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens Segons que consta en la citada escriptura, el testament va ser jurat a l’altar de sant Pere de l’església de Preixens, en presència d’Arnau de Preixens, germà del testador i bisbe d’Urgell, Ramon, rector de l’església de Preixens, Bernat, rector de l’església del Pradell, i d’altres Bertran de Preixens, entre altres disposicions, havia ordenat que el seu cos fos sepultat a l’ ecclesie sancti Petri de Perexenz , a la qual també…

Aquest castell, de situació desconeguda, es devia trobar en una de les estribacions del coll que ha donat nom al municipi El lloc, conegut documentalment des del final del segle X com la villa Nargo, o la valle Nargoniense , es va estructurar sota la protecció d’un castell esmentat ja l’any 1065, quan la comtessa Sança, vídua d’Ermengol III, va donar terres i censos situats en termes del castell de Nargó a la canònica d’Àger El domini de tota la vall de Nargó —o d’una gran part— pertanyia a la família Caboet, almenys des del 1060 En canvi, l’alt domini del castell era dels comtes…

La labor d’aquest consistí, sembla, a reduir a tres llibres un text perdut, potser el mateix del qual han romàs alguns fragments del primer quart del segle XV a afegir-hi un quart llibre després de canviar el desenllaç heretat a modernitzar la llengua, que, en la refosa, esdevé una clara superposició d’estrats diversos d’evolució, i a introduir en l’obra elements fantàstics, motius literaris i històrics, així com reflexions morals, insòlites en el gènere El resultat de totes aquestes manipulacions fou un dels millors llibres de cavalleries escrits a la península Ibèrica Amb prosa elegant i…