Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
Convent de Sant Domènec (Perpinyà)
Art romànic
L’orde dominicà es va establir a Perpinyà l’any 1245 en un terreny que els fou cedit pel rei Jaume I al peu del puig de Sant Jaume o dels Leprosos Al final del segle XIII es va començar a construir una gran església i convent que són els que encara subsisteixen en gran part, en un indret dominant a l’est del barri de la catedral És un magnífic conjunt gòtic, edificat en la seva major part al segle XIV, que fou ocupat pels frares predicadors fins al final del segle XVIII Després fou ocupat per l’exèrcit, fins que fa pocs anys una part va passar a domini del consell de la ciutat, que l’utilitza…
hostal
Alimentació
Casa on donen menjar i allotjament per un preu.
Als Països Catalans, hom donà el nom d’hostal als establiments on hom acollia, mitjançant pagaments de mercè, els qui anaven de pas i llurs cavalleries, i també, als ss X i XI, el de parada Al s XIV encara eren una cosa molt simple una cuina-menjador, estable per a les cavalleries i dues grans sales per a dormitori, una per als homes i una altra per a les dones Segons les Constitucions de Catalunya i les interpretacions dels antics juristes, la norma general de tot hostaler era la d’admetre tothom qui pagués, mentre la seva conducta fos correcta però les prostitutes només hi podien estar…
Claes Oldenburg

Mistos, escultura de Claes Oldenburg i Coosje Van Bruggen, al parc de la Vall d’Hebron de Barcelona
© Fototeca.cat
Art
Artista pop suec, resident a Nova York.
En un principi s’interessà pels experiments teatrals influït pel grup Gutai El 1963 exposà una de les seves peces més interessants, el Bedroom Ensemble , consistent en una reproducció a escala natural d’un dormitori El 1966 començà les Soft Scultures ‘escultures toves’, reproduccions ampliades i en materials tous d’objectes industrialitzats i estandarditzats, com hot-dogs , pantalons, gelats, màquines d’escriure, etc, amb les quals aconsegueix una sàtira mordaç de la societat de consum Utilitzà també objectes trobats per a fer assemblages i peces mal formades amb cartró i paper maixé i també…
Santa Maria de Vallsanta (Guimerà)
Art romànic
Monestir cistercenc femení del qual resten importants ruïnes a ponent de la vila, al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla Es tracta d’un conjunt d’estil gòtic El monestir de Vallsanta va néixer de la necessitat de la comunitat de monges del proper monestir —ara santuari— de la Bovera de trobar un lloc millor on viure, amb l’aigua que els mancava al capdamunt de la Bovera Es creu que les obres del monestir començaren el 1235, per bé que la comunitat no va rebre l’autorització papal per al trasllat fins el 1237, en la mateixa butlla del papa Gregori IX que autoritzava el…
Pedralbes

Vista parcial del claustre gòtic del monestir de Pedralbes
JoMV
Monestir
Monestir (Santa Maria de Pedralbes) fundat el 1326 per la reina Elisenda de Montcada al SW de l’antic nucli de Sarrià, al vessant E de la muntanya de Sant Pere Màrtir.
Des de la seva fundació i fins el 15 de febrer de 2025 fou un monestir de monges clarisses Després d’un fracassat intent de fundació a l’antic casal reial de Valldaura de Cerdanyola 1325, la reina adquirí el mas Pedralbes i emprengué la construcció de l’església i el convent La comunitat era formada inicialment per 14 monges, i el 1327 s’hi installà la mateixa reina, ja vídua, i s’hi feu construir un petit palau, que ordenà destruir en el seu testament 1363, del qual recentment han aparegut vestigis a l’edifici del noviciat la reina hi residí fins a la seva mort 1364 i feu construir també la…
monestir de Vilabertran
Vista aèria del monestir de Vilabertran
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia canonical augustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble de Vilabertran (Alt Empordà), al peu de l’antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres.
Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’inicià la…
Sant Ildefons

Polígon d’habitatges de Sant Ildefons, al municipi de Cornellà de Llobregat
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat entre la carretera de Fogars de Tordera i la línia del ferrocarril de la RENFE (per Vilafranca), al límit amb el municipi d’Esplugues de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació dels habitatges…
monestir

Monestir de Sant Pere de Rodes
Sergio Morchon (CC BY-NC-ND 2.0)
Religió
Edifici on viuen els monjos o les monges.
El mot significà primer la cella d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de celles, anomenades laures , i finalment designà un cenobi, o lloc on habita una comunitat de monjos o de canonges regulars canònica La seva característica principal és d’ésser una construcció generalment aïllada, que afavoreix la vida de reflexió i de pregària Els monestirs occidentals, abundosíssims en l’època medieval i que eren bastits generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats església, dormitori,…
monestir de Fontfreda
Abadia
Important abadia cistercenca llenguadociana (Santa Maria de Fontfreda), al vessant septentrional de les Corberes, al SW de Narbona.
Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià aleshores la…
Reinard Fonoll
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i picapedrer, actiu a Catalunya des del 1332.
Hom ja el troba documentat en el contracte que feu amb Pere Alegret i amb Guillem de Lillet, abat i encarregat respectivament, de les obres de Santes Creus, on s’especifiquen amb detall totes les qüestions de les obres i el compromís de l’artista a no fer en vida cap altra obra sense permís de l’abat d’altra banda, el monestir excloïa cap altre mestre d’obres i li donava plens poders sore els altres operaris L’obra inclou el claustre i el refectori El 1342 continuava al monestir, però entre 1352 i el 1359 hom el troba a Montblanc Després de 1362 consta com a mestre d’obres de la…