Resultats de la cerca

El fenomen formal La forma musical s’identifica amb un procés temporal integrat per components solidaris i recíprocament determinats Aquest procés temporal, de manera semblant a un organisme, s’autoregula, es forja ell mateix En aquest sentit, és capaç de projectar una sèrie d’expectatives que, d’una manera o una altra, s’hauran de complir per a assolir la completesa formal Des d’aquesta perspectiva, l’inici d’una obra n’hauria de suggerir les dimensions així mateix, el seu final hauria de tenir lloc no perquè la música simplement deixi de sonar, sinó perquè s’hagin assolit les expectatives…

Vida Rebé les primeres classes del seu pare, que era organista a Dijon A divuit anys fou enviat a Itàlia, on passà una curta temporada d’estudis a Milà El 1706 era a París, servint com a organista Allí publicà, aquest mateix any, el seu Premier livre de pièces de clavecin El 1709 tornà a Dijon per substituir el seu pare com a organista a Notre- Dame El 1713 residia a Lió i el 1715 a Clarmont, a la catedral de la qual romangué vuit anys en qualitat d’organista Cap al 1723 el capítol catedralici li donà permís per a deixar el càrrec anà a París per segona vegada i s’hi establí definitivament…

El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…

Vida Fou el representant més important del panorama operístic italià del principi del segle XIX, lloc que ocupà sense rival fins l’arribada dels primers èxits de G Verdi El seu estil entroncà clarament amb la tradició de l’òpera italiana de la centúria anterior, però en les últimes òperes s’aprecià una tendència cap al drama romàntic La donna del lago o la grand opéra Guillaume Tell Tot i que l’estil rossinià és molt personal i fàcilment identificable, suposà l’establiment d’uns esquemes que serviren de model indiscutible per a l’òpera italiana de la primera meitat del segle XIX Encara…

La fuga es caracteritza per un procés de creixement continuat i acumulatiu, aliè al seccionament, a les articulacions acusades o a l’ús del contrast, propis d’altres formes com ara la sonata S’ha dit que la fuga és una composició en expansió, que en el pla contrapuntístic té lloc gràcies a l’acumulació de les diferents veus i els posteriors artificis, com per exemple els stretti , i que en el pla tonal té lloc a través de les diferents tonalitats per les quals la fuga transita Aproximació teòrica La fuga, que gaudí d’un gran prestigi i fou considerada la pedra de toc per a mesurar l’ofici d’…

Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…

Vida Era fill d’Adam Liszt 1776-1827, un oficial al servei del príncep Miklós Esterházy, i de Maria Anna Lager 1788-1886 El seu pare fou, durant dos anys, novici dels franciscans, la qual cosa sembla que pogué influir en les inclinacions religioses del fill també posseïa certes habilitats musicals tocà el violoncel a l’orquestra dels Esterházy entre els anys 1805 i 1809, i feu tímides incursions en el camp de la composició Franz realitzà amb ell els seus primers estudis de piano, fins que el 1819 es traslladà a Viena, on estudià amb K Czerny L’any següent oferí els primers concerts públics…

Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…

Galindo, P 1923 Las Bellas Artes en Zaragoza siglo XV , “Estudios históricos”, pàg 463-468 García, Pierre 1990 Le métier du peintre , Dessain et Tolra, París Garcia Espuche, Albert – Guàrdia, Manuel 1992 “La consolidació d’una estructura urbana 1300-1516”, Història de Barcelona, vol 3, La ciutat consolidada segles XIV i XV , Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg 37-72 García Marsilla, Juan Vicente 2001 La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents , “Seu Vella Anuari d’història i cultura”, 3, Lleida, pàg 13-54 2005 “Maestros…

Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…