Resultats de la cerca

Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels…

Flabiolaire i cantant de corrandes Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll Girona Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona feu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona Té editats Ball de flabiol 1987, LP amb Carles Mas i Música de tradició oral…

En 1529-30 fou callígraf a la catedral d’Anvers Segons la documentació conservada, del 1543 al 1561 treballà bàsicament com a editor de música Publicà vint-i-cinc llibres de chansons , tres de misses, dinou de motets i onze Musyck boexken 'Petit llibre de música', on es poden trobar cants religiosos i profans, danses -arranjades per Susato- i melodies populars Dedicà un gran nombre dels volums editats a ciutadans influents d’Anvers Publicà, entre altres obres, les de J Clemens non Papa, Josquin Des Prés, Roland de Lassus, Th Crecquillon, N Gombert i C Janequin Susato deixà més de…

Fou l’editor més important de França després de Pierre Attaingnant Començà la seva activitat el 1532, data més reculada en la qual es troba un llibre de Moderne, un volum titulat Liber decem missarum Signava amb el nom Jacobus Modernus de Pinguento els llibres editats per ell, fet que ha permès saber el seu lloc d’origen El 1523 ja era a Lió, on és citat en documents oficials Entre les obres publicades per Moderne destaquen la sèrie de vuit volums de motets titulada Motteti del fiore 1532-42, la sèrie de chansons anomenada Le parangon des chansons 1538-43 i les obres de llaüt…

Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental Darrerament inclou també seccions i monogràfics sobre l’agricultura i l’agrocomerç d’altres comunitats autònomes espanyoles Editat per Sucro SL, fou fundat per Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari Al Dia , publicat per la mateixa empresa, que també edita l' Anuario Hortofrutícola Español i l'…

Als catorze anys inicià la formació a l’orde dels caputxins, i el 1959 s’ordenà sacerdot Consiliari de grups escoltes, matrimonials i altres, el 1966 participà en la Caputxinada al convent de Sarrià, on residia Doctorat a Roma amb la tesi La prensa según Arias-Salgado 1964, sobre la premsa durant el franquisme, fou professor de filosofia en l’estudiantat caputxí fins al seu tancament Des dels anys setanta treballà en collaboracions editorials Salvat Català , Gran Enciclopèdia Catalana , com a periodista i com a professor de català per al primer personal de la Generalitat Fou també cap de…

Vida i obra Fou industrial tèxtil, a Sallent, i visqué a Barcelona Entre el 1881 i el 1884, li foren premiats i editats cinc poemes als certàmens de la Joventut Catòlica, pròxima a l’integrisme religiós En reedità tres a part, en opuscles La barca dels trobadors 1882, d’intenció i forma heroica i relatiu a l’obra missionera de Ramon Llull Les caramelles de l’any 1726 1883, romancet sobre el tema de les lleves, i La bandera del Sant Crist 1884, romanç de tema bruquetà que es feu molt popular a Igualada i fou sovint reeditat Propicià el sonet dedicat al santcrist d’Igualada per…

Entre els precedents, cal esmentar les profecies polítiques, que arribaren fins al s XVII profecia, sovint amb el nom ja de pronòstic A Barcelonaper exemple, foren publicats, fulls volants contraris a Felip V, en vers i en català, com a auguris, donats per un ermità 1706 o per una gitana 1707 A Castella foren cèlebres els de Diego de Torres y Villarroel Durant el s XVIII el gènere adquirí especial popularitat a les Illes Balears amb el Pronòstic diari , publicat a Maó anualment del 1776 al 1837, que a partir del 1791 contenia un pròleg, en vers, a manera de judici de l’any, i sobretot els…

Professà al convent augustinià de València 1436 i fou elegit provincial de l’orde i prior de València el 1455 Professor de cànons i del mestre de sentències a la universitat valenciana fins el 1479 El 1468 fou elegit bisbe auxiliar del cardenal Roderic de Borja, i per absència d’aquest, en ésser elegit papa, des del 1480 s’encarregà del govern de la diòcesi de València i de la de Cartagena Ferran II el nomenà inquisidor general del Regne de València És autor de vuit obres llatines sobre els psalms, el Càntic dels Càntics i càntics evangèlics i d’un tractat apologètic contra els jueus, que…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a advocat i en diversos negocis immobiliaris Membre de l’Opus Dei, organització que abandonà l’any 1973, fou delegat d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona 1970-74 Des del 1966 assumí les tasques d’editor del Grup Mundo, que controlava diverses publicacions obertes als sectors progressistes i antifranquistes de Barcelona els anys setanta, com el setmanari “Mundo” i els diaris d’informació general “Tele-exprés”, “Catalunya Exprés” i “Mundo Diario” També formaven part del grup el diari esportiu “4/2/4”, l’editorial Dopesa, que…