Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Johann Louis Emil Dreyer
Astronomia
Astrònom danès.
Fou director de l’observatori d’Armagh Irlanda 1882-1916 i president de la Royal Astronomical Society 1923-26 Elaborà el segon catàleg d’Armagh 1886, on hi ha catalogats 3 300 estels, i el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars 1888, que completà fins localitzar gairebé 13 000 galàxies i cúmuls estellars Estudià tots els models planetaris proposats fins al s XVII Entre les seves obres destaquen Tycho Brahe, a Picture of Scientific Life in the 16th Century 1890 i History of the Planetary Systems from Thales to Kepler 1906
Emil Nicolas von Rezniček
Música
Compositor austríac.
Estudià a Leipzig amb Reinecke Director d’orquestra, actuà per Europa i fou mestre de capella a les corts de Weimar i Mannheim 1896-99 Influït per Wagner, deixà quatre simfonies i l’òpera Donna Diana 1894, única de les seves obres teatrals encara en repertori
Heinrich Friedrich Emil Lenz
Física
Físic estonià.
S'aplicà a l’estudi de l’efecte Peltier i les seves aplicacions, i aconseguí de glaçar l’aigua mitjançant el pas d’un corrent elèctric en un circuit format per dos metalls diferents El 1834 establí la llei que duu el seu nom, sobre el sentit dels corrents elèctrics creats per inducció electromagnètica
Heinrich Emil Albert Knoevenagel
Química
Químic alemany.
Deixeble de VMeyer i LGattermann a la Universitat de Göttingen, fou professor de química orgànica a Heidelberg Treballà en la síntesi de derivats de la piridina i en la reacció de condensació que porta el seu nom
Hjalmar Emil Fredrik Söderberg
Literatura sueca
Teatre
Narrador i dramaturg suec.
Amb un estil punyent i exquisit, servit per una gran honestedat, donà cos artístic a una visió liberal i escèptica del món Entre les seves obres primerenques, Förvillelser ‘Esgarriaments’, 1901 i Doktor Glas 1905 escandalitzaren per la franquesa amb què abordava la qüestió sexual A Martin Bircks ungdom ‘La jovenesa de Martin Bircks’, 1930, sobre un fons liberal i religiosament escèptic, hi ha una de les descripcions més delicades sobre la infantesa de la literatura sueca En canvi, a Den förvandlade Messias ‘El Messies trasmudat’, 1932 hi ha un interès ben definit per la religió
Vsevolod Emil’evič Meyerhold
Teatre
Actor i director de teatre rus.
Inicià la seva carrera en el Teatre Artístic de Moscou 1902 El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats , basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador i a qui tractà personalment a París l’any següent Després de la revolució del 1917 es convertí en la primera figura del teatre revolucionari Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiillusionista L’originalitat que intentà d’introduir se li girà en contra fins al punt que, acusat de formalista, el privaren de…
Emil Georg Konrad von Sauer
Música
Pianista i pedagog alemany.
Ha estat un dels grans pianistes dels anys a cavall entre el segle XIX i el XX Estudià piano amb Nikolaj Rubinstein a Moscou i, posteriorment, amb L Deppe i Franz Liszt a Weimar L’any 1882 inicià la seva trajectòria com a pianista, que es perllongà fins el 1936 i que alternà amb la docència Entre el 1901 i el 1907 fou director de la Meisterschule für Klavierspiel de l’Acadèmia Imperial de Viena Més tard s’establí a Dresden, on tingué per alumnes nombrosos pianistes joves Installat a Viena, a partir del 1930, impartí lliçons a Stefan Askenase i Jorge Bolet, entre d’altres Enregistrà…
Vsevolod Emil’evič Mejerkhol’d
Teatre
Actor i director de teatre rus.
El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats , basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador Es convertí en la primera figura del teatre revolucionari Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiillusionista Acusat de formalista, fou empresonat i deportat Entre les seves realitzacions cal destacar Pelléas et Mélisande , de Maeterlinck 1907, Don Juan , de Molière 1910 i Revizor ‘L’inspector’, de Gogol 1937
Osip Emil’evič Mandel’štam
Literatura
Poeta rus.
Procedent d’una família benestant d’origen jueu, estudià a les universitats de la Sorbona, Heidelberg i Sant Petersburg, i inicià una activitat literària que el portà a publicar a la revista Apollon els seus primers poemes Considerat un dels pares de l' acmeisme , la seva poesia és classicitzant, rigorosa i amb una forta càrrega cultural i moral Allunyat de la revolució soviètica, amb la qual inicialment simpatitzà, fou cada cop més mal vist per les autoritats El 1934, un poema en el qual alludia críticament a Stalin, fou motiu que hom li prohibís l’accés a algunes grans ciutats Passà…
art txec
art txec Cistell de fruita, d’Emil Filla
© Fototeca.cat
Art
Art propi de Bohèmia i Moràvia.
Sense esmentar troballes arqueològiques prehistòriques i restes del regne de la Gran Moràvia, l’art a Bohèmia comença amb el romànic, en què sobresurt la illustració de llibres Còdex de Vyšehrad 1085 i Salms d’Ostrov final del s XII La millor pintura mural és conservada a la capella de Santa Caterina de Znojmo Moràvia, 1131 A Praga hom troba esglésies de planta circular i la basílica de Sant Jordi El gòtic també donà fruits importants en la illuminació al mateix nivell d’Europa la Bíblia de Velislav després de 1340 i el passioner de l’abadessa Kunhuta, amb un gran sentit de plasticitat El…