Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Aleix III Comnè
Història
Emperador de Bizanci (1195-1203), anomenat Àngel.
Germà i successor d’Isaac II, que ell destronà amb l’ajut de la noblesa i de l’exèrcit Home inepte per als afers d’estat, deixà el govern a les mans de la seva muller Eufrosina Ducas El 1203 fou destronat pel fill d’Isaac II, Aleix Aleix IV Àngel, el qual, després d’aliar-se amb els cavallers de la quarta croada i amb els venecians, prengué Constantinoble Els croats reinstauraren Isaac II i Aleix IV, però ambdós moriren el 1204 en una revolta Els croats tornaren a ocupar Constantinoble i fundaren l’imperi llatí Aleix III partí cap a Tràcia i des d’allí passà a l’Àsia Menor, però s’enemistà…
Giovanni Battista Savelli
Cristianisme
Cardenal i bisbe de Mallorca.
El mateix any 1480, que Sixt IV el féu cardenal i legat de Perusa, l’envià a Gènova per obtenir-hi un estol contra els turcs, que havien ocupat Òtranto El 1483, el mateix papa, sospitant que ell i el cardenal Prospero Colonna eren favorables a Ferran I de Nàpols, llavors enemistat amb Roma, els empresonà de juny a novembre al castell Sant'Angelo Home de confiança d’Innocenci VIII, en rebé la legació de Bolonya el 1484 Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca 1492-93 Alexandre VI el considerà encara…
Joan II de França
Història
Rei de França (1350-64), fill de Felip VI de França i de Joana de Borgonya.
De temperament impulsiu i desequilibrat, mancat de sentit polític, deixà el govern en mans de privats incompetents, com Simó de Bucy, Robert de Lorris, Nicolau Braque i el conestable Carlos de la Cerda El 1353 casà la seva filla Joana amb el rei Carles el Dolent de Navarra, que empresonà, el 1356, sota l’acusació d’haver assassinat el privat de la Cerda Joan II s’hagué d’enfrontar amb els anglesos, i fou derrotat pel Príncep Negre a Poitiers 1356 Conduït a Londres, el 1359 cedí als anglesos la meitat de França per tal d’ésser alliberat, condició que no fou acceptada pel delfí…
Manuel Ciges Aparicio
Història
Literatura
Periodisme
Política
Novel·lista, periodista i polític.
Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la…
Miquel de Ballester
Història
Militar i navegant.
Participà en el segon viatge de Colom a Amèrica setembre del 1493 — juny del 1496 Fou alcaid de la fortalesa de Concepción de la Vega, a l’illa de l’Espanyola, on fundà el primer ingenio , precursor de la producció de canya de sucre Durant la revolta de Francisco Roldán, cap del moviment sediciós octubre del 1498 contra l’administració del descobridor, tot fent costat a l’almirall, aconseguí una concòrdia provisional entre els dos A l’octubre del 1499 Colom l’envià a la cort amb un memorial sobre la situació a l’illa Aquest memorial, ensems amb el que envià Roldán, determinaren l’anada del…
Francesco di Tuttavilla
Història
Militar
Militar italià.
Duc de San Germano i cavaller de l’orde de Sant Jaume Lluità al servei de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó La regent Marianna d’Àustria el nomenà virrei de Sardenya 1668-73, càrrec des del qual s’ocupà d’aclarir l’assassinat del seu antecessor, marquès de Camarasa empresonà i exilià una seixantena de nobles, eclesiàstics i altres persones involucrades en el crim Amic de Joan Josep d’Àustria, quan aquest assolí d’imposar-se a la regent fou nomenat lloctinent de Catalunya 1673-75 Mostrà un interès notable per la prosperitat del país i intentà d’aconduir l’esforç bèllic…
Joana I de Nàpols
Història
Reina de Nàpols i comtessa de Provença (1343-81).
Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres…
Andrònic II Paleòleg
Història
Emperador de Bizanci (1282-1328).
Fill de Miquel VIII de Teodora Ducas Fou associat a l’imperi 1273 pel seu pare per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la Companyia Catalana de Roger de Flor La victoriosa campanya asiàtica d’aquesta host no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap els turcs prosseguiren llur expansió D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi almogàver Andrònic II annexionà el despotat de Valàquia 1318 protegí la colònia genovesa contra Venècia Rescindí la unió de l’Església d’Orient amb Roma Lió 1274 i…
Manuel Maria Barbosa du Bocage
Literatura
Poeta portuguès.
Enrolat a l’exèrcit a 15 anys, arribà a oficial, però en desertà i anà a la Xina El 1790 tornà a Lisboa i formà part de l’acadèmia neoclàssica Nova Arcàdia fins que en fou expulsat, entre d’altres raons, a causa de la seva vida bohèmia i de les sàtires que escrivia i recitava Irreverent amb la monarquia i la religió, especialment a Carta a Marília o Pavorosa ilusão da eternidade 1797, fou perseguit per la inquisició, la qual l’empresonà i més tard el reclogué per a reeducar-lo Fou una gran figura de la Illustració i, en certa manera, un preromàntic Així, a l’obsessió per la mort…
Ramon d’Abadal i Calderó

Ramon d’Abadal i Calderó
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític i advocat.
L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació 1901, fou president de l’Ateneu Barcelonès 1902 i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona 1903 i 1911 Fou elegit senador per Barcelona 1907-18 El 1917, a Barcelona, presidí l' Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936 El 1924 fou elegit degà del Collegi d’Advocats de Barcelona, però, el 1926,…