Resultats de la cerca

Obligat més tard a abandonar la Còlquida amb la seva esposa Medea , la repudià, enamorat de Creusa Medea l’obligà a suïcidar-se, bé que altres versions sostenen que ambdós esposos visqueren feliçment

Aquest castell es trobava a la part alta del poble Gramuntell, situat a poc més de 5 km al sud de Cervera, entre Granyena i Vilagrasseta El lloc és conegut des de l’any 1054, quan el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren el puig que “ vocant Agremont ” a un grup de dotze matrimonis encapçalats per Ramon Guillem i la seva esposa perquè el repoblessin Segons aquest document, Gramuntell es trobava inclòs dins del terme del castell de Granyena i sota senyoria dels seus senyors El terme de Gramuntell és ben singularitzat en documents dels anys 1079 i…

Esposà Tamar, vídua del seu germà, d’acord amb la llei del levirat, però refusà de donar-li descendència, per la qual cosa fou punit per Déu D’ell pren el nom l' onanisme

Sotmès a la sobirania de la Gran Moràvia, es convertí al cristianisme, així com la seva esposa Ludmila i una part del seu poble Això no obstant, el cristianisme no fou totalment admès a Bohèmia

Quan David fou perseguit, dansà davant d’ell i l’alimentà per tal d’aplacar-li la ira Mort Nabal, David la prengué per esposa Establerts a Hebron, tingué d’ell un fill de nom Kilab o Daniel

Aquest castell tingué una història semblant a la del veí castell de Montoliu El primer esment de la fortalesa és de l’any 1059, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig de Vilagrassa actual Vilagrasseta a Dalmau Gerovard i a la seva esposa Eizolina perquè hi bastissin una fortalesa Al segle XII el castell apareix en mans dels Cervera El 1133 Guillem Dalmau de Cervera féu donació testamentària del castell de Vilagrasseta al seu nét Guillem, un cop haguessin mort la seva filla i el seu gendre El 1227 Guillem de…

El seu nom significa, en sànscrit, ‘la illimitada’ La seva antítesi sembla que és la deessa Diti Relacionada en diverses fonts com a mare o bé com a esposa amb Vixnu, és anomenada Devamātṛi la mare dels déus i, especialment, mare dels Āditya

Plasmada per Hefest i dotada pels déus de tots els dons, esposà Epimeteu i, segons Hesíode, induïda per una curiositat fatal, obrí la capsa que Zeus li havia confiat, plena de tots els mals, els quals s’espargiren per tota la terra

Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb el seu nebot…

Carles havia donat paraula de casament a María si d’ella tenia descendència 1451, i en un testament 1453 havia reconegut Anna hereva de Navarra Valent-se d’aquests documents, el duc de Medinaceli pretengué infructuosament de reivindicar els drets de la seva esposa al regne navarrès