Resultats de la cerca

El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau Estudià humanitats al collegi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit ascendí a sotstinent i participà en la guerra contra Portugal 1762 Retirat de la carrera militar el 1770, es casà amb una dama andalusa i collaborà, amb Pablo de Olavide, en el repoblament de Sierra Morena, on havia d’installar una colònia de camperols i menestrals catalans En ésser processat Olavide per la inquisició, Capmany fixà la residència a Madrid 1775 Allí es mogué dins l’element oficial i ocupà diversos càrrecs públics…

La llengua és un òrgan bàsicament musculós, amb molta capacitat de moviment, allargat i cònic, aplanat a la punta, situat longitudinalment sobre la base de la cavitat bucal neix a la part posterior i inferior del sòl de la boca i es projecta cap a l’orifici bucal Té la funció de moure els aliments a l’interior de la cavitat bucal i impulsar-los cap a la faringe, per tal que siguin empassats A més, la llengua intervé igualment en l’articulació de sons Hom hi diferencia diverses porcions la base , també anomenada arrel o porció faríngia , a la qual corresponen els dos terços…

Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán Fou un virtuós de la viola de mà Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop…

Anunci Guía de Barcelona, 1876 La fàbrica d’estampats de Jaumandreu i Companyia es trobava a Sant Martí de Provençals, com gairebé totes Eudald Jaumeandreu 1774-1840, frare agustinià, fou sens dubte l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació del gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total Ernest Lluch, Gran Enciclopèdia Catalana Fra Eudald fou professor d’Economia Política a l’Escola de la Junta de Comerç de Catalunya,…

Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant…

Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…

Vida i obra Fill d’una família de pagesos benestants, estudià filosofia i jurisprudència a la Universitat de València, on es doctorà el 1768 Era parent del poeta Joan Baptista Madramany i Carbonell, autor d’una traducció al castellà del text francès de N Boileau-Despréaux, que es publicà amb el títol d’ Arte poética , i nebot del paborde Vicent Calataiud, escriptor prolífic de temes religiosos Des del 1773 exercí l’advocacia, fins que el 1807 obtingué un benefici a la parròquia de Sant Esteve de València També fou secretari del Tribunal del Sant Ofici de València i fiscal del de Mallorca Els…

Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de la mateixa…

El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Fou molt apreciat a Espanya durant el segle XVI, on també s’anomenà vihuela , i donà lloc a una producció musical de gran qualitat Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, de fons pla, un mànec amb deu trasts movibles i un claviller en forma de pala amb clavilles posteriors Pot tenir sis o set ordres de cordes, lligades a la base de l’instrument i tensades sobre un pont La taula harmònica porta una roseta central Antigament, el terme viola feia referència a un ampli nombre d’instruments…