Joan Jaumandreu. El parent de fra Eudald

Anunci (Guía de Barcelona, 1876). La fàbrica d’estampats de Jaumandreu i Companyia es trobava a Sant Martí de Provençals, com gairebé totes.

Eudald Jaumeandreu (1774-1840), frare agustinià, fou sens dubte l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació del gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total (Ernest Lluch, Gran Enciclopèdia Catalana). Fra Eudald fou professor d’Economia Política a l’Escola de la Junta de Comerç de Catalunya, entitat a la qual dedicà el seu llibre Rudimentos de Economia Política, editat el 1816. Fou també assessor de la Comissió de Fàbriques i mentre ocupà el càrrec en redactà la majoria dels escrits.

Aquest teòric de l’economia donà pas a un empresari tèxtil. Joan Jaumandreu i Torra era possiblement nebot del catedràtic. No devia ser l’únic parent, ja que el 1822 trobem un Josep Jaumandreu que és teixidor de cotó (escrit contra el port franc de Cadis).

Anotem, en tot cas, que el professor escrivia el seu nom Jaume-andreu i que l’empresari que presentem es menjava la e de Jaume. Però aquestes diferències eren peça corrent a la primera meitat del segle XIX.

La fàbrica d’estampats de Joan Jaumandreu s’establí al voltant del 1840. Tenia un despatx al carrer d’Arcs de Jonqueres de Barcelona i l’establiment fabril estava situat a Sant Martí de Provençals, com la majoria d’aquests establiments.

L’empresa devia créixer ràpidament, perquè l’any 1860 és de les més importants del país. Produeix anualment 100.000 peces estampades i la facturació es valora en uns 13 milions de rals.

La indústria es concentrà en l’estampació. Consta que comprava la tela a empreses de Vilanova —Ferrer i Companyia, Santacana, Sadurní i Companyia, Puig, Rafecas, Marqués i Companyia— o de Manresa —Argemí, Gallifa i Companyia—.

Pel que diuen els cronistes, l’actiu més valorat de la fàbrica és que té un important magatzem de cilindres gravats, que li permeten produir una gran diversitat de gènere estampat. Cal subratllar que “el estilo está acomodado al gusto de varias provincias y en particular al de las dos Castillas, que son el centro del principal consumo (Orellana, Reseña de la Exposición de Barcelona, 1880, pàg. 198).

Esquela de Joan Jaumandreu i Torra (Diari de Barcelona, agost del 1881). Joan Jaumeandreu era nebot d’Eudald Jaumandreu, l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial.

Al marge de la seva carrera com a industrial, Joan Jaumandreu es distingí per la participació a les institucions patronals i algunes de ciutadanes. Fou president de la Junta de Fàbriques (1847-49) i, especialment, president de l’Institut Industrial de Catalunya durant setze anys (1862-78), i tingué un paper protagonista en la seva actuació. Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i vice-president de la Junta d’Agricultura, Indústria i Comerç de la capital catalana. L’any 1854 fou un dels impulsors de l’enderrocament de les muralles de Barcelona, un vell somni dels barcelonins.

Tenim constància de la seva participació en diverses exposicions: la del 1856 a París i les que tingueren lloc els anys 1871 i 1877 a Barcelona.

Joan Jaumandreu morí el mes d’agost del 1881, força gran, quan ja tenia besnéts.

Una fàbrica d’estampats el 1860: la de Jaumandreu

La fàbrica estava formada per dos edificis i un prat de blanqueig al darrera.

El primer edifici tenia 128 m de llarg per 16 d’ample, amb baixos, primer i segon pis. Estava destinat a l’elaboració de les indianes. Contenia 3 màquines de cilindres, 1 perrotina, 2 cilindres per a premsar i eixugar les teles i 20 taules d’estampar a mà. Dintre del mateix edifici hi havia 2 màquines de vapor i el local destinat a la confecció dels colors, com també un magatzem amb 500 cilindres gravats, que eren els que s’utilitzaven per a estampar. Hi treballaven uns 60 obrers.

El segon edifici corresponia a l’administració de la fàbrica i al material complementari: un taller de maquinària i tot el necessari per a l’atenció de les màquines d’estampar i de vapor; un magatzem de matèries tintòries i productes químics; 7 calderes de carbó que feien funcionar les màquines de vapor i un taller de fusteria. L’edifici era més petit que l’altre: 120 m de llargada, per 15 d’ample i un sol pis.

Al marge, el fabricant tenia un despatx a Barcelona per a l’administració de l’empresa, en el qual hi havia el taller de gravació dels cilindres.