Resultats de la cerca

Directament es refereix als sagraments indirectament, a d’altres actes, com és ara la pregària o l’ús de llocs sagrats A diferència del que passa generalment respecte a aquest segon sentit, pel que fa als sagraments no hi ha un criteri unitari, sobretot respecte a la participació comuna en l’eucaristia intercomunió l’Església Catòlica posa com a condicions la necessitat urgent i una fe conforme a la seva pròpia sobre aquests sagraments

Apareix originàriament a Pèrsia i és freqüent dins el cerimonial àulic imperial de Roma i, sobretot, en l’art paleocristià, on manifesta l’actitud d’adoració i de respecte envers el sagrat la divinitat, l’emperador, etc o els objectes sagrats El que l’art representava, la litúrgia ho practicava en els seus ritus hom es cobria les mans per a rebre l’eucaristia, per a portar la creu o els evangelis, per a presentar les ofrenes, etc

Ja en l’Antic Testament, al sopar de la festa de la Pasqua, els jueus recordaven i donaven gràcies per l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte En el Nou Testament, els cristians recorden la mort, passió i resurrecció de Crist, en l’Eucaristia, que n'és el memorial En sentit més estricte, l’anamnesi és l’oració de la missa que normalment ve després de la consagració, en la qual hom fa memòria del Senyor i dels misteris de la seva vida

Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix Seminari de Tortosa Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques 1922 i 1926 Escriví drames, com Sang tortosina 1915 i El màrtir de l’Eucaristia 1926, la novella Or a les brases 1933 i l’assaig Els sants pares 1927 Traduí al català les obres de sant Cebrià Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la Guerra Civil

Després de la guerra d’independència s’estengué per tots els estats americans Actualment forma part de la Comunió Anglicana i consta de més de 75 diòcesis Doctrinalment accepta l’Escriptura com a única font de revelació, reconeix el símbol de fe apostòlic i el de Nicea, així com els sagraments del baptisme i de l’eucaristia, i pren per base la forma episcopal de govern En la litúrgia oficial segueix el Common Prayer Book Els anys noranta aprovà el sacerdoci femení

Els problemes literaris i teològics són encara debatuts De tendència judeognòstica gnosticisme , presenten el Crist com l’eon diví, revelat prèviament a Adam i a Moisès Hom hi veu també influències arianes Contenen altres elements ascètics Pere, vegetarià estricte, degué utilitzar aigua sola a l’eucaristia Rebutja el celibat marca jueva L’escola de Tübingen hi donà molta importància i les considerà un testimoni del suposat conflicte entre els partidaris de Pere i els de Pau en l’Església primitiva

Segon dia del tridu pasqual, tradicionalment ha estat dia de dejuni, però no pas penitencial, sinó de vetlla en l’esperança de la resurrecció de Jesús Hom no hi celebra l’eucaristia ni cap altra reunió litúrgica, si no és la darrera preparació baptismal dels catecúmens L’expressió Dissabte de Glòria deriva del fet que la resurrecció fos celebrada ja la vigília del diumenge de Pasqua, però ha caigut en desús als Països Catalans en virtut de l’actual ordenació litúrgica de la Setmana Santa

S'establí com a monjo a l’Empordà després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816 Implicat en la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador 835-838 També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia

El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al segle IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real segle XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri