Resultats de la cerca
Es mostren 551 resultats
llogater de mules
Història
Menestral que monopolitzava el trasllat de persones i mercaderies en carruatges de tota mena, a diferència dels traginers de mar, que ho feien cavalcant en rossí.
El gremi de llogaters de mules es formà a Barcelona el 1666, sota l’advocació de sant Antoni Abat Era el gremi dedicat al transport que exigia una inversió més elevada, i en conseqüència era dominat per una minoria de mestres rics Les seves ordinacions foren renovades el 1720, refusades el 1751 com a excessivament restrictives i aprovades, amb limitacions, el 1760 Després de nombroses rivalitats amb els altres gremis del transport de Barcelona, i d’altres poblacions catalanes en especial Mataró, el seu privilegi exclusiu fou limitat el 1792, i pràcticament abolit el 1802, a…
La Vanguardia Balear
Setmanari
Setmanari en castellà aparegut a Palma com a òrgan del Foment de Civisme (juliol del 1914).
Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas , mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció format per JMEyralar, Joan Mulet i Roig, Antoni Agustí i Palmer i Francesc de BMoll, alhora que prenia un to més culturalista El 1930 tornaren a sovintejar les collaboracions de Massanet, però la publicació deixà d…
Josep Claret Ciuró
Natació
Nedador.
Desenvolupà tota la seva carrera esportiva al CN Manresa Fou campió de Catalunya de 200 m papallona 1961, i establí tres rècords catalans de 100 m i sis de 200 m en el període 1961-62 En l’àmbit estatal fou tres vegades campió d’Espanya de 200 m papallona 1961, 1962, 1963 i de 200 m lliure 1962 Fou el primer nedador català i estatal que aconseguí classificar-se per a una final del Campionat d’Europa 1962 El 1976 passà a ser entrenador del CN Manresa Al cap d’uns quants anys marxà a Sabadell, on fundà el Club Nagi, gairebé exclusiu per a màsters En aquesta categoria no ha cessat d…
privatiu | privativa
Dret
Que és propi i peculiar d’una persona o d’una cosa i no d’altres, exclusiu.
romancer
Literatura
Conjunt dels romanços de la literatura castellana i que constitueix pròpiament un gènere exclusiu d’aquesta literatura.
Els romanços nasqueren a la fi del s XIV amb la decadència de l’èpica i es transmeteren, com aquesta, de forma oral Quan la cançó de gesta perdé interès i audiència, la gent en conservà a la memòria els fragments més atractius, que a poc a poc esdevingueren vertaders romanços Els més antics s’anomenen vells , i els composts a partir de mitjan s XVI, aproximadament, nous o artístics Els vells, derivats de les cançons de gesta, els més interessants d’altra banda, són dits tradicionals, si bé aviat es contaminaren d’elements subjectius i sentimentals Llurs herois seran els mateixos de l’èpica…
clarí
Música
Dit del registre més agut i cantable de la trompeta natural barroca.
El registre més greu s’anomena principale Al principi del segle XVIII, gràcies al desenvolupament d’una tècnica especial que combinava una constitució física adequada, una gran habilitat labial i la utilització d’una embocadura molt petita i poc profunda, molts trompetistes s’especialitzaren en l’ús exclusiu d’aquest registre, anomenat, també, clarino Aquesta tècnica els permetia d’arribar a l’harmònic vint-i-unè i, doncs, fer sons molt aguts, entre el do4 i el fa5 A partir del 1750 aquesta pràctica decaigué, probablement pel fet que es produí un canvi en l’estil musical Així,…
Santa Maria del castell del Patriarca o de l’Arquebisbe (Tarragona)
Art romànic
De l’existència d’una capella, dedicada a Santa Maria, situada a l’interior del castell del Patriarca o de l’Arquebisbe, prop de la catedral, per a l’ús exclusiu dels prelats, s’han localitzat fins ara dues notícies documentals La primera data de l’any 1280, per la qual es notifica que Guillelmo, capellano capelle castri domini archiepiscopi , satisfeu en concepte de la dècima recaptada aquell any dins la diòcesi, la quantitat de 9 lliures i 4 diners La segona referència és del 1357, quan l’arquebisbe Sanço Lopes d’Ayerbe va manar decorar la capella del castell amb diverses…
El que cal saber de l’escarlatina
Patologia humana
L’escarlatina és una malaltia infecciosa d’origen bacterià, que afecta principalment infants entre els 6 i els 10 anys, i que cursa amb síndrome febril, faringoamigdalitis i una erupció cutània molt característica, a base de petites taques lleugerament sobreelevades de color vermell escarlata, Actualment, l’escarlatina no és gaire freqüent en el nostre medi, tot i que de manera periòdica se’n produeixen petits brots epidèmics, que incideixen generalment en institucions escolars Si bé la malaltia sol ésser benigna, de vegades dóna pas a complicacions que requereixen un tractament prolongat Per…
Jeroni Taix
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Dominicà Educat a Sevilla, professà a Barcelona 1520 fou mestre en teologia 1542 Estigué als convents de Tortosa, Barcelona on fou sotsprior i conventual, Sant Onofre i Mallorca Publicà en castellà, per ordre dels seus superiors, un llibre sobre la Mare de Déu del Roser València 1549 el traduí ell mateix al català El 1549 en contractà amb Carles Amorós la impressió de mil exemplars en català, edició avui perduda la primera edició catalana coneguda és del 1556, a Barcelona Llibre de la institució, manera de dir, miracles e indulgències del Roser Fou profusament reimpresa fins a la fi del…
,
Sant Pere de la Roca
Església
Església i casa monàstica situada sobre Fullà (Conflent), al vessant de la muntanya, prop d’una gran cova.
Existia ja el 1060 El 1225 se li uní un hospital creat al raval o vilanova de Vilafranca, regit per donats d’ambdós sexes El 1242 l’església de SantPere i l’hospital foren units al priorat canonical de Cornellà de Conflent, amb l’obligació de servir-lo i tenir-hi alguns canonges El superior de la casa rebé el nom de paborde de SantPere, i era un membre de la comunitat de Cornellà Després de la secularització 1592 continuà essent una dependència teòrica de la collegiata de Cornellà L’església, romànica, fou restaurada el 1627 Es feren…