Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
Psammètic I
Història
Primer faraó de la dinastia XXVI o saïta (664-610 aC).
Fill de Nekao I, príncep de Sais, expulsà els assiris i imposà el seu domini sobre el Delta En el cas de l’Alt Egipte no ho aconseguí fins el 656 aC, quan féu adoptar la seva filla Nitorcris per “l’esposa divina” d’Ammó-Ra Šepenwepe, que, de fet, manava a la regió Durant el seu regnat apareix una clara tendència a l’arcaisme en el terreny artístic, lingüístic i religiós, el qual perdurà durant tota la dinastia
Pierre d’Aubusson
Cristianisme
Cardenal.
Gran mestre de l’orde de Sant Joan 1476, defensà 1480 Rodes contra les forces otomanes Hostatjà després 1482 Ǧem, germà de Baiazet II Davant les pressions d’Innocenci VIII 1486 consentí que Ǧem fos transferit a Roma, a canvi del cardenalat concedit el 1489 i de la unió a l’orde de Sant Joan dels ordes del Sant Sepulcre, de Betlem, de Natzaret, etc Fou nomenat per Alexandre VI comandant en cap de la futura croada Expulsà els jueus de Rodes
Tippū Sạḥib
Història
Soldà de Mysore, anomenat Bhadur (‘el valent’).
Fou instruït pels francesos, al servei dels quals combaté els marathes i els britànics 1767-82 El 1783, com a Soldà de Mysore 1783, envià una ambaixada a París, expulsà els britànics dels seus estats i atacà el rajà de Travancore, amic dels britànics 1789 Fou vençut per una coalició de britànics i marathes 1792 i es refugià a Seringapatam Rebé ajut francès i tornà a la lluita, però la derrota d’Abukir 1798 impedí l’arribada de nous reforços francesos Morí defensant Seringapatam
Pomaré
Família reial tahitiana dels segles XVIII i XIX.
El rei Pomaré I , que destronà la llegendària reina Oberia, lligà amistat amb els anglesos, que li feren costat Aquesta política probritànica fou mantinguda per Pomaré II , que es convertí al cristianisme En canvi, la reina Pomaré IV , pressionada pel cònsol britànic Pritchard, expulsà els missioners francesos 1836, però el 1847 una intervenció de la marina francesa l’obligà a acceptar el protectorat francès i a expulsar els anglesos Finalment el rei Pomaré V abdicà el 1880 i el govern francès assolí el control de Tahití
Charles-François de la Croix
Història
Militar
Militar flamenc.
Marquès de Croix, participà en la guerra de Successió d’Àustria 1740-48 Fou governador militar de Galícia i, en 1766-71, virrei de Mèxic, on practicà una política illustrada n'expulsà els jesuïtes 1767 i organitzà les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia Tornat a la península Ibèrica, fou capità general de València i Múrcia 1777-85 com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant 1785 El 1891 fou publicat a Nantes un aplec de cartes familiars seves titulat Correspondance
Suíntila
Història
Rei visigot (621-631).
General de Sisebut, fou elegit en morir el fill d’aquest, Recared II lluità contra els bascs i càntabres, expulsà els bizantins i dominà quasi tota la península Ibèrica Organitzà i millorà l’administració de justícia Isidor de Sevilla l’anomenà “pare dels pobres” Associà al tron el fill Ricimer i governà amb la collaboració de la muller, Teodora, i del germà, Geila Esdevingué un tirà i reprimí durament les conspiracions per això es veié odiat i abandonat Enderrocat per Sisenand, duc de Septimània, que tingué el suport franc, fou expulsat de la península Ibèrica
José de Antequera y Castro
Dret
Administrador hispanoamericà.
Fou oïdor de l’audiència de Panamà Enviat al Paraguai per tal de resoldre les diferències entre els indis i el governador d’Asunción, Diego de los Reyes Balmaseda, destituí aquest No tardà a adherir-se a les posicions dels criolls expulsà els jesuïtes d’Asunción i intentà d’acabar amb llurs missions i amb el repartiment dels indis en mitas La seva rebellió fou finalment esclafada per les milícies dirigides per Bruno de Zabala Antequera fou condemnat a mort i morí en un aldarull que es produí quan l’anaven a ajusticiar
Alfons I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (739-757).
Probablement fill del duc Pere de Cantàbria Es casà amb Ermessenda, filla de Pelagi El 739 succeí el seu cunyat Fàfila Fou el fundador de la monarquia astur i el primer a començar la reconquesta aprofità les lluites internes d’Al-Andalus per a expandir el seu regne Arribà fins el futur comtat d' Àlaba 746 Cap a 751-752 expulsà d’Astorga els musulmans Amb l’ajuda del seu germà Fruela féu incursions 753-754 per les comarques meridionals de la serralada cantàbrica Enfortí la posició estratègica del regne astur, però, simultàniament, provocà el despoblament de la vall del Duero
Galí II d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~844-d 867?), d’Urgell i de Cerdanya (834-~838) com a successor del seu pare, Asnar I, i de Pallars i Ribagorça (833/34-~848) pel fet d’haver-se’n apoderat i haver-s’hi mantingut independent de Tolosa.
En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí
Epaminondes
Història
Militar
General i estadista tebà.
Educat en l’escola pitagòrica, després del triomf del partit democràtic de Pelòpides expulsà els espartans de Cadmea, ciutadella de Tebes 379 Pel seu prestigi militar fou nomenat beotarca, i assegurà l’hegemonia tebana a la Grècia continental derrotà els espartans a Leuctres 371, envaí el Peloponès i alliberà Messènia, l’Arcàdia i Argos del domini espartà Acusat pels seus enemics, renuncià el comandament de l’exèrcit, fins que li fou confiat de nou davant la coalició d’Atenes i Esparta, temoroses del poder de Tebes Epaminondes envaí novament el Peloponès i derrotà els espartans a Mantinea 362…