Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
nocturn
Música
Als segles XIX i XX, denominació que rebien diversos tipus de composicions, generalment per a piano, que, d’alguna manera, evoquen la nit.
El primer a posar aquest nom a les seves obres fou J Field, que en els seus 18 nocturns per a piano 1813-35 explorà les possibilitats sonores que li oferien les innovacions tècniques de l’instrument La maduresa d’aquest gènere arribà amb els vint-i-un nocturns de Chopin i, posteriorment, comptà amb les valuoses aportacions de R Schumann, F Liszt, G Fauré, F Poulenc, A Skr’abin, etc A més de nocturns per a piano, també se n’han escrit per a diferents formacions instrumentals i vocals, entre els quals els Trois nocturnes , per a orquestra i cor de dones, de C Debussy
Esteban Sánchez
Música
Pianista extremeny.
Després d’iniciar-se en la música amb el mestre de capella Joaquín Sánchez, de la catedral de Plasència, se n'anà a Madrid a estudiar amb Julia Parody, després es traslladà a París, on el seu mestre Alfred Cortot el qualificà de “geni musical del segle XX”, i finalment a Roma, on estudià amb Carlo Zecchi Al llarg de la seva carrera aconseguí una gran quantitat de premis internacionals Deixà d’actuar el 1978 per a dedicar-se a la docència al Conservatori de Mèrida És considerat un dels grans pianistes del segle XX i un dels millors intèrprets del repertori romàntic Beethoven, Liszt, Fauré, etc…
Frédéric Lodéon
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra francès.
Fill de músics, estudià violoncel i piano de molt petit Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble d’André Navarra, i posteriorment es perfeccionà amb J Hubeau El 1972 obtingué el primer premi al Concurs Maurice Maréchal de París, i el 1977, al Concurs de La Rochelle Ha estat el primer intèrpret del concert Hamelin , per a violoncel i veu recitant, de Laurent Petitgirard 1984, i ha enregistrat obres de cambra de F Schubert, G Fauré i E Ysaÿe Ha actuat convidat per orquestres com la del Capitole de Tolosa, la Filharmònica de Niça i l’Orquestra Pasdeloup Els últims anys també s’ha…
Agustin Dumay
Música
Violinista francès.
A cinc anys començà els estudis de piano i violí, i a deu ingressà al conservatori de la seva ciutat natal El 1963 debutà en un recital al Teatre dels Champs Elysées, i A Grumiaux el prengué com a alumne a Bèlgica Membre integrant de diferents conjunts de cambra al costat de Yo Yo Ma o de Katia i Marielle Labèque, el 1975 enregistrà la integral de la música cambrística de Fauré Ha actuat també com a solista amb importants formacions orquestrals, com la Filharmònica de Berlín sota la direcció de H von Karajan Ha estrenat obres del segle XX que li han estat dedicades, com composicions de L…
Camille Maurane
Música
Baríton francès.
Inicià els estudis de música i de cant amb el seu pare, antic cantant i professor Posteriorment amplià la seva formació a l’Escola de Música de la seva ciutat natal i al Conservatori de París, on fou deixeble de la mezzosoprano C Croiza El 1940 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa, on actuà amb el pseudònim de Camille Moreau Destacà especialment amb Pelléas et Mélisande , que cantà arreu de França i que enregistrà fonogràficament en algunes ocasions Destacà també com a solista en diversos concerts, especialment amb el Rèquiem de G Fauré Un cop retirat dels escenaris, inicià una…
Marthe Nespoulos
Música
Soprano francesa.
Estudià cant a París i el 1920 debutà a l’Òpera de Niça Dos anys més tard cantà el Rèquiem de G Fauré a la capital francesa El mateix 1922 fou contractada per l’Òpera de París, on cantà una petita part en Hérodiade J Massenet Combinà les seves actuacions a la capital francesa, especialment al Palais Garnier i a l’Òpera Còmica, i altres actuacions a Brusselles, Montecarlo, Niça, Nàpols, Barcelona i fins i tot Buenos Aires, ciutat on estrenà les Sadko de N Rimskij-Korsakov Especialitzada en el paper de Mélisande, a més de les seves aparicions teatrals també realitzà esporàdiques…
Henriette Renié
Música
Arpista i compositora francesa.
Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans, de qui es pot considerar hereva i a qui succeí com a professora en aquella institució Es diplomà amb només onze anys amb un primer premi en arpa Debutà el 1901 als Concerts Lamoureux i desenvolupà una important carrera com a concertista Animà molts compositors a escriure per a arpa, entre ells G Fauré, C Debussy i M Ravel Fou també una destacada compositora, amb una considerable producció d’obres dedicades particularment al seu instrument, entre les quals destaca un Concert per a arpa 1901 A més de la seva producció…
Quartet Ysaÿe
Música
Quartet de corda francès.
Fundat el 1886, fou dissolt els primers anys del segle XX Era integrat per Eugène Ysaÿe primer violí, Matthieu Crickboom segon violí, Lucien van Hout viola i Joseph Jacob violoncel Desenvolupà un paper fonamental en la vida musical de Bèlgica i a París Estrenà el Quartet de corda número 1 en re M , op 35, de V d’Indy, el Quartet de corda número 1 , de JG Ropartz, el Premier quatuor à cordes , opus 10, de C Debussy, i el Concert d’E Chausson El 1906, el Quartet Ysaÿe es tornà a constituir per a l’estrena del Quintet per a piano número 1 en re m , opus 89, de G Fauré, però amb Edouard Dern en…
Quarta República Francesa
Història
Període de la història de França que va del 21 d’octubre de 1945 fins al 4 d’octubre de 1958.
Alliberada França de l’ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista VAuriol fou elegit president L’exclusió dels comunistes del govern 1947 i l’organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet El procés de descolonització la Indoxina, Tunísia, el Marroc culminà amb la crisi d’Algèria, que posà fi a la…
Gustave Samazeuilh
Música
Compositor i crític musical francès.
Estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy, E Chausson i P Dukas S’aventurà en la difícil tasca de combinar el wagnerisme de D’Indy i l’antiwagnerisme de C Debussy En aquesta línea compongué, sobretot, peces per a orquestra, com Chant d’Espagne 1925 o Le cercle des heures 1933, i peces de música de cambra, com el Quartet en re menor 1900 o Esquisse d’Espagne 1925 Feu també moltes transcripcions per a piano d’obres d’E Chabrier, E Chausson, C Debussy, H Duparc, G Fauré o C Franck, així com traduccions de llibrets de F Schumann, R Wagner o R Strauss Plasmà la seva activitat crítica en obres com…