Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Modificacions uterines i menstruació
Fisiologia humana
Els estrògens i la progesterona produïts per l’ovari actuen sobre la mucosa que entapissa l’interior de l’úter i regula el desenvolupament i l’activitat de les glàndules Per tant, des que s’inicien els cicles ovàrics en la pubertat i fins que aquests no s’interrompen en el climateri, l’estructura i l’activitat de l’endometri varien també cíclicament de forma parallela A cada cicle, l’endometri es modifica tot adoptant les característiques més adequades per a la possible implantació d’un embrió Si no hi ha fecundació, torna a l’estadi anterior i perd aquestes característiques fins al cicle…
El que cal saber de la fol·liculitis, el furóncol i l’antrax
Patologia humana
La folliculitis, el furóncol i l’àntrax són alteracions molt relacionades entre si, perquè són causades per una infecció dels follicles pilosos que és deguda, en tots els casos, a l’estafilococ daurat Staphylococcus aureus És molt important d’efectuar un tractament adequat de la folliculitis, encara que pugui semblar una alteració poc important, ja que pot causar el desenvolupament de furóncols o àntraxs que poden ocasionar complicacions greus Si hom té una folliculitis, cal saber els factors que l’han afavorida, com podria ésser un afartament excessiu o l’aplicació sobre la pell de…
fol·liculina
Bioquímica
Hormona esteroide segregada i continguda en els fol·licles de Graaf de l’ovari dels vertebrats.
És estimulant del desenvolupament dels caràcters secundaris femenins i del comportament sexual femení
plurifol·licle
Botànica
Fruit múltiple constituït per dos o més fol·licles, originat a partir d’un gineceu apocàrpic.
Aquest tipus de fruit és freqüent en la família de les ranunculàcies
sicosi
Patologia humana
Dermatosi caracteritzada per la inflamació dels fol·licles pilosos, especialment de la barba i del bigoti.
Les alismàtides
Aquesta subclasse comprèn unes 500 espècies d’herbes aquàtiques o d’indrets aigualosos, amb el sistema vascular poc lignificat, sovint molt reduït, amb tràquees molt primitives o sense Les fulles són simples i correntment presenten una beina basal Les flors solen ésser en general petites i inconspícues en els grups més primitius són trímeres, amb tres sèpals i tres pètals, però arriben a donar-se casos d’atròfia completa El nombre d’estams pot variar, d’un de sol a molts, i algunes vegades hi ha poliàndria També hi pot haver d’un a molts carpels, lliures, amb l’ovari súper o bé enfonsat en el…
castori
Perfumeria
Substància segregada pels fol·licles prepucials del castor comú, amb la qual fa el marcatge del seu territori.
Sòlid untuós, de color groc vermellós, d’olor irritant, que conté d’un 40 a un 70% de resines Era emprat en medicina com a antiespasmòdic i sedant, i en perfumeria ho és com a aromatitzant i fixador
Les asclepiadàcies
Asclepiadàcies 1 Corretjola borda Cynanchum acutum aspecte general de la planta en flor x 0,5 2 Vincetoxicum nigrum planta sencera amb flors i fruits x 0,5 3 Seder Gomphocarpus fruticosus detall d’una flor x 1,5 4a, a’ i a" Diversos pollinis d’asclepiadàcies x 8 Eugeni Sierra Tenen 250 gèneres i unes 2000 espècies distribuïdes principalment per les zones intertropicals En fan part arbres, arbusts, lianes i herbes perennes Algunes de les espècies són plantes cactiformes Ceropegia, Caralluma , etc, molt cultivades en jardineria Les asclepiadàcies, que sovint tenen làtex, presenten les…
Ceratinització
Fisiologia humana
La ceratinització és el procés de transformació que experimenten les cèllules de l’epidermis en el recorregut que fan des de la capa basal fins a la superfície En aquest procés les estructures cellulars esdevenen ceratina, una massa de material resistent, constituïda fonamentalment per proteïnes fibroses, restes de membranes cellulars i d’altres substàncies La ceratina es caracteritza perquè és molt resistent a les transformacions químiques, és impermeable a l’aigua i suporta l’acció de substàncies àcides i alcalines sense que la destrueixin La formació de ceratina s’inicia en la capa basal…
Glàndules sudorípares

Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines, que evacuen les secrecions directament a l’exterior de la pell, i les apocrines, que ho fan als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es distribueixen gairebé per tota la superfície del cos, en una quantitat variable segons les zones. Les glàndules sudorípares apocrines es localitzen a les aixelles, l’aurèola mamària, l’engonal i els genitals.
Carles Salom
Anatomia humana
Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…