Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
Bàlano-postitis
Patologia humana
És anomenat bàlano-postitis un trastorn caracteritzat per la inflamació de la mucosa de l’extrem del penis o gland, i del caputxó de pell que el cobreix o prepuci Aquest trastorn pot presentar diversos orígens En general, és degut a una infecció, habitualment transmesa per contacte sexual, com candidiasi, tricomoniasi o gonocòccia Tanmateix, però, en molts casos no és possible d’identificar un microorganisme específic que hagi causat la inflamació, sinó que hi ha tan sols un nombre superior dels gèrmens que habitualment es troben en aquesta zona del cos La bàlano-postitis pot…
Bartholinitis
Patologia humana
És anomenada bartholinitis la inflamació de les glàndules de Bartholin , anomenades també glàndules vestibulars majors o glàndules paravaginals , dues estructures secretores de moc situades en la profunditat del vestíbul vaginal L’origen de la bartholinitis és habitualment una infecció, que pot ésser deguda a diversos gèrmens Un dels microorganismes que infecta les glàndules de Bartholin amb una relativa freqüència és el bacteri Neisseria gonorrhoeae , causant de la gonocòccia, que se sol transmetre amb les relacions sexuals També poden causar bartholinitis infeccions per d’…
àcid pipemídic
Farmàcia
Química
Quimioteràpic el trihidrat del qual és una substància cristal·lina de color blanc grogós, de gust amarg i higroscòpica, que es fon a 250°C,amb descomposició.
Administrat per via oral hom n'aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap d’una hora Té activitat antibacteriana contra gèrmens gramnegatius En medicina és emprat per via oral en el tractament de les infeccions urinàries
Artritis reactiva
Patologia humana
L’ artritis reactiva és una inflamació de les articulacions deguda a una reacció immunològica anòmala desencadenada per diversos agents infecciosos Encara que les manifestacions articulars poden ésser les més evidents d’aquesta malaltia, generalment s’acompanyen d’alteracions en d’altres estructures anatòmiques L’aparició d’una artritis reactiva en què s’esdevé la inflamació de les articulacions, la uretra i estructures oculars s’anomena síndrome de Reiter L’alteració se sol presentar entre 20 anys i 40 D’altra banda, no se’n coneix la causa íntima, però es pensa que hi ha persones que tenen…
àcid nalidíxic
Farmàcia
Química
Quimioteràpic polipeptídic antibacterià.
Substància cristallina que es fon a 229-230°C Administrat per via oral l’absorció és ràpida i el temps de vida mitjana és d’unes 8 hores És actiu sobre molts gèrmens gramnegatius i és emprat com a antisèptic urinari
Faringitis i amigdalitis
Patologia humana
Definició És anomenada faringitis la inflamació difusa de la mucosa de la faringe, sigui aguda o crònica, en general causada per una infecció o bé pels efectes nocius de factors irritants com el tabaquisme o l’abús d’alcohol Quan aquesta inflamació és localitzada i afecta les amígdales palatines, rep el nom d’ amigdalitis De fet, en el concepte de faringitis s’inclouen fonamentalment els casos en què s’afecta de manera difusa l’ orofaringe , o faringe mitjana, és a dir, la part de la faringe situada directament per darrere de la boca, per bé que en molts casos la inflamació es podria…
sisomicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic de la classe dels aminoglicosídics que es produeix per fermentació de Micromonospora inyoesis
.
El monohidrat es presenta en forma d’agulles que es fonen a 198-201°C Té acció bactericida, i el seu espectre d’activitat és ampli, però cal reservar-ne l’ús per a infeccions produïdes per gèrmens gramnegatius resistents a altres antibiòtics
anàlisi
Anàlisi clínica que permet isolar i identificar microorganismes patògens.
L’aïllament es realitza mitjançant medis de cultiu selectius que permeten el creixement dels gèrmens formant soques La identificació es realitza mitjançant tincions, observació al microscopi i proves bioquímiques de les soques isolades Així mateix s’investiga la sensibilitat dels microorganismes a diversos antibiòtics antibiograma
rifamicina
Farmàcia
Nom genèric dels antibiòtics obtinguts de Streptomyces mediterranei
.
Les rifamicines A, B, C, D i E són naturals Les O, S i SV són derivats semisintètics de la rifamicina B, la qual, per oxidació, dóna la forma S, més activa Són emprades contra gèrmens grampositius, contra alguns de gramnegatius i contra Mycobacterium tuberculosis
hidrosadenitis
Patologia humana
Inflamació aguda de les glàndules sudorípares.
És provocada per gèrmens piògens estreptococs i estafilococs, i es localitza sobretot en zones de frec intens i propícies a la suor, com ara les aixelles La inflamació determina enrogiment, inflor, dolor i calor, i fins i tot pot arribar a formar-hi abscessos