Resultats de la cerca

S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello , no és…

Estudià a la Universitat de València i fou deixeble de Vicent Gascó Acadèmic de mèrit de Sant Carles 1785, hi fou tinent de director 1791 i professor de matemàtiques fins el 1794, data en què emmalaltí Fou mestre major de la ciutat i capítol de València De la seva obra es destaquen els banys de l’Hospital General i la casa del Magister de València, la capella de la Comunió de la parròquia de Manises, l’ampliació de la Xèrica i la construcció de les de Benafer, de Caudiel —avui destruïda— i de Requena Traçà també la catedral d’Eivissa

Sembla totalment provat el seu origen català i no gascó, com es cregué durant uns quants anys Cavaller, es relacionà amb Artal d’Alagó, conseller del futur Jaume II Es coneixen només quatre composicions seves l' Ensenhamén de la donzèla , de 686 versos, sèrie de consells destinats a una donzella al servei d’una dama de la cort, l' Ensenhamén del scudièr 422 versos, menys interessant, i dues llargues epístoles amoroses 174 i 223 versos Totes aquestes composicions són datables entre el 1278 i el 1295 Són particularment interessants com a documents de la vida quotidiana de l’època

En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…

El lloc fou conquerit als voltants del 1157 i inicialment formà part del terme de Castellot, del noble gascó Espanyol de Castellot Després d’algunes discussions inicials entre ordes militars, el domini del lloc va passar als templers i d’aquests als hospitalers En les dècimes papals del segle XIII surt documentada l’església de la Ginebrosa, que consta que encara no tenia capellà pel fet de ser una població moderna L’església actual, dins el nucli antic del poble, és un edifici gòtic tardà, d’una sola nau, amb capelles entre els contraforts dels murs i una porta d’estil…

Fundada a la dècada de 1910, organitzà les curses de Pasqua o la Festa de la Bicicleta, des del 1953 La seva activitat estava vinculada amb el velòdrom de Tortosa, que passà a gestionar a partir del 1960 sota la presidència de Ramon Gascó, i on organitzà tot tipus de proves, entre les quals mànegues de la Copa d’Espanya incloent-hi el Gran Premi Internacional de Tortosa 1965, que formà part de la Copa del Món de mig fons Els seus equips donaren noms com Miquel Mas, Miquel Espinós i Guillem Blasco Des del 1987 organitza la Marxa Cicloturista de les Terres de l’Ebre, dins del…

Només se'n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909 Conté 53 peces amb texts religiosos i profans, 3 en català, 2 en portuguès, 1 en gascó i la resta en castellà, generalment de caràcter popularista Són anònimes, llevat dels de Nicolau Gombert i d’Enríquez de Valderrábano, i algunes atribuïdes a Juan de la Encina, Juan Vázquez, Mateu Fletxa el Vell, Bartomeu Càrceres, Cristóbal de Morales Musicalment són d’una gran expressivitat i presenten afinitats amb les frottole italianes El conjunt procedeix de la…

Fou encunyada també a Bordeus pels ducs d’Aquitània on era coneguda amb el nom gascó de fardin o hardin ja al s XIV com a equivalent d’una quarta part del gros, i també a Navarra segons consta l’any 1400 Incorporat Bordeus a França, sota el regnat de Lluís XI 1461-83 foren encunyats ardits d’argent hardit , en francès en aquesta ciutat i també a Nantes amb el valor de tres diners Els ardits estrangers circularen per Catalunya a partir de mitjan s XV, circulació que fou repetidament prohibida Tanmateix, durant l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1475-93,…

A aquesta referència lingüística principal s’hi acostuma a afegir sovint una connotació d’extracció social baixa A l’origen el mot designà una mena de gos ensinistrat per a furetejar de nit, com mostra la seva etimologia, procedent del castellà nocherniego o nocharniego ‘que surt de nits’, el qual passà, amb successives modificacions, al català i també al gascó, dialecte de l’occità En aquestes llengües, el mot xarnego fou aplicat genèricament a animals especialment als gossos, però també a ocells i també a persones mestisses, forasteres i marginals L’ús més específic del nom per…

Llicenciat en Teología per la universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat de sacerdot l’any 1958 Entre altres càrrecs i títols, fou rector del Collegi Major de sant Joan de Ribera de Burjassot professor i rector del Seminari Metropolità director del Convictori Sacerdotal, collegial perpetu i rector del Collegi Seminari Corpus Christi canonge de l’Església Catedral i vicari general de l’arquebisbat El febrer de 1988 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de València, amb Miquel Roca com a arquebisbe titular En morir aquest, fou designat administrador diocesà del gener a l’octubre de 1992…