Resultats de la cerca
Es mostren 344 resultats
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat a la infanteria, per tal de permetre-li…
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del s XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704
flysch
Geologia
Fàcies sedimentària formada per capes alternades de gres argilós i de calcària, d’esquist fangós obscur i de calcària impura.
La seqüència és estratificada en capes fines, i els fòssils hi són escassos el gruix varia des de 1 500 fins a 4 500 m, i la seva edat oscilla del Cretaci inferior a l’Oligocè El terme flysch correspon originàriament a una formació dels Alps suïssos, i es generalitzà quan hom trobà, a les cadenes muntanyoses d’Europa, formacions semblants i contemporànies a aquesta dels Alps suïssos Posteriorment, amb l’estudi dels cicles geosinclinals, hom interpretà els sediments del flysch suís com a corresponents a geosinclinals profunds dipositats abans de començar l’orogènia, per la qual cosa la…
baioneta
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns fusells d’assalt…
l’Assumpció
Elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel.
Aquesta doctrina fou definida com a dogma de fe per Pius XII l’1 de novembre de 1950 en la constitució dogmàtica Munificentissimus Deus , com a resposta a les repetides peticions fetes als papes des del 1863 Aquesta doctrina no es troba explícitament en el Nou Testament ni en els primers segles del cristianisme Gregori de Tours mort el 594 és probablement el primer testimoni de la creença en l’Assumpció a Occident Aquesta creença no es generalitzà fins al s VIII fou sostinguda més tard pels grans teòlegs de l’escolasticisme i de la Contrareforma Els fonaments bíblics de l’Assumpció són la…
principat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un príncep
.
Als Països Catalans, abans de la utilització sistemàtica del títol principat per a designar Catalunya, el primer i únic títol nobiliari i senyorial amb aquesta designació fou el principat de Girona Aplicat a Catalunya, el títol té tot un altre sentit Començat a utilitzar en llatí principatus pels juristes catalans del s XV per influència del dret romà, indicava simplement que el territori no depenia d’un rei pel fet que no existia el regne de Catalunya ni d’un comte pel fet que el comtat de Barcelona no comprenia tot Catalunya, sinó d’un sobirà en llatí, princeps , tot i que, des del s XII…
grup irregular
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom amb què alguns teòrics de la música designen aquells grups de figures que impliquen una divisió de la unitat mètrica que les inclou -compàs, temps, divisió del temps, etc.- diferent de la que prescriu l’indicador mètric de la peça.
Els exemples més comuns són el doset, el treset, el siset, etc A la partitura, s’indica amb una xifra -sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal a sota o a sobre del grup- que determina la nova divisió La figura que representa cada una d’aquestes noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell L’ús d’aquesta notació no es generalitzà fins al segle XIX, però amb anterioritat existien nombrosos exemples d’interpretació irregular de grups amb notació regular El cas més freqüent és l’acomodament de ritmes binaris a ritmes…
medicina basada en l’evidència
Medicina
Medicina que només generalitza l’ús d’una intervenció terapèutica si hom l’ha provat prèviament i científicament en humans.
donzell
Història
Al Principat de Catalunya, a la baixa edat mitjana, membre inferior de l’estament militar en certa manera equivalent al generós o home de paratge del Regne de València i a l’infançó del d’Aragó.
El nom es generalitzà a partir del s XIV, i des del s XV alternà amb el de gentilhome Rebien també el nom d' escuder quan estaven al servei del rei o d’un noble Eren donzells els fills de cavallers o magnats que no havien estat armats, i així podien arribar a la vellesa, tot i que ja els Usatges els obligaven a armar-se abans de trenta anys Eren equiparats en honors i prerrogatives als cavallers cavaller, i des de la segona meitat del s XIV hom començà a convocar-los a corts separadament d’aquests Durant el regnat de Joan I intentaren, infructuosament, de constituir l’anomenat braç reial…
maduixa
Botànica
Agronomia
Fruit complex comestible de la maduixera, constituït pel receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s’insereixen d’altres fruits, petits i aqueniformes.
Als Països Catalans les maduixes conreades tingueren un valor comercial almenys des del segle XVIII Maresme al segle XIX, el primer lloc en producció passà al Barcelonès delta del Besòs, i al començament del segle XX, al Baix Llobregat Molins de Rei, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat en produïren 90 tones el 1910 A partir de mitjan segle XX es generalitzà el conreu dels maduixots o fragues, i el primer lloc on tornà fou al Maresme sobretot, Calella, Sant Pol, Canet, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, on les maduixeres ocupaven unes 120 ha amb una producció d’unes 1800 tones de…