Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Sadurní
Cristianisme
Primer bisbe conegut de Tolosa, on és tradició que morí màrtir, arrossegat per un brau.
La seva festa consta ja en els oracionals visigòtics i en especial en el de Tarragona La història del seu martiri es troba plasmada gràficament en un sarcòfag del s XII del monestir de Sant Hilari de Carcassona Li són dedicades un mínim de seixanta esglésies i capelles a la Catalunya Vella, unes vint de les quals a la diòcesi d’Urgell, on sembla que el culte s’estengué gràcies al gran monestir de Sant Serni o Sadurní de Tavèrnoles, vuit a la diòcesi d’Elna, dotze al bisbat de Girona i deu al bisbat de Vic, entre les quals la que fou primera església de la ciutat de Vic després de la catedral…
L’escriptura
D’ençà de la invenció de l’escriptura a l’Orient Mitjà, concretament a l’antiga Sumèria entre el 3300 i el 2900 aC, algunes civilitzacions han dissenyat sistemes d’escriptura diferents per tal de representar gràficament la llengua oral i fer així durables els missatges verbals En aquest mapa es mostren els principals sistemes d’escriptura que s’utilitzen en l’actualitat arreu del món Els sistemes d’escriptura acostumen a dividir-se en alfabètics, sillàbics i logogràfics Els alfabets estableixen una correspondència entre les articulacions sonores mínimes d’una llengua i unes…
clade
Biologia
En taxonomia, grup monofilètic compost per un tàxon ancestral i tots els descendents d’aquest avantpassat.
Gràficament, es representa en un arbre filogenètic o en un cladograma, on figuren els tàxons terminals de l’avantpassat comú més recent d’aquests tàxons Els clades estan diagnosticats per la presència de sinapomorfies caràcters derivats compartits exclusivament entre els tàxons que formen el clade Hom els considera com a grups naturals, és a dir, entitats reals que existeixen a la natura com a resultat d’un procés d’especiació durant l’evolució, mitjançant el qual una espècie avantpassat es divideix i dóna lloc a dues o més espècies descendents El concepte de monofília contrasta…
w
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-tresena lletra de l’alfabet català, anomenada ve doble.
Gràficament no és sinó dues vv juxtaposades, ben aviat unides i sovint encreuades v Als països del N d’Europa, on aparegué segle VIII, i a Catalunya segle IX, de primer era escrita amb dues uu Ben aviat segle X passaren a VV majúscules, pel fet de tractar-se d’inicial de mot, especialment en els antropònims gòtics i germànics derivats, per exemple, de Walt - Gualter, War - Guarner, Garí, Wil - Guillem, Wig - Guifré, etc La W , w uu , vv també apareix esporàdicament en alguns noms com Wivas i mots com ewangelium , per ultracorrecció gràfica, que no perdurà La grafia w…
Josep Badosa i Montmany
Fotografia
Fotògraf i fotoperiodista.
S'inicià professionalment vers el 1910 en el diari El Día Gráfico , per a l’edició dominical del qual feu una sèrie de fotografies aèries de pobles de Catalunya Freqüentà, per als seus reportatges, els ambients sòrdids de Barcelona, especialment el Barri Xinès Treballà també per a La Tribuna i La Noche i com a corresponsal gràfic d’ Ahora , As , Estampa , Sol i La Voz, publicats a Madrid Mentor d’ Agustí Centelles , ajudant seu entre el 1927 i el 1931, l’any següent introduí entre els fotògrafs catalans la primera càmera Leica de pas universal Amb Centelles, Joaquim Brangulí , Carlos …
llei de Zipf
Lingüística i sociolingüística
Llei establerta pel psicòleg i psicolingüista nord-americà George Kingsley Zipf (1902-50), que estableix la relació entre la complexitat dels fonemes i llur freqüència: la complexitat dels fonemes i, semblantment, la longitud dels mots és inversament proporcional a llur freqüència.
Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a confondre's amb…
Ecografia
Patologia humana
L’ ecografia és un mètode d’exploració que es basa en l’ús d’ultrasons, és a dir, ones sonores d’alta freqüència que no es perceben amb l’oïda humana, que es projecten sobre una determinada zona del cos i es refracten en una proporció més o menys elevada segons les estructures de la zona, de manera que el seu registre permet de reproduir gràficament les característiques anatòmiques de l’àrea explorada Per a practicar una ecografia es colloca sobre la zona que cal examinar un dispositiu emissor d’ultrasons, o transductor, i entre ell i la pell s’interposa una substància conductora…
partitura
Música
Conjunt de parts musicals, vocals o instrumentals d’una composició, representats gràficament.
Gràcies a la seva ordenació habitualment en pentragrames sobreposats es poden veure alhora totes les parts musicals La partitura simfònica actual s’ordena de manera que els instruments de fusta ocupen la part superior a sota hom colloca els de metall, sota d’aquests els de percussió i a la part inferior els de corda
Jaume Truyols i Santonja

Jaume Truyols i Santoja
© Nacho Orejas
Paleontologia
Paleontòleg.
Llicenciat en ciències naturals 1945 i doctorat a Madrid, collaborà amb M Crusafont en les tasques del Museu de Paleontologia de Sabadell i l’any 1961 es traslladà a la Universitat d’Oviedo, on el 1964 esdevingué catedràtic de paleontologia i, el 1987, professor emèrit Durant la seva estada a Catalunya treballà en estudis descriptius sobre mamífers fòssils, entre els quals destaquen les monografies El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès 1956, amb M Crusafont i JF de Villalta i A biometric study of the evolution of fissiped Carnivors 1956, amb Crusafont Aquesta darrera…
pluviògraf
Meteorologia
Pluviòmetre que enregistra gràficament, d’una manera contínua, les quantitats de pluja caiguda.
L’enregistrament, anomenat pluviograma , és efectuat sobre un full de paper aplicat a la superfície d’un cilindre que és mogut per un aparell de rellotgeria i que gira entorn del seu eix en un dia o en una setmana La ploma inscriptora puja gradualment fins que han estat recollits 10 mm de pluja, moment en què es buida sobtadament el dipòsit en el qual ha estat recollida l’aigua, bé perquè s’ha tombat per l’efecte del seu propi pes pluviògraf de balança , bé perquè es buida el contingut mitjançant un sifó pluviògraf de sifó Amb aquests aparells hom pot deduir, de la quantitat de pluja…