Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
mol·lusc contagiós
Patologia humana
Dermatosi infecciosa i autoinoculable, causada per un virus de grans dimensions, que presenta petits nòduls múltiples, hemisfèrics, umbilicats en el centre, translúcids, d’un color blanc o rosat, i que afecta principalment la cara.
Com a expressió d’aquests nòduls apareix un material blanquinós d’aspecte caseós, constituït per greix, cèllules epitelials i acumulacions de partícules de virus
cacau en pols
Alimentació
Economia
Tortó mòlt, procedent del premsatge a què és sotmès el cacau per a obtenir-ne mantega.
El tipus normal conserva com a mínim un 20% de greix Pot ésser sotmés a un procés que en facilita la dispersió instantània en líquids
pus
Patologia humana
Exsudat patològic de consistència líquida, d’aspecte tèrbol i opac i de reacció alcalina, produït com a conseqüència d’una inflamació aguda o crònica.
Té en suspensió glòbuls de pus piòcits, leucòcits més o menys degenerats, cèllules dels teixits veïns, partícules de greix, àcids grassos i, en molts casos, microorganismes
èmbol
Medicina
Cos d’origen generalment orgànic que pot ésser arrossegat pel corrent sanguini a través d’artèries i venes.
La natura de l’èmbol varia considerablement pot ésser de quall, fibrina, materials ateromatosos, greix, pus, bacteris, cèllules tumorals, líquid àmnic i, fins i tot, aire
llet
Got de llet
© Dreamstime
Alimentació
Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per alimentar el nounat.
La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de vitamines,…
succedani
Alimentació
Producte amb unes propietats organolèptiques similars a les d’un altre producte, pel qual podria passar, però amb la manca d’un component bioquímic específic, que li dona caràcter.
Per exemple, el malt sense cafeïna, succedani del cafè la garrofa torrada sense teobromina, succedani del cacau, i la margarina sense greix animal, succedani de la mantega
margarina
Alimentació
Emulsió plàstica de greixos i olis que no procedeixen de la llet o que només en procedeixen en part.
És un producte fonamentalment gras que, per les seves propietats físiques i sensorials, pot ésser emprat amb les mateixes finalitats que la mantega Fou ideada pel francès Mège-Mouriès, que guanyà el concurs convocat el 1869 per Napoleó III per a solucionar l’escassetat de mantega durant la guerra Per a elaborar-la partia d’oleomargarina part més fluida del seu, la digeria amb suc gàstric artificial i extret de glàndula mamària i ho mesclava amb una certa proporció de llet La possibilitat de falsificar la mantega amb margarina en feu necessari el control Avui el consum de margarina és molt…
cúter
Alimentació
Equip específic per a l’elaboració de derivats càrnics (embotits, pâtés, etc).
Mecànicament realitza una acció combinada de cisallament de la fibra muscular i de barreja, de tal manera que hom pot aconseguir l’homogeneïtzació del greix en la massa
ragusà
Ragusà
Alimentació
Formatge de pasta dura fet amb llet de vaca, fermentat en salmorra, i a vegades fumat, típic de Ragusa (Sicília).
Té el 44% de greix i és de tast dolç i suau, però si ha madurat més de sis mesos és picant i saborós i sol ésser consumit ratllat
desdoblament
Química
Descomposició en la qual una molècula, formada per dues o més de més simples, és reduïda a aquestes molècules components.
Així, un greix pot ésser desdoblat en les molècules fonamentals d’àcid gras i de glicerina per un procés de saponificació Un desdoblament més profund porta a la descomposició