Resultats de la cerca

S’esmenta per primera vegada en el testament fragmentat de Guisla de Santmartí, vers l’any 1080, en el qual deixà a Sant Sadurní de Subirats el pa i vi junt amb els cups i les bótes que tenia al castell de Lavit Aquesta església devia fer poc que existia, segons es desprèn d’aquest document, en comparació amb d’altres esglésies molt més antigues El 1179, en una venda d’un dret hereditari en el mas de Rovira, es parla de la feixa de Sant Sadurní, al terme del castell de Subirats, parròquia de Sant Pere de Lavern El que sembla donar a entendre això és que l’església de Sant Sadurní…

Espígol és en l’actualitat una partida del terme de Tornabous, a llevant d’aquesta darrera població, on es troba un important poblat ibèric conegut com “El Molí d’Espígol” A la part més elevada d’aquesta partida, damunt un petit turó, es troben les restes del poble medieval d’Espígol, el terme del qual és esmentat probablement des del 1090 Consta que aquest any Guitard donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica un alou que tenia a Claravalls, a la quadra de Sant Ermengol, que limitava a migdia amb el terme d’Espigolell La primera referència segura del lloc i de la seva església es…

El petit nucli de Claravalls, a 337 m d’altitud, s’emplaça a llevant del tossal d’Espígol Al punt més elevat de la població es construí el castell medieval, el qual ha arribat a l’actualitat totalment modificat i en un deficient estat de conservació El lloc de Claravalls és documentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona La fortalesa de Claravalls formava part dels límits més occidentals de la marca de Berga una de les primeres referències documentals consta en el testament de Pere Ponç, datat l’any 1116, el qual llegà el castrum de Claresvals a la seva…

El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana és al sud-oest del terme, a 551 m d’altitud La primera notícia sobre el lloc és del 1067, any en què els esposos Arnau i Guisla, amb llurs fills, atorgaren a Bertran de Santmartí, a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert in Sancti Martini i a la Morana Pocs anys després es documenta l’existència d’un castell a l’indret pel testament de Berenguer de Santmartí, datat el 1081 aquest personatge, emparentat amb l’esmentat Bertran de Santmartí, deixà a la seva esposa Geralda, amb la condició que…

Es trobava a la masia de Can Serts, a la barriada de la Rovira Roja, i s’enrunà totalment al segle XIX S’esmenta per primer cop en el testament de Guisla de Santmartí, cap al 1078, per la qual cosa es desprèn que era anterior Dos anys més tard, el testament d’Esteve, marit de Peregrina, fou jurat damunt l’altar de sant Salvador que hi havia a l’església de Durban, dins el terme del castell de Sant Martí En aquest testament es llegà a Sant Salvador una unça per a misses en remei de la seva ànima Novament és esmentada el 1150, any en què el bisbe de Barcelona, Guillem i alguns…

Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut amb altres…

El terme del castell de Corbera s’esmenta l’any 992 A partir del segle XI la senyoria del castell pertangué als Oló En el seu testament sacramental del 1024 Ermengol d’Oló, fill de Sesmon d’Oló, deixà a Folc fill seu però no l’hereu o bé el seu alou de Corbera o el del Penedès o el de Sant Iscle de les Feixes En el seu testament del 1032 el levita Guillem de Mediona, mort en una topada amb els sarraïns, deixà a la seva filla Quíxol dues parts del castell de Corbera En el seu testament, jurat el 1077, Folc d’Oló, net de Guillem de Mediona era fill del seu fill Ermengol i de Guisla…

El primer esment del castell de Sant Martí de Maldà és de l’any 1135, en què Galceran de Vergós i els seus germans Carbonell i Ponç van vendre a Berenguer Arnau d’Anglesola i la seva muller Guisla el castell de Sant Martí, en alou, i el castell de Maldà, en feu del vescomte de Cardona, per 15 morabatins Berenguer Arnau d’Anglesola, senyor de Bellpuig, fou el fundador de la línia de Bellpuig de la casa dels Anglesola Del 1152 és la notícia segons la qual Pere, segurament castlà, encomanà a Bernat de Conill els castells de Maldanell, Llorenç i Sant Martí Pere concedí a Bernat de…

Es desconeix exactament el lloc on s’emplaçava aquest castell, però tot fa pensar que fou bastit a l’altiplà de Llenguaeixuta, a la serra d’Espígol La primera referència històrica que s’ha localitzat data de l’any 1136, en què Berenguer de Torroja féu donació a Santa Maria de la Seu, per a la seva obra, d’un mas en propi alou situat al comtat d’Urgell, “ in ipso castro de Lenguaexuta ” segons les afrontacions territorials que s’exposen en l’escriptura, aquest castell confrontava a l’est amb el terme de Claravalls, al sud amb el d’Espígol, a ponent amb el de Montmagastrell i al nord amb el…

Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment…