Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
Altres símptomes primerencs de l’embaràs
Fisiologia humana
A més de la falta de regla, la dona pot percebre altres canvis en el seu organisme, alguns dels quals apareixen precoçment, que poden ésser útils en la diagnosi d’un embaràs Un dels símptomes més característics és l’aparició de nàusees, que ja es poden donar en el primer mes, fins i tot abans de la primera falta Generalment es presenten, sobretot, a primera hora del matí, en llevar-se, però hi ha dones embarassades que en senten durant tot el dia Poden anar acompanyades de vòmits, però sovint només causen un malestar difús També és freqüent que es manifestin d’altres alteracions digestives,…
Alimentació complementària de l’infant
A partir d’una determinada edat, l’infant ha de començar a rebre de mica en mica altres aliments, perquè la llet ja no li proporciona totes les substàncies nutritives necessàries per al seu desenvolupament, i perquè s’ha d’anar acostumant a altres gustos i textures per a poder-se alimentar com les persones adultes Aquests aliments que el nodrissó rep com a complement o substitut parcial de la llet són anomenats alimentació complementària No hi ha cap criteri uniforme sobre el moment precís per a introduir l’alimentació complementària, ni sobre el tipus d’aliments…
alimentació complementària
Pediatria
Incorporació d’aliments sòlids i líquids diferents de la llet materna i de la llet de formulació a l’alimentació dels infants, que s’inicia després dels sis primers mesos d’alletament exclusiu.
Si bé poden haver-hi diferències individuals, després dels sis mesos la llet materna o de formulació en el seu defecte pot no ésser suficient per a satisfer tots els requeriments nutricionals dels nadons i nens petits, de manera que a partir d’aquest moment es comencen a introduir altres aliments L’equip de pediatria aconsellarà quan és el millor moment i amb quin aliment és convenient començar la diversificació alimentària, ja que això dependrà del grau de maduresa i desenvolupament de l’infant, i també de l’interès que demostri per tastar nous gustos i noves textures No obstant això, la…
Frederic II de Prússia
Música
Monarca alemany, mecenes de les arts, flautista i compositor.
Vida Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intellectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical El 1728 sentí tocar i conegué el flautista JJ Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument El 31 de maig de 1740 fou erigit…
música de les Filipines
Música
Música desenvolupada a les Filipines.
Al segle XVII l’inici de la dominació espanyola introduí a l’arxipèlag elements de la cultura occidental, entre els quals la música Si al principi aquesta només servia per a acompanyar les funcions religioses, més endavant s’introduïren també les formes profanes occidentals, presents en les festes de les ciutats i en les ocasions importants De la mateixa manera arribaren a Filipines balls com el fandango i el pasdoble, i es promogué la formació de les primeres bandes, que arribaren a incloure en els seus repertoris àries d’òperes italianes Encara avui les bandes gaudeixen d’una popularitat…
música de Bonn
Música
Música desenvolupada a Bonn (Alemanya).
Durant molt de temps els principals focus musicals de Bonn foren la capella arquebisbal, les dues principals esglésies de la ciutat i la capella dels prínceps electors Tant els arquebisbes com els prínceps electors estimularen la producció musical i alguns prínceps fins i tot es dedicaren a la interpretació i a la composició Els nobles i rics burgesos amants de la música també tingueren un paper destacat en la vida musical de Bonn Fou en aquests cercles que L van Beethoven, nascut a la ciutat, es donà a conèixer com a músic L’òpera a Bonn estigué durant força temps dominada per l' opera seria…
Sant Pelai de l’Oliva (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pelai, situada a l’ombra del castell de Vallmanya, es troba vora una de les masies de la contrada que li ha donat el nom Mapa 362M781 Situació 31TCG833325 Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Venint de Vallmanya a 1,300 km, i a mà dreta, hi ha un trencant que indica l’Oliva i Bonsfills Abans d’arribar a ca l’Oliva, on guarden la clau , hi ha, a mà dreta i enmig dels camps, l’església de Sant Pelai JCT Història Aquesta església es trobava dins l’…
Proves antropomètriques
En els darrers lustres s’ha començat a aplicar l’ antropometria o estudi de l’estructura corporal, per tal de predeterminar quins són els esports per als quals un determinat subjecte, d’acord amb aquella, està més capacitat Algunes de les dades més importants que es tenen en compte per a analitzar l’estructura corporal d’un individu són el sexe, l’edat, el pes corporal, l’alçada, la densitat dels diferents teixits, els perímetres corporals i les distàncies entre determinats punts de l’esquelet Tenint en compte totes aquestes dades, i comparant-les amb taules normalitzades, s’obté el somatotip…
Rodolphe Kreutzer
Música
Violinista, compositor i pedagog francès.
Vida Estudià violí i composició amb A Stamitz des del 1778, i com a intèrpret i compositor fou influït per GB Viotti El 1785, gràcies a la influència de Maria Antonieta d’Àustria, entrà a la cort francesa, on escriví música de cambra i concerts per a violí Fou professor de violí del conservatori des del 1795 fins al 1826 i membre del consell del centre del 1825 al 1830 Els cèlebres 42 études ou caprices per a conjunt instrumental es publicaren el 1796 Kreutzer tocà per a L van Beethoven, el qual li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , opus 47 1802-03 La seva carrera estigué marcada des…
Peter von Winter
Música
Violinista i compositor alemany.
Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII, les quals…