En els darrers lustres s’ha començat a aplicar l’antropometria o estudi de l’estructura corporal, per tal de predeterminar quins són els esports per als quals un determinat subjecte, d’acord amb aquella, està més capacitat.
Algunes de les dades més importants que es tenen en compte per a analitzar l’estructura corporal d’un individu són el sexe, l’edat, el pes corporal, l’alçada, la densitat dels diferents teixits, els perímetres corporals i les distàncies entre determinats punts de l’esquelet. Tenint en compte totes aquestes dades, i comparant-les amb taules normalitzades, s’obté el somatotip d’un subjecte, és a dir, la biotipologia. Esquemàticament, hi ha tres prototips de somatotips: l’endomorf, en què predomina el component adipós o gras, el mesomorf, en què predomina la robustesa musculoesquelètica, i l’ectomorf, en què predomina la linealitat vertical.
Tenint en compte quines són les habilitats o capacitats físiques que es posen en joc en cada un dels esports, és possible construir una somatocarta, és a dir, un esquema de forma aproximadament triangular en què cada un dels tres vèrtexs correspon a cada un dels tres somatotips en el seu grau extrem, i en l’interior del qual se situen els punts teòrics ideals que corresponen a cada un dels esports. El punt idoni de pràcticament tots els esports es troba en una franja que està més pròxima al vèrtex que correspon al somatotip mesomorf, ja que tots els esports requereixen una certa força i robustesa. Tanmateix, els que requereixen a més una certa alçada o agilitat corporal, com és ara el bàsquet o les carreres de fons, tenen el seu punt òptim més desplaçat cap al vèrtex que correspon al somatotip ectomorf; mentre que els que requereixen a més un gran desenvolupament muscular i un cert pes corporal, com és ara la lluita o els llançaments en atletisme, tenen el seu punt òptim més desplaçat cap al vèrtex que correspon al somatotip endomorf.
Certament, tant el somatotip com altres dades antropomòrfiques o, ja més genèricament, l’estudi d’altres habilitats, com ara la força muscular o l’elasticitat, només són dades teòriques que un subjecte ha de tenir en compte alhora de triar el tipus d’esport que més s’ajusti als seus gustos personals.