Resultats de la cerca

Té l’origen en el coll o en el cos uterí i és sempre patològica

Pot presentar-se en qualsevol òrgan, però el ronyó és el més freqüent S'arriba al diagnòstic mitjançant proves d’imatge com el TAC i l’ecografia Quan assoleixen dimensions importants presenten el perill d’hemorràgia, provocada per qualsevol traumatisme mínim, i se n'aconsella l’extirpació

És anomenada melena l’evacuació de deposicions que contenen sang parcialment digerida, la qual adopta una tonalitat de quitrà, un aspecte brillant i una consistència enganxosa La melena es produeix quan, després d’una hemorràgia esdevinguda en qualsevol punt del tub digestiu anterior al còlon transvers, la sang que s’aboca a la llum digestiva és parcialment digerida pels sucs digestius Quan l’hemorràgia es produeix al còlon transvers o en les porcions intestinals posteriors, la sang és evacuada sense ésser digerida prèviament, i per tant conserva el color vermell viu que n’és característic la…

Pot ésser causada per la rigidesa dels teixits intraarticulars, per modificacions periarticulars o bé per la soldadura dels ossos que constitueixen l’articulació Aquest darrer tipus, anomenat anquilosi veritable , pot tenir una etiologia inflamatòria tuberculosi, hemorràgia o reumatisme o traumàtica Hi ha l' anquilosi quirúrgica emprada com a mitjà terapèutic

Definició És anomenada placenta prèvia una complicació de l’embaràs que consisteix en la inserció de la placenta a la part inferior de l’úter, situant-se de manera prèvia a la part més baixa del fetus, que ocasiona hemorràgies al tercer trimestre d’embaràs i dificulta el procés del part Freqüència, causes i tipus La placenta prèvia constitueix un trastorn relativament freqüent, ja que es presenta aproximadament en 1 de cada 200 embarassos que arriben a terme Les causes exactes d’aquesta alteració no es coneixen en detall, però s’ha comprovat que es manifesta especialment en unes…

Pot ésser parcial o total Aquest darrer tipus, anomenat també panhipopituïtarisme o síndrome de Simmonds-Sheehan s’origina per un infart de la hipòfisi, generalment associat a una hemorràgia greu durant el part En l’infant, l’hipopituïtarisme determina l’anomenat nanisme hipofisiari , caracteritzat per una talla curta, però amb unes proporcions corporals normals Les manifestacions clíniques de l’hipopituïtarisme fan referència als dèficits hormonals correspondents

En patologia hemostàtica congènita és eficaç en la malaltia de von Willebrand i en l’hemofília, entre d’altres, i permet la pràctica de cirurgia en pacients que presenten aquestes patologies En casos de coagulopaties adquirides en les quals hi ha un temps de sagnat perllongat pacients d’urèmies, cirrosis, trombocitopènies, pacients en tractament antitrombòtic amb aspirina, etc normalitza el temps de sagnat i disminueix el risc d’hemorràgia

És útil en el tractament simptomàtic dels vòmits sempre que no hi hagi obstrucció, perforació o hemorràgia del tub digestiu No s’aconsella durant el primer trimestre de l’embaràs, ni en cas d’activitats en què calgui un estat d’alerta important La sobredosi pot provocar efectes extrapiramidals Els efectes secundaris més importants són somnolència i, en tractaments prolongats, hiperprolactinèmia, amenorrea, galactorrea, tensió mamària, impotència i ginecomàstia Fou sintetitzada pel laboratori Almirall

Definició Un aneurisma arterial cerebral és una dilatació localitzada de les parets d’una artèria intracranial que pot provocar trastorns deguts a la compressió que efectua sobre les estructures neurològiques més properes i, si l’artèria s’esquinça, generar un accident vascular cerebral provocat per l’hemorràgia Causes La majoria dels aneurismes cerebrals són congènits i causats per una fallada localitzada del desenvolupament de les capes de teixit elàstic i muscular de la paret arterial Hom calcula que un 4% de la població presenta aneurismes cerebrals des del naixement, bé que només…

És una afecció hereditària de caràcter recessiu, i per tant la seva manifestació requereix que l’afectat sigui homozigòtic recessiu per a aquest caràcter El pronòstic és greu i molts malalts no viuen més enllà de la primera infantesa Provoca un trastorn de la coagulació, que generalment no es manifesta per hemorràgies espontànies, per la qual cosa no cal cap tractament profilàctic Quan es produeix alguna hemorràgia per traumatisme, ferida o intervenció, cal subministrar fibrinogen o crioprecipitat