Definició
Un aneurisma arterial cerebral és una dilatació localitzada de les parets d’una artèria intracranial que pot provocar trastorns deguts a la compressió que efectua sobre les estructures neurològiques més properes i, si l’artèria s’esquinça, generar un accident vascular cerebral provocat per l’hemorràgia.
Causes
La majoria dels aneurismes cerebrals són congènits i causats per una fallada localitzada del desenvolupament de les capes de teixit elàstic i muscular de la paret arterial. Hom calcula que un 4% de la població presenta aneurismes cerebrals des del naixement, bé que només provoquen manifestacions en molt pocs casos.
En una proporció més petita, també es poden formar dilatacions en les artèries cerebrals al llarg de la vida, degudes a lesions de la paret arterial originades per l’aterosclerosi o malalties infeccioses com ara la sífilis.
Manifestacions i evolució
Més del 90% dels aneurismes cerebrals són petits i mai no arriben a causar cap mena de manifestació. En la resta de casos, l’aneurisma pot aparèixer perquè comprimeix alguna estructura nerviosa adjacent o bé perquè s’esquinça i provoca una hemorràgia. Quan l’aneurisma comprimeix les estructures nervioses adjacents, els símptomes que genera depenen de la localització que presenta. Sovint, l’únic símptoma que causa és mal de cap. De vegades, la compressió exercida damunt els nervis que controlen els músculs oculars en provoca la paràlisi i origina trastorns de la visió. La compressió del nervi trigemin provoca un dolor intens que afecta la meitat de la cara i que es fa especialment a la zona de darrere l’ull, el nas i la galta. Els aneurismes localitzats a la base del crani provoquen de vegades alteracions del nivell de consciència que poden arribar al coma o bé consistir en la pèrdua de força a la meitat del cos. Inicialment, és possible que aquests trastorns siguin transitoris, però, si hom no hi efectua un tractament adequat, poden arribar a ésser definitius.
Molt sovint, la primera alteració causada per l’aneurisma consisteix en un esquinçament que origina una hemorràgia subaracnoide, és a dir, la irrupció de sang en l’espai comprès entre l’aracnoide i la piamàter, per on circula el líquid cefalorraquidi. L’esquinçament d’un aneurisma congènit és la causa més freqüent d’accident vascular cerebral en persones joves. Aquest esquinçament pot ésser desencadenat per la hipertensió arterial, i sovint per qualsevol exercici físic intens que provoqui un increment sobtat de la pressió arterial. En un 15% o 20% dels casos, provoca la mort al cap de pocs minuts o algunes hores, perquè afecta els nuclis que controlen les funcions vitals.
En altres casos, el malalt roman en estat de coma durant unes quantes hores o uns dies, i després recupera la consciència. En general, hi ha alguna lesió que es manté, com ara la paràlisi o la pèrdua de sensibilitat d’una part del cos. Aquests trastorns poden ésser transitoris, i és possible que, al cap d’un període d’uns quinze dies —de vegades abans—, s’arribin a recuperar del tot les funcions nervioses alterades.
Diagnosi
Els aneurismes cerebrals només són diagnosticats quan provoquen alguna manifestació, la qual cosa s’esdevé solament en un 10% dels casos. La diagnosi s’efectua fonamentalment a través de l’arteriografia cerebral, és a dir, una radiografia realitzada després d’introduir una substància de contrast en les artèries encefàliques. Aquesta exploració permet d’observar les dilatacions arterials que corresponen als aneurismes.
Tractament
L’únic tractament possible dels aneurismes consisteix en l’extirpació quirúrgica. La intervenció es pot realitzar quan alguna manifestació ha fet que es detectés un aneurisma, en prevenció d’un possible esquinçament. Quan, en canvi, l’esquinçament ja s’ha esdevingut, la cirurgia pot ésser necessària, per exemple, per a extreure un hematoma que comprimeix estructures vitals, o bé fer una lligadura de l’aneurisma si encara sagna, o bé també extirpar d’altres aneurismes que són a punt d’esquinçar-se.
El tractament quirúrgic només es pot dut a terme quan la localització de l’aneurisma permet d’accedir-hi sense lesionar estructures nervioses importants en la intervenció. Quan l’operació no és possible perquè s’ha esdevingut una hemorràgia, hom recorre al tractament mèdic amb l’administració de fàrmacs antifibrinolítics i antagonistes del calci, que afavoreixen la coagulació i, per tant, l’obturació de la lesió.