Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Els fongs
Els fongs Quins motius han portat a considerar els fongs un regne a part En què difereixen de les plantes descrites fins ara En realitat, són moltes i molt profundes les diferències entre els fongs i els vegetals pròpiament dits, tant pel que fa a l’estructura com a les funcions És potser fisiològicament que es dóna la diferència més important entre els fongs i els vegetals Els fongs no tenen clorofilla i, per tant, no estan capacitats per a fer la fotosíntesi, és a dir, per a absorbir l’energia lumínica i transformar-la en energia química destinada a transformar en molècules orgàniques les…
hipoteci
Micologia
En els líquens, capa d’hifes procedents de la medul·la i que forma la base sobre la qual s’erigeix l’himeni dels apotecis.
La part perifèrica forma la vora del disc o parateci
cistidi
Micologia
Hifa estèril, hialina, unicel·lular, claviforme o fusiforme, a vegades amb cristalls d’oxalat càlcic, que es troba a l’himeni de molts fongs agaricals.
cora
Micologia
Gènere de líquens, del grup dels basidiolíquens, de tal·lus foliaci, formats per lòbuls orbiculars, zonats, entapissats a la cara inferior per l’himeni, llis.
Viuen a les regions plujoses intertropicals
afil·loforats
Micologia
Grup de fongs basidiomicets amb himeni descobert, llis o amb plecs, porus o agulletes, que va creixent i madurant indefinidament ensems amb el cos fructífer.
Comprèn fongs en bona part coriacis o suberosos, lignícoles o terrícoles, de simetria axial vertical, imperfecta o inexistent Agrupa diverses famílies, les principals de les quals són les cantarellàcies, les clavariàcies, les hidnàcies, les poliporàcies i les teleforàcies
agaricals
Micologia
Ordre de fongs basidiomicets proveïts d’homobasidis i d’himeni situat sobre làmines implantades a la cara inferior d’un capell generalment portat per un peu.
Els esporocarps neixen embolcallats amb un vel general membranós que després s’esmicola o desapareix Comprèn bolets carnosos, gairebé tots sapròfits, i molts d’ells micorrícics d’espècies forestals, entre els quals hom compta la majoria de les espècies comestibles i tòxiques
Les acarosporàcies
Amb els seus apotecis sovint criptolecanorins i els seus ascs amb nombrosíssimes espores, les Acarospora són un gènere molt divers, bastant nitròfil, ben representat a la regió mediterrània, si bé l’espècie de la fotografia, A oxytona , és d’alta muntanya, on forma, a les superfícies extraplomades, grans taques de color groc viu Observeu els lòbuls i els apotecis de disc obert i amb marge ben visible, típics de l’espècie Volkmar Wirth Aquesta família comprèn líquens crustacis, gairebé tots saxícoles, que presenten els apotecis lecanorins o lecideïns, sovint una mica enfonsats al tallus, amb…
poliporàcies
Micologia
Família del grup dels afil·loforats integrada per fongs de carpòfors carnosos o coriacis, generalment en forma de mènsula, amb l’himeni disposat en tubs i amb espores blanques.
Solen ésser lignícoles Poliporàcies més destacades Coriolus versicolor bolet de soca zonat Fistulina hepatica fetge de vaca Fomes fomentarius bolet d'esca Ganoderma lucidum pipa , paella Griphola gigantea gamarús , pa de moro Leptoporus adustus crosta de soca Polyporus frondosus gírgola de castanyer Polyporus leucomelas mariner Polyporus officinalis agàric blanc P Caloporus pes-caprae sabatera P Oxiporus populinus bolet de poll P Melanopus squamosus bolet de noguer P Melanopus tunetanus socarell Trametes gibbosa bolet de soca blanc
esteri
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les teleforàcies, lignícoles, coriacis, en forma de crosta més o menys adherida al substrat, d’himeni llis i d’esporada blanca.
L’espècie més comuna als Països Catalans és Shirsutum , de superfície superior tomentosa i d’un gris groguenc