Resultats de la cerca
Es mostren 500 resultats
Nicetes de Remesiana
Literatura
Cristianisme
Escriptor i teòleg cristià.
Bisbe de Remesiana, escriví diversos escrits catequètics i és considerat l’autor de l’himne Te Deum
ambarvals
Religions de Grècia i Roma
Processó propiciatòria de la fecunditat de la terra, celebrada pels romans en honor de la deessa Dia, divinitat agrícola; hom portava una víctima al voltant dels camps, i després els sacerdots li feien fer la volta a un terreny sagrat.
Els germans arvals sacerdots cantaven un himne, que hom conserva, en un llatí molt arcaic que encara presenta dificultats d’interpretació
Gernikako Arbola
Música
Composició musical basca, escrita en ritme de zortziko (5/8), amb text i música de José María Iparraguirre, amb la col·laboració, sembla, de Juan José Altuna, que l’estrenà l’any 1853, a Madrid.
Esdevinguda molt popular al País Basc, es convertí en l’himme basc, i el 1931 fou associat a l’himne de la República
William Bonaparte-Wyse
Literatura
Poeta occità de l’escola d’Avinyó, pertanyent a la família imperial dels Bonaparte.
És destacable el seu himne Coupe Acompanyà Mistral a Catalunya 1868 Escriví Li parpalhons blus 1868 i Li piadas de la princessa 1882
Tantum ergo
Cristianisme
Nom d’un cant utilitzat en la litúrgia llatina en les benediccions i processons amb el Santíssim.
És format de les dues darreres estrofes la penúltima comença amb les paraules Tantum ergo de l’himne Pange lingua , compost per Tomàs d’Aquino
Adam de Saint-Victor
Literatura
Cristianisme
Escriptor en llengua llatina, probablement d’origen bretó, canonge de l’abadia de Saint-Victor de París.
Perfeccionà la poesia rítmica medieval, escriví seqüències adaptades a la forma estròfica de l’himne i compongué proses per a cada temps litúrgic de l’any
contrafagot
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble de la família de la fusta, que sona una octava més baixa que el fagot.
Hom en té esment des de l’any 1620 El primer a donar-li un paper important sembla que fou Händel en el seu himne a Jordi II d’Anglaterra
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer…
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb antífona i l…
El cant de la senyera
Música
Composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet i Pagès.
Compost expressament com a himne de l’ Orfeó Català , fou estrenat a Montserrat l’any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera Estigué interdit del 1939 al 1960