Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
olpidiàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les quitridials formada per individus que són paràsits endocel·lulars.
Produeixen a l’interior de l’hoste un zoosporangi, que dóna lloc a zoòspores amb un flagel a la part posterior El zigot pot produir també espores perdurants
babèsia
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels esperozous, de l’ordre dels hemosporidis, que comprèn moltes espècies, totes elles paràsites d’hervíbors.
Ataquen els eritròcits, i tenen com a hoste intermediari una paparra L’espècie B bovis parasita bòvids L’espècie B bigemina produeix als bòvids la febre de Texes
rèdia
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes digenètics originada asexualment a partir de cèl·lules reproductores internes dels miracidis paràsits i sense cilis, anomenats esporocists; la rèdia és, doncs, un esporocist fill.
Les rèdies s’alimenten dels teixits de l’hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries
febre hemorràgica de Crimea-Congo
Patologia humana
Febre hemorràgica vírica causada generalment pel virus Nairovirus de la família Bunyaviridae.
Es transmet per la picada de paparres, principalment del gènere Hyalomma , que tenen com a hoste animals domèstics llevat de l’aviram, rosegadors i altres animals, en els quals té lloc el seu cicle vital Tot i que no sol ser hoste dels humans, es transmet a l’home per picada de la paparra, i també per contacte amb sang o carn d’animals infectats treballadors d’escorxadors, veterinaris, etc o bé de persona a persona Després de dos o tres dies d’incubació, cursa amb nombrosos símptomes, dels quals els més freqüents són febre elevada, dolors musculars i articulars,…
Helmints
Patologia humana
Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell digestiu, un tub…
oncosfera
Zoologia
Embrió típic dels platihelmints cestodes de la subclasse dels eucestodes.
És de forma esfèrica, mesura uns 20 μ de diàmetre i presenta 3 parells de ganxos que li permeten d’agafar-se als teixits interns de l’hoste intermediari en el desenvolupament de l’animal
fitotoxina
Fitopatologia
Qualsevol de les substàncies fitotòxiques produïdes pels agents paràsits, i que indueixen algun o cap dels símptomes usualment causats per patògens vius.
No són específiques per a l’hoste, i no hi ha relació entre la producció de toxines i el poder patogen de l’agent causant de la malaltia L’àcid alternàric és un exemple típic de fitotoxina
dracunculosi
Patologia humana
Malaltia produïda per la infecció de filàries de Medina, especialment de femelles fecundades d’aquest cuc, que produeixen tumors subcutanis, gairebé sempre a les cames.
La malaltia és sovint acompanyada de vòmits i diarrea, amb complicacions articulars És comuna en moltes regions d’Àfrica, Àsia i el Brasil La profilaxi consisteix a destruir un copèpode que és l’hoste intermedi en el cicle de la filària
hialuronidasa
Bioquímica
Enzim de la classe de les hidrolases que augmenta la permeabilitat dels teixits per l’acció lítica que exerceix sobre l’àcid hialurònic del teixit conjuntiu.
Certs bacteris grampositius patògens, com alguns clostridis i diferents estafilococs, produeixen una hialuronidasa extracellular que sembla contribuir a la infecció a causa de la capacitat histolítica que presenten envers els teixits de l’hoste Inicialment fou coneguda per factor dispersant de Duran-Reynals
dicièmids
Malacologia
Classe de mesozous que viuen paràsits als ronyons i als sacs urinaris dels cefalòpodes i d’alguns mol·luscs.
Llur cos no és segmentat, i tenen un cicle no ben conegut, amb fases paràsites i anaeròbiques i fases lliures i aeròbiques Viuen fixats per cilis vibràtils a les cèllules epitelials del ronyó de l’hoste o lliures en els sacs urinaris